"Treballem per construir una veritable cultura de la trobada que guanyi a la cultura de la indiferència"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 13 de setembre de 2016

Hem de treballar per construir una veritable cultura de la trobada que guanyi a la cultura de la indiferència. Aquesta ha sigut l’afirmació del papa Francesc a la Missa matutina a Casa Santa Marta. El papa ha posat l’accent en la trobada de Déu amb el seu poble i ens va posar en guàrdia contra els mals costums que –també en la família- ens distreuen d’escoltar els altres.

La Paraula de Déu –comença el papa- ens fa reflexionar sobre la trobada”. Freqüentment -ha assenyalat– les persones “es creuen entre elles, però no es troben”. Cadascú pensa en les seves coses, veu i no mira; sent però no escolta:

“La trobada és una altra cosa. És allò que l’Evangeli d’avui ens anuncia: una trobada. Una trobada entre un home i una dona, entre un fill únic viu i un fill únic mort. Entre una multitud feliç perquè havia trobat Jesús i el segueix, i un grup de gent plorant que acompanyava aquella dona que sortia per una porta de la ciutat; trobada entre aquella porta de sortida i la porta d’entrada. La cleda. Una trobada que ens fa reflexionar sobre com trobar-nos entre nosaltres”.

En l’Evangeli -ha continuat- podem llegir que el Senyor va sentir “una gran compassió”. Aquesta compassió –ha ressaltat- no és com la nostra; no és el mateix que nosaltres fem quan anem pel carrer i veiem quelcom trist i pensem: “quina pena”... Jesús no passa de llarg, es deixa portar per la compassió. S’acosta a la dona, la troba de veritat i després fa un miracle.

La trobada amb Jesús venç la indiferència i restitueix la dignitat

D’aquest fet –ha dit el papa- veiem no només la tendresa de Jesús, sinó també la fecunditat d’una trobada. “Tota trobada –reitera el Papa- és fecunda”. Tota trobada restitueix la persona i la ubica al seu lloc”:

“Nosaltres estem acostumats a una cultura de la indiferència i hem de treballar i demanar la gràcia de realitzar una cultura de la trobada. D’aquesta trobada fecunda, aquesta trobada que restitueix cada persona amb la seva dignitat del fill de Déu, la dignitat del que viu. Estem acostumats a aquesta indiferència quan veiem les calamitats d’aquest món o les coses petites: “quina pena, pobre gent, quant patiment...” i passem de llarg. La trobada. Si jo no miro –no és suficient veure, no- hem de mirar; si jo no m’aturo, si no miro, si no toco, si no parlo, no puc fer una trobada i no puc ajudar a fer una cultura de la trobada.”

La gent –ha subratllat Francesc– “esglaiats de por, lloaven Déu, perquè havia fet la trobada entre Déu i el seu Poble”. A mi –ha continuat- m’ agrada veure també “la trobada de tots els dies entre Jesús i la seva esposa”, l’Església que espera el seu retorn.

També en família hem de viure la veritable trobada; escoltem-nos els uns als altres

Aquest -ha ressaltat– és el missatge d’avui: “la trobada de Jesús amb el seu poble”; tots estem “necessitats de la Paraula de Jesús”. Tenim la necessitat de la trobada amb Ell:

“A taula, en família, quantes vegades es menja i es mira la televisió o s’escriuen missatges amb el mòbil. Cadascú és indiferent en aquesta trobada. Tampoc en el nucli de la societat, com és la família, hi ha trobada. Que això ens ajudi a treballar per aquesta cultura de la trobada, com senzillament va fer Jesús. No només veure, mirar; no només oir: escoltar. No només creuar-se: detenir-se. No només dir “quina pena, pobre gent”, sinó deixar-se portar per la compassió... i acostar-se, tocar i dir en l’idioma que cadascú sent en aquell moment –la llengua del cor– “no ploris” i donar almenys una gota de vida.”

Traducció: Paloma Llorente —Catalunya Religió