Els ‘perquès’ de l'Escola Cristiana. Carta als pares i mares

Divendres passat, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya enviàvem un correu electrònic a les titularitats i direccions de les escoles on demanàvem que fessin arribar als pares i mares dels nostres alumnes la carta que s’hi adjuntava. Aquesta carta ha estat consensuada per les organitzacions representatives de les titularitats del sector i per les respectives associacions de pares i mares.

Potser algú de vosaltres, i també els pares i mares receptors de l’escrit, us pregunteu el perquè d’aquesta remissió. Els arguments són diversos i coneguts, perquè s’han anat reiterant al llarg dels darrers mesos i deriven de situacions ja “històriques” del sector o d’altres que han estat motiu de nous debats o de revifament d’alguns ja antics. Vet aquí uns quants ‘perquès’.

Perquè creiem que el Servei d’Educació de Catalunya està constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada, i és el resultat de la tradició educativa i social del país.

Perquè estem convençuts que aquest model és l’expressió legal d’un reconeixement que propendeix, d’una banda, a garantir l’educació de tothom i, de l’altra, a preservar el màxim pluralisme educatiu possible, en una situació de complementarietat i coexistència.

Perquè hem de ser conscients que aquest model educatiu està amenaçat. El discurs que s’ha instal·lat en diferents sectors del país no és gens favorable a l’escola concertada i reiteradament es fan palesos gestos que revelen aquesta continuada confrontació.

Perquè valorem que els pares i les mares han triat l’escola concertada, i en especial l’escola cristiana, de manera sensata i responsable, d’acord amb un projecte educatiu que coneixen i que és l’expressió del dret que tenen a escollir una educació per als seus fills conforme les seves conviccions.

Perquè pensem que la relació família – escola es construeix des de la confiança i l’ajuda mútua: sinceritat, confiança, claredat per ambdues parts, sense prejudicis, que permet una necessària suma coherent d’esforços al servei de l’acció educativa.

Perquè el factor econòmic no hauria d’esdevenir en cap cas un element determinant a l’hora de triar escola.

Perquè sabem que el concert no garanteix la gratuïtat de l’ensenyament, que la viabilitat d’un centre educatiu esdevé impossible en les actuals circumstàncies i que, injustament, s’està fent molta demagògia en un tema tan sensible com aquest.

Perquè considerem desaforat, fal·laç i mentider el missatge que sembla instaurar-se en alguns sectors socials i mediàtics que redueix l’escola concertada a una situació anòmala, a un residu del franquisme, a epicentres de segregació o a espuris interessos de l’estament religiós.

Perquè detestem l’aforisme que “una mentida adientment repetida mil cops es transforma en una veritat”, sobretot si es transforma en una realitat. I que cadascú, segons el paper que ens pertoca de fer, podem deixar clar amb serenor, però amb fonamentada contundència, que l’escola concertada és un valor sòlid que respon a l’interès i la voluntat d’elecció de centenars de milers de famílies a casa nostra.

Perquè agraïm el suport social i d’algunes forces polítiques que palesen el respecte al nostre marc de convivència i la defensa de la llibertat individual i dels drets fonamentals que han d’enorgullir qualsevol societat avançada, però que és obligat mantenir-los i defensar-los enfront propostes que pretenen limitar i coartar les llibertats, personals i socials, pròpies d’una societat democràtica de dret i que són reconegudes internacionalment.

Perquè els nostres projectes se sostenen en el treball educatiu, el perfeccionament constant dels milers de treballadors de les nostres escoles, les sòlides i actualitzades aliances amb les famílies que confien en nosaltres i en tot l’entorn en què es mou cada escola, una intensa tasca de comunicació, una elevada presència social i la solidaritat institucional.

Perquè el nostre missatge, arrelat en l’evangeli, és enormement humà i positiu, ple de d’aquells gestos que creen pau i passió per la justícia i el perdó, que posen la persona humana en el centre de tot i l’obren a la transcendència.

Perquè si arribés el moment en què l’escola concertada esdevingués el nucli d’un debat que la posés en perill, hauríem d’actuar amb temprança i fortalesa, incidint en molts aspectes de la realitat i a tots els nivells, també en l’escola com a institució, l’escola concertada com a opció i l’escola cristiana com a col·lectiu que en justícia ha de fer la seva aportació a la societat catalana. Perquè, en definitiva, sabem com hem d’afrontar dificultats i reptes i, per tant, cal que no ens manqui la força, ni el coratge, ni l’ànim, situant la nostra esperança més enllà de nosaltres mateixos.

Ben segur que vosaltres en trobareu molts més ‘perquès’. Ajudem que els centenars de milers dels pares i les mares que han confiat en l’escola cristiana l’educació dels seus més de 256.00 fills, que formen part dels més de 357.000 alumnes matriculats en les escoles concertades a Catalunya, prenguin consciència de la situació i comparteixin amb nosaltres aquestes inquietuds. Potser en un futur no gaire llunyà caldrà estar profundament cohesionats envers les actuacions que des del sector es puguin adoptar.