Vés al contingut
Fotografia: Mosaic dels tres Reis d'Orient. Basílica de Sant Apol·linar el Nou | Ввласенко, sota llicència CC 3.0

Benvolguts Reis d’Orient: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort cada any comença amb la vostra vinguda en aquesta nit meravellosa, una nit de somnis i d’il·lusions, on els ulls dels nens brillen d’una manera especial.

Ja sabeu que el 2020 ha estat un any molt difícil, amb una pandèmia provocada per la Covid-19 que s’ha emportat tants i tants éssers estimats, pares, avis, germans o amics, que moltes vegades ni tan sols hem pogut acomiadar-nos d’ells com hauríem volgut fer. Un any que ens ha deixat milers de famílies que han perdut una persona estimada o que han hagut de tancar el seu negoci, amb milers de malalts de coronavirus, a més de tantes famílies enfonsades en la pobresa degut a la crisi social i laboral que ha provocat aquesta pandèmia.

Voldria que enguany, Majestats, ens portàreu a tots unes caixes ben grosses de solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: les famílies que han perdut un ésser estimat amb aquesta pandèmia, els ancians que viuen sols o en residències, els malalts, els immigrants i els refugiats, els qui no poden arribar a finals de mes, les famílies que són desnonades per uns bancs sense ànima ni consciència.

Porteu als metges, als infermers, als farmacèutics, al personal de neteja d’hospitals i residències, unes caixes ben grans de força i de coratge. Ells han segut els qui, amb valentia, han estat en primera línia en la lluita contra aquesta pandèmia. Molts d’ells estan esgotats física i psicològicament. Porteu-los unes caixes ben grans de força i de coratge, sí, perquè puguin continuar el treball sacrificat i abnegat que, des de fa mesos, porten per salvar vides.

Al costat del personal sanitari tenim els irresponsables que, sense tindre en compte aquesta pandèmia, continuen celebrant festes il·legals, convertint-se en vectors del virus. Porteu a aquestes persones immadures i insolidàries unes grans caixes de seny i de sentit comú, de responsabilitat i de solidaritat, perquè deixin de comportar-se d’una manera tan insolidària i tan immadura.

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per així acabar amb el frau i la corrupció, perquè amb el seu treball facin possible una societat més humana, més amable i més lliure. Que els nostres polítics optin per la lluita contra la cursa armamentística i la despesa militar i que els diners que es gasten en armes, s’utilitzin per a fer hospitals, escoles i zones verdes. I que sempre actuïn, no mirant els vots i el rèdit electoral sinó el benestar dels ciutadans.

Porteu també a la nostra societat unes caixes ben grosses de sensibilitat ecològica, per protegir el medi ambient i per fer del nostre món un planeta sense tants fums ni tanta contaminació.

Als qui estan a la presó injustament (i a tots els qui estan privats de llibertat) porteu-los esperança i coratge i als jutges i als magistrats que els han empresonant, deixeu-los unes grans caixes de sentit de la justícia i d’imparcialitat i traieu d’ells la manera d’impartir justícia, basada en la revenja i el càstig pel càstig.

Porteu també unes grans caixes de llibertat als pobles i a les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura, sigui estimada i respectada, sobretot per l’Església valenciana que, incomprensiblement, continua marginant el valencià als temples del País Valencià.

Augmenteu als periodistes la passió per informar amb objectivitat i llibertat, per així ajudar a formar ciutadans lliures i crítics amb els poderosos.

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent. Que puguin descobrir que el diner no ho és tot en la vida, sinó que allò que realment fa feliç és compartir el que som i el que tenim.

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que trepitgen els dèbils, i que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor i a les llàgrimes del nostre món.

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als joves. Porteu també noves forces als qui estan cansats i doneu als joves que busquen treball, la força per a no desanimar-se i per continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, la xenofòbia, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg, que faciliti la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme.

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans sigui la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facin trampes, ni actuïn amb enganys ni mentides. Que sempre juguin net i que no perdin el temps insultant-se o desqualificant-se els uns als altres.

Renoveu en els mestres, que viuen amb passió la docència, la il·lusió per transmetre els valors que ens humanitzen i ens ajuden a créixer com a persones.

Porteu als pagesos unes caixes ben grans d’esperança i de fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seva fatiga i la seva suor, que venen els productes agrícoles per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or.

Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli, sense additius, conservants o colorants. Doneu als cristians la passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels germans i un paper més important de les dones al si de les comunitats cristianes.

Porteu al papa Francesc una caixa ben gran de coratge, perquè amb la valentia dels profetes i malgrat els entrebancs que li posen des de dins mateix del Vaticà, faci avançar l’Església pels camins de l’Evangeli.

Majestats, fa 2.000 anys vau trobar Déu, “amagat” en l’Infant del pessebre. Un Déu que (com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola) “no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa”. Porteu-nos als cristians una caixa ben grossa del desig de construir una Església més lliure, que treballi per mostrar la llum del Crist a aquells que busquen incansablement una esperança per a viure. Una Església més lliure i pobra.

I quan passeu pels nostres carrers i per les nostres places, enguany vestides de dol (per la mort de tantes persones estimades) i de cansament i de desencís (per les persones que s’han quedat sense treball) deixeu-nos unes caixes ben grosses d’audàcia, d’esperança i de força, per aprendre a estimar-nos més els uns als altres.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.