Comentari a la primera lectura del 3er diumenge de Quaresma. A
L’anada d’Israel des d’Egipte cap a la terra promesa no va ser un camí de roses. Fou un trajecte ple de dificultats i de proves posades pel Senyor al seu poble en el desert a fi d’assegurar la seva fidelitat. A la primera lectura d’avui llegim el relat (Ex 17,3-7) d’una d’aquestes proves: davant la queixa del poble per la falta d’aigua, el Senyor farà brollar miraculosament aigua de la roca.
L’escena s’esdevé al lloc de Refidim, lloc situat a l’entrada del districte de l’Horeb. És un llarg congost tortuós d’uns quaranta peus d' amplada, amb roques perpendiculars a banda i banda. El desert de Sin, pel qual els israelites es van acostar a aquesta vall, és molt estèril, i té un aspecte extremadament sec i sedegós, conté poca aigua per no dir gens, a penes s’hi troba algun arbust raquític, i l'únic abric pels pelegrins esbufegants era posar-se sota l'ombra dels grans penyals sortints. Si hom es fa càrrec d’aquest escenari s’adona fàcilment que el poble d’Israel es troba en una situació extrema similar a la del pas del mar Roig on perseguit pels egipcis troba el pas barrat pel mar Roig (Ex 14,1-31) A l’Antic Testament no és l’única vegada que Déu porta a la persona humana a una situació extrema abans de la seva poderosa intervenció. Recordem Abraham abans de sacrificar el seu fill Isaac ( Gn 22,1-19 ) o les situacions descrites en el salms 107,4-32; 116,3-4; 118,10-13. Déu porta als éssers humans a determinades situacions tenses i extremes on ells hauran de manifestar la seva fidelitat.
L’episodi es caracteritza per ser el lloc on Israel va temptar Déu. El text diu que al lloc se li donà el nom de Massà i Meribà. El primer nom prové de l’arrel hebrea “nasa” que vol dir: intentar, practicar, provar, temptar. Meribà prové del terme hebreu “rib” que vol dir: disputa, baralla, litigi, plet. Quan parlem de temptar de seguida ens ve al cap que temptar és, tal com diu el diccionari de la llengua catalana, induir a fer alguna cosa especialment prohibida o dolenta; normalment es considera que és el diable l’inductor. També pot voler dir excitar (sobretot en matèria sexual) el desig d’algú. Evidentment en cap d’aquests supòsits es pot pensar que Déu pugui ser temptat.
En quin sentit s’ha d’entendre, doncs, que Israel va temptar Déu? El sentit el determina els termes Massà i Meribà. Temptar equival a posar a prova (i aquesta és la traducció que habitualment es dona a Massà) la providència especial del Senyor tantes vegades manifestada anteriorment; “em temptaren tot i haver vist les meves obres” dirà el salm 95,9. Els rebels israelites repten, en certa manera, Déu per provar el seu poder a través d’un miracle que demostri que està present i actiu en mig del seu poble. Recordem que en temptacions de Jesús al desert el diable segueix el mateix plantejament, tempta / posa a prova Jesús exigint-li un miracle espectacular per comprovar si Déu està amb ell (Mt 4,1-11). La pregunta que apareix en el text, el Senyor és o no és amb nosaltres? sintetitza perfectament el nucli de la temptació.
Entre les possibles traduccions que se’n poden fer, el nom de “Meribà” pot significar litigi, plet. Actualment està de moda posar demandes per moltes coses. Aquest episodi es pot llegir com una demanda que Israel interposa contra Déu. Els termes de la demanda són: “Dona’ns aigua per beure. Per què ens has tret d’Egipte? Per fer-nos morir de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?”. El to jurídic el reforça la presència dels ancians d’Israel que actuen com una mena de testimonis de la defensa. Aquesta defensa és el prodigi de l’aigua que brolla de la roca però sobretot el “jo estaré allí” de Déu que no falla mai en les situacions extremes.
Atenent-nos als aspectes simbòlics, el relat es pot llegir com una lluita entre el desert i l’aigua. El desert gran i terrible (Dt 1,19) és símbol de mort, allà no hi ha aigua i sense aigua la mort arriba un dia o un altre. L’aigua és símbol de vida. El desert de mort voldria impedir que el poble de Déu arribés a la fita que Déu li ha anunciat, la terra promesa. No ho aconseguirà; l’aigua propiciarà que el poble visqui i aconsegueixi el seu objectiu. L’esdeveniment manifesta el domini de Senyor sobre les forces adverses de la naturalesa desfermades contra Israel.
Diumenge 3er de Quaresma. 12 de Març de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.