Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La icona ens representa la festivitat que es celebra el 2 de febrer. La celebració s’anomena Hypapante, en grec, o Sretenie, en rus, que significa Retrobament, per ressaltar la dimensió profètica del Sant Retrobament amb Jesús, del pas de l’Antic Testament, -significat per l’ancià Simeó i la profetessa Anna-, al Nou Testament, significat per Jesucrist que és presentat per Sant Josep i Maria, segons l’evangeli de Sant Lluc.

En les Esglésies d’orient i ortodoxes es considera una festa dedicada a la Presentació del Nen Jesús al Temple. En l’Església llatina es senyala com una celebració dedicada a la Verge Maria i se l’anomena Purificació, coneguda com la Candelera. Les primeres mencions que es fan sobre aquesta commemoració es troben en el Diari del Viatge de la peregrina Eteria, que es celebrava el dia 14 de febrer, en l’església de la Anastasis o Resurrecció, i ja era coneguda des del s.IV a Jerusalem.

“ Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor... hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, era d’edat molt avançada i s’havia quedat vídua... mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries...” Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Mestre, deixeu anar en pau, el vostre servidor, segons la vostra paraula, perquè el meus ulls han vist la vostra salvació, la que ha de il·luminar totes les
nacions i glòria del vostre poble, Israel”.

Aquesta pregària tan preciosa, en els monestirs i esglésies ortodoxes es canta cada dia, en l’Ofici de Vespres, cada tarda, quan la llum del sol s’amaga,més enllà de les muntanyes i apareixen unes altres llums: les de les cases, les dels fanals i les llums dels temples, ja que és hora de pregària. En l’església llatina aquesta pregària coneguda com el nunc dimitís, es canta en la Litúrgia de les Hores, en l’ofici de Completes.

En un moment de l’ofici es fa sentir el Càntic de Sant Simeó: “Ara Mestre, deixeu anar en pau, el vostre servidor... ja que els meus ulls han vist la vostra salvació... ". Sí, l’Esperit Sant li havia revelat que no moriria sense haver vist abans el Messies... Impulsat per l’Esperit, va anar al temple... Aquesta pregària constantment ens recorda que Déu ve al nostre encontre i nosaltres, significats en la justesa i pietat de l’ancià Simeó, el podem rebre i anar-nos en pau.

I la profetessa Anna, que sempre estava en el temple, quin tipus de profecia exercia? La del servei, icona perfecta de la serventa de Déu, per la seva praxis profetitzava, donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

En el “Costumari Català de Joan Amades” trobem un recull molt significatiu del què, antigament havia estat costum en pobles i ciutats de Catalunya, aquest 2 de febrer, dia de la Candelera... i que, potser encara en alguna contrada es manté viu alguns dels costums. Així trobem que, en molts indrets de muntanya, la gent porta ciris a beneir, per a fer-los cremar quan tempesteja i pedrega i aquells que criaven abelles, dels residus de les bresques feien candeles i que, en aquest dia, les portaven a beneir en cistella o paner. La utilització de les candeles beneïdes el dia d’avui, per allunyar les tempestes i ajudar a bé morir, és comuna a molts pobles de cultura llatina.

Les candeles que es reparteixen a l’ofici representen la llum i la claredat de Jesús que es dóna a aquells que, com Sant Simeó i la profetessa Anna, el reben en el seus braços i en el seu cor.

Càntic i profecia és la Llum d’aquest dia.