Diumenge XXXIII de durant l’any. Cicle B.
Barcelona, 15 de novembre de 2015.
No se’ls feia gens fàcil als primers cristians –com no se’ns fa fàcil a nosaltres– perseverar fidels a Jesús.
Perquè... Quan arribaria a implantar-se el Regne de Déu? Quan deixarien de patir els pobres i desgraciats? Quan s’acabarien els abusos i les injustícies dels poderosos i dèspotes? En acabar el seu escrit, Marc va voler oferir als seus lectors la visió del Final.
Volia oferir-los-hi llum i esperança.
Al final del final, Jesús “l’home nou” pronunciarà l’última paraula, la definitiva i eterna.
L’escena que Marc ens dibuixa i ens descriu és grandiosa
–el sol es tornarà tenebra: s’hauran acabat la llum i l’escalfor
–la lluna no donarà cap resplendor: s’apagarà per sempre
–les estrelles aniran caient del cel una darrere l’altra
–les forces del cel tremolaran: aquest món que sembla tan segur, estable i etern s’enfonsarà. S’hauran acabat tots els imperis i tots els dèspotes regnants.
Enmig d’aquesta foscor total farà la seva aparició Jesús, el fill de l’home, l’home nou, el verdaderament humà.
Tots el veuran venir amb gran poder i majestat. Ja no hi hauran altres poders ni altres imperis. Ningú li farà ombra com ara. Ell ho il·luminarà tot posant veritat i justícia a on hi havia mentida i abusos de tota mena.
No hi haurà pròpiament judici.
És suficient veure’l venir.
És l’home nou.
Tot quedarà confrontat amb Ell.
Aleshores es veurà el que és realment una vida humana.
Aleshores es veurà a on està la veritat i a on la mentida.
Aleshores es veurà qui ha actuat amb justícia i qui ha sigut injust i inhumà.
Aleshores quedarà patent la realitat tal com és.
Aleshores coses i persones quedaran ubicades en el seu verdader lloc. S’han acabat les trampes i els oportunismes.
I es veurà el valor últim de l’amor.
I es farà justícia a totes les víctimes innocents:
–els morts per desnutrició
–els esclaus
–els torturats
–les dones maltractades pels mascles bàrbars
–els exclosos de la festa de la vida
–els ignorats per tothom
–els menystinguts i desgraciats
–els últims dels últims.
I com ens diu un altre text cristià, Déu crearà un cel nou i una nova terra a on hi habitarà la justícia eterna i el goig permanent.
Aleshores es veurà que la manera més humana de viure és treballar per un món més humà i més a l’abast de tothom.
Aquesta vida, a vegades tan cruel i tan injusta, passarà definitivament.
En canvi, les paraules de Jesús no, perquè són eternes i salvadores.
Aquesta és la nostra certesa i aquesta la nostra esperança que no es veuran defraudades.
Vet aquí la tasca que Jesús ens proposa a tots: la progressiva humanització
–de les persones
–dels grups
–de les institucions.
Què és ser humà sinó saber-se posar en la pell de l’altre?
En sabem nosaltres?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.