Déu no canvia: segueix convidant. Diumenge XXVIII de durant l’any

Diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 12 d’octubre de 2014

Jesús coneixia molt bé la vida dura i monòtona dels pagesos.
Sabia com esperaven amb delit l’arribada del dissabte per alliberar-se del treball feixuc i mal pagat de tota la setmana.
Els veia passar-s’ho d’allò més bé en les festes i en les bodes.
Mogut per la seva experiència de Déu, Jesús va començar a parlar-los d’una manera sorprenent. La vida no és només treball, preocupacions, penes i disgustos.
Déu està preparant una gran festa final per a tots els seus fills i filles.
Els vol veure tots asseguts al seu voltant i gaudint d’una vida plenament feliç.

Jesús parlava així de Déu. Però, a més, convidava a tots a la seva taula i menjava, fins i tot, amb pecadors i persones indesitjables.
Què ha passat amb aquesta invitació?
Avui, ¿qui l’anuncia?
Avui, ¿qui en fa cas?
Avui, ¿qui la celebra aquesta invitació?
Són molts els que pensen que no necessiten Déu per a res. Moltíssims.

En la paràbola de Mateu, quan els que tenen terres i negocis refusen la invitació, el rei diu als seus criats: “Aneu a les cruïlles dels camins i a tothom qui trobeu, convideu-lo.”
Déu no canvia: segueix convidant.
En aquests temps difícils que estem vivint i patint, quan tants milions d’éssers humans no tenen accés al més elemental que ens demana la vida: l’aliment, la salut, la teulada i la cultura, Jesús ens diu que el centre del Regne de Déu és la necessitat de compartir.
És a dir: la taula compartida amb els que no poden compartir res més que
– les seves carències greus
– les seves exclusions humiliants
– les seves inseguretats cruels
– les seves pors angoixants
Només així podrem fer que aquest món resulti més habitable per tothom.
Això és el que el cristianisme pot aportar en aquest moment a la humanitat.

Què hi aportem nosaltres
– com a persones concretes
– i com a membres d’una comunitat?
Què hi aportem?