Qui tingui orelles, que escolti (el Papa)

Ja em perdonaran la metàfora. Suposem que el teu superior d’una empresa o organització et diu: “D’aquí a un mes, vine’m a veure al despatx”.

Suposem que estem parlant d’una redacció periodística. Suposem que, a més, d’aquesta convocatòria que no és habitual se n’assabenten tots els companys de feina. És evident que passaran quatre setmanes obertes a les especulacions.

Per a l’afectat, donant voltes a què voldrà exactament el teu superior. Repassant tot allò que potser t’havia dit en una altra reunió i va quedar pendent. Posant ordre i resolent temes dels que potser te'n demanarà comptes. Per si de cas. I pels companys de feina, fent suposicions sobre si et convoca per acomiadar-te o per augmentar-te el sou.

Quan arriba finalment la reunió es desenvolupa de següent manera. El teu superior no et diu res a favor o en contra de la teva feina, ni et demana comptes del que has fet o deixat fer. Però fa algunes reflexions generals sobre la comunicació. Per exemple, que el periodisme avui demana molta implicació. O que la gent el que busca és entreteniment. No t’ha fet cap retret (ni cap elogi) però ja has entès que t’has implicar més en el projecte si vols mantenir la feina i que has de reorientar els continguts.

Doncs això és més o menys el que va fer aquest dimarts el papa Francesc amb la Conferència Episcopal Espanyola. Anunciar setmanes abans una reunió extraordinària amb tots els bisbes a Roma per entregar-los un informe que podia enviar per correu electrònic. Amb aquesta convocatòria excepcional, van quedar obertes les especulacions i va obligar tots els convocats a revisar si havien fet els deures. I no només sobre els semiraris, per si de cas.

Finalment, arriba el dia i la presentació de l’informe es converteix en un “diàleg fratern” amb el Papa on “s’ha posat llum a diversos aspectes de la formació sacerdotal”. On es posa l’accent en formar homes madurs, capaços d’escoltar i discernir, en reforçar la dimensió comunitària, en adaptar-se a la nova realitat social... I davant del Papa s’ungeix un jove bisbe auxiliar de Madrid, Jesús Vidal, perquè faci el seguiment de les recomanacions que conté l’informe sobre el seminaris.

Doncs certament, no hi ha cap “estirada d’orelles”, però com diu Mateu 13,9, qui tingui orelles que escolti el Papa Francesc.

És un furbo.