Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Ja em perdonaran perquè no tinc gaire més a dir. Però Omella arriba d'aquí a pocs dies com a nou arquebisbe de Barcelona. Això sembla. A diferència d'altres moments d'aquest llarg relleu de l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach ara les especulacions provenen dels cercles propers a nunciatura i al govern espanyol, que són els qui ho saben uns dies abans. Si és així, tres coses.

Primera. Juan José Omella, aragonès de la Franja, serà un bon arquebisbe de Barcelona. President de la Comissió Episcopal de Pastoral Social i persona de bon tracte. En aquest sentit, és plenament un bisbe franciscà. Aquesta ha estat la millor carta del lobby aragonès que informa al papa Francesc sobre Espanya. Si fa olor d'ovella, comprendrà les seves ovelles i pot donar grates sorpreses, pero entrem en terra desconeguda.

Segona. Ens continua faltant una "diplomàcia" catalana al Vaticà que pugui fer alguna cosa. El nomenament té lectures polítiques i no només pel moment actual, sinó pel que és nomenar un bisbe sense trajectòria a Catalunya per Barcelona. El ministre José Manuel Margallo explicava fa pocs dies al digital de Pedro J. Ramírez que s'havia preocupat molt la situació a Catalunya i com exemple parlava de "la gran operació d'exteriors que s'ha portat exclusivament des d'aquest ministeri: jo he estat 20 vegades al Vaticà!". No crec que fos per impulsar la beatificació d'alguna religiosa espanyola. I si volem bisbes catalans, l'Església catalana ha de picar més pedra a la Roma, i tots els nivells.  

Tercera. Al Vaticà han considerat que esperar com evolucionava el procés català ja no era motiu suficient per aturar la successió de Barcelona. Si continuaven esperant, encara podríem arribar a veure el cardenal Sistach inaugurant el final de les obres de la Sagrada Família. Queda temps per anar esbrinant quins han estat els criteris que han guiat el papa Francesc en la decisió que pres.

Tot això, si arriba Omella.