“Els darrers seran els primers”

La lectura de l’Evangeli d’un d’aquests dies m’ha fet pensar en un incident que molt sovint se’ns dona a l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

El meravellós claustre gòtic del segle XV no hauria pogut estar més aprofitat. Quan el 2017 el papa Francesc recomanava que, almenys algunes de les esglésies cèntriques de les grans ciutats -que sovint s’havien convertit en veritables “museus” pels turistes- podrien habilitar-se com a "Hospitals de campanya” per acollir a la gent més necessitada, va néixer –en mig de grans dificultats- el nostre de Santa Anna, ara fa més de sis anys.

La 'Taula de Fraternitat', un dels projectes d’aquest 'Hospital de campanya', acull cada dia al voltant de 200 persones en els tres àpats, sota la preciosa arcada de pedra que preserva bé del fred a l’hivern i de la calor a l’estiu. Un menjador acollidor en un ambient deliciós de pau, bellesa arquitectònica, i amb un fons de música que serena als comensals que formen una cua ordenada, sense aglomeracions ni baralles, mentre passen a cercar les seves safates i seure’s en una de les moltes taules sota les arcades gòtiques. Aquests acollits a la taula donant un sentit nou a aquest claustre que, fa uns quants segles va estar testimoni de les pregàries d’uns monjos.

I anem a la frase bíblica. És curiós que quelcom distingeix bé aquests esglaons dels que venen a Barcelona des de diferents llocs del món: turistes, en primer lloc, estrangers, arrelats per qüestió d’estudis o de feina i immigrants, aquells que han fugit de situacions de violència, injustícia social, de pobresa endèmica. Són “els darrers”.

A vegades m’agrada observar a l’entrada de les reixes que ens separen de carrer turístic de Santa Anna. Els nostres nois dels 'Pisos d’Oportunitats' que fan pràctiques de treball en espera de legalitzar la seva situació, són els encarregats de rebre els acollits.

De tant en tant i amb molta educació –com se’ls ha dit que s’ha de fer- s’han d'explicar amb els turistes que intenten visitar el claustre, no els deixen passar i fins i tot, a vegades han de fer un esforç per convèncer-los: “No es pot visitar perquè ara és un menjador...” i mentre els turistes observen a molts homes i algunes dones de diferents nacionalitats passar amb el vistiplau dels “porters” que els coneixen o els troben a la llista dels que estan “apuntats”, jo sento una alegria gran. S’està complint la paraula de Jesús. “Els darrers seran els primers”. La nova matemàtica estranya del Regne de Déu!