Bisbes amb “olor d’ovelles”…?

Ara ja fa uns quants anys que li vam sentir al nostre papa Francesc aquesta frase que a molts els hi va sobtar: "Pastors amb olor d'ovelles". Jo recordo que vaig riure pensant en alguns jerarques de l’Església -i no en molts dels bisbes que combreguen amb aquest pensament del Papa- als quals les “formes” de vestir i de celebrar no s’assemblava gens ni mica a la dels pastors.

D’això –dic- fa ja uns quants anys. La cosa no sempre ha variat massa. És per això que, quan ens trobem amb un d’aquests ministres de l’Església d’aquest tarannà, ens alegrem molt. Potser tenim la sort que cada vegada ens hi trobem més, però encara no tant com desitjaríem.

Aquest diumenge –el començament d’una setmana força interessant per l’Hospital de Campanya de Santa Anna, amb la concentració d’altres hospitals de campanya del món- hem viscut una visita que ens ha deixat petjades d’aquest perfil de preveres i bisbes –pastors autèntics- que voldríem a la nostra Església. Em refereixo al bisbe de Lima, Carlos Castillo.

Amb l'avinentesa que li donava l’evangeli del dia, va aprofitar per parlar dels catòlics semblants als nou leprosos que no van tornar a donar gràcies a Jesús, com havia fet aquell altre estranger i aliè a la religió del poble escollit, el samarità. Eren dels que pensen que tot els és degut per la seva suposada fidelitat. Fins i tot va arribar a parlar dels “ateus catòlics”, aquells que no creuen en un Déu que més enllà de normes i ritus vol un cor humil i senzill, mereixedor de sentir aquelles paraules de Jesús: “Ves-te’n, la teva fe t’ha salvat”. Aquells que –preveres, bisbes o laics- viuen la sinodalitat, enfront del clericalisme, units en un sol cor, oberts als germans de dins i de fora, i fent possible una Església oberta, sense fronteres, que surti de les sagristies, obre les portes i estimi més una mà allargada al germà que unes formes externes o un ritu poc entenedors. I una Església “tacada” i amb defectes, que "tancada" per por a contaminar-se.

Les abraçades que aquest bisbe va rebre a la sortida de l’església de Santa Anna on es va acomiadar de la gent, ho deien tot. La gent senzilla entén molt bé les coses de Déu...