"Senyor, que no faltin profetes en el teu poble"

Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Marta. 16 de desembre de 2013

Quan no hi ha profecia a l'Església, manca la mateixa vida de Déu i s’hi instal·la el clericalisme; això és el que el Papa Francesc ha dit dilluns al matí, a la Missa que ell ha presidit a Santa Marta en el tercer dilluns d'Advent.

El Profeta -ha dit el Papa comentant les lectures del dia- és el que escolta les paraules de Déu, és capaç de veure el temps present i sap projectar el futur. "Ell té dins seu aquests tres moments": el passat, el present i el futur:

"El passat: el profeta és conscient de la promesa i té en el seu cor la promesa de Déu, la manté viva, la recorda i la repeteix. Després mira el present, mira a la seva gent i sent el poder de l'Esperit per adreçar-li una paraula que l'ajudi a aixecar-se, per continuar el viatge cap al futur. El profeta és un home de tres temps: la promesa del passat, la contemplació del present, el coratge per mostrar el camí cap al futur. El Senyor sempre ha protegit el seu poble, amb els profetes, en els moments difícils, quan el seu Poble es desanimava o era destruït, quan no hi havia el Temple, quan Jerusalem estava sota el poder de l'enemic, quan la gent es preguntava en el seu interior: "Però, Senyor, ens va prometre això! Llavors, què passa ara?".

"És el que va succeir en el cor de la Verge -ha continuat el Papa Francesc- quan era al peu de la Creu". En aquests moments, "és necessària la intervenció del profeta. I no sempre es rep el profeta, és rebutjat tantes vegades. El mateix Jesús digué als fariseus que els seus pares havien matat els profetes, perquè deien coses que no eren agradables: deien la veritat, recordaven la promesa! I quan en el poble de Déu hi manca la profecia -ha remarcat el Papa- manca alguna cosa, manca la vida del Senyor". "Quan no hi ha cap profecia, intervé la força de la llei", tot queda en mans del legalisme. Així, en l'Evangeli "els sacerdots van a Jesús per demanar-li la legalitat del que feia: "Amb quina autoritat fas tot això? Som els amos del temple”. "Ells no entenien les profecies. S'havien oblidat de la promesa! No sabien llegir els signes dels temps, no tenien ni ulls penetrants, ni oïda per escoltar la Paraula de Déu: només tenien l'autoritat!".

"Quan en el poble de Déu no hi ha profecia, la buidor que deixa s’omple amb clericalisme: i és només aquest clericalisme que li pregunta a Jesús: «Amb quina autoritat fas tot això? Amb quina legalitat?”. El record de la promesa i l'esperança de cara al futur es redueixen només al present: ni passat, ni futur ple d'esperança. El present és legal: i, si és legal, va endavant".

Però quan el legalisme regna, la Paraula de Déu no hi és i el poble de Déu que creu , plora en el seu cor, perquè el Senyor no hi és: hi falta la profecia. Plora "com plorava Anna, la mare de Samuel, demanant la fertilitat de la població, la fecunditat que ve del poder de Déu, quan Ell ens desvetlla el record de la seva promesa i ens empeny cap al futur amb esperança. Aquest és el profeta! Aquest és l'home amb la mirada penetrant i que sent les paraules de Déu":

"Que la nostra pregària en aquests dies, en què ens preparem per al naixement del Senyor, sigui: "Senyor, que no faltin profetes en el teu poble". Tots els que som batejats som profetes. Senyor, que no ens oblidem de la teva promesa! Que mai ens cansem d'anar endavant! Que no ens tanquem en la legalitat que tanca les portes! Oh Senyor, salva el teu poble de l'esperit del clericalisme i ajuda’l amb l'esperit de la profecia."