A la revista Valors d'aquest mes de gener s'hi parla de l'ètica com a símbol d'identitat d'un país com el nostre, Catalunya, que ha d'excel·lir des dels valors si vol significar-se, segons explica molt bé el professor Àngel Castiñeira. El número és farcit de bones propostes, especialment dedicades als valors de fons i deontologia empresarial, que presagien un capitalisme domat contra les salvatgies que aquesta crisi ha posat de manifest. Així, l'ètica seria un pas per ser més (o millor) productius (l'ètica que ens farà rics, exemplifica Joan Salicrú). Del discurs de fons, clarament continuador del noucentisme, m'agrada un cert regust quasi protestant de la feina ben feta 'davant els ulls de Déu', i també un esforç per allunyar-se de simplificacions que podrien posar al mateix sac la iniciativa emprenedora i la voracitat depredadora. I em preocupa la resignació per la qual ja ningú es planteja cap alternativa seriosa al capitalisme.
Un país competitiu en els seus valors ètics, que generi confiança (en els inversors, en els estats, en els turistes) també hauria de ser capaç de practicar aventures intel·lectuals d'envergadura. El país que té en la seva tradició des de Llull a March (ja ho sé, eren mallorquí i valencià, però són fonament de la nostra cultura) fins a figures intel·lectuals i artístiques de primer ordre al segle XX (ara un pèl oblidades) hauria de ser capaç de proposar-s'ho.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.