×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja va finalitzant l’estiu i, amb ell, les lectures que he anat fent a batzegades entre sortides, remullades i el servei propi d’intendència familiar. Aquest cop he estat acompanyat per tres persones que han col·laborat alguna vegada al Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. És com poder seguir parlant d’arquitectura sacra més enllà de la sessió en que van participar, cadascú amb el seu accent i la seva pròpia mirada.

Es tracta dels llibres següents:

Salvador García Arnillas, La belleza sencilla de Taizé. Biblioteca de Autores Cristianos. Madrid. 2018.

Alba Arboix Alió, Barcelona. Esglésies i construcció de la ciutat. Editat conjuntament per l’Ajuntament i l’Arquebisbat de Barcelona. 2018

Fernando López Arias, Proyectar el espacio sagrado. Ediciones Universidad de Navarra. Pamplona. 2018

Tots tres treballs parteixen de les tesis doctorals respectives dels seus autors, presentades ara al públic en general. Es tracta doncs de escrits ben fonamentats, aprofundits i remastegats en diferents universitats (Comillas, UPC i Santa Croce). Del primer llibre ja en vaig parlar en el seu moment quan, a principis del curs passat, en Salvador García va participar al seminari citat, juntament amb la Inés Castel-Branco, en l’entrada “Aprenent de Taizé, de cor a cor”. Del segon llibre també en va parlar la pròpia autora en l’entrevista que li vaig fer arran de la seva presentació el passat mes de juliol.

D’en Fernando López Arias també en vaig parlar en el seu moment aquí, però aquest home és realment prolífic i, cada cop més, va esdevenint un referent dins de l’àmbit per la seva constant activitat en el diàleg entre l’arquitectura i la litúrgia. El llibre de Fernando López és exhaustiu en l’estudi de la funció pròpia de l’espai sacre, el culte, però va més enllà de ser un mer vademècum o receptari sobre construcció d’esglésies. La lectura del llibre no ens vol donar solucions exactes, sinó endinsar-nos en el misteri d’un espai litúrgic on la comunitat és convocada per escoltar, pregar i celebrar. I ho aconsegueix, precisament, acompanyant-nos al llarg de la mateixa litúrgia, ja sigui la pròpia de festivitats especials, actes sacramentals específics i, molt especialment, a través del ritus de dedicació d’una església. Per això, us deixo amb un “tastet”, que és el text (amb una traducció meva que, de ben segur, és millorable) de la pregària de dedicació d’una església (els subratllats també són cosa meva):

“Oh Déu, santificador i guia de la teva Església, celebrem el teu nom amb lloances joioses, perquè en aquest dia el teu poble vol dedicar-te per sempre, amb un ritus solemne, aquesta casa de pregària, en la qual t’honra amb amor, s’hi instrueix amb la teva paraula i s’hi alimenta amb els teus sagraments.

Aquest edifici fa albirar el misteri de l’Església, a la que Crist va santificar amb la seva sang, per presentar-la davant seu com Esposa plena de glòria, com Verge excelsa per la integritat de la fe, i Mare fecunda pel poder de l’Esperit.

És l’Església santa, la vinya escollida per Déu, i les seves sarments omplen el món sencer, els tanys de la qual, adherits al tronc, són atrets vers les altures, al regne dels cels.

És l’Església feliç, la llar de Déu amb els homes, el temple sant, construït amb pedres vives, sobre la cimentació dels Apòstols, amb Crist Jesús com pedra angular.

És l’Església excelsa, la ciutat col·locada damunt el cimal de la muntanya, accessible a tots, i a tots patent, on brilla perennement la torxa de l’Anyell i ressona agraït el càntic dels benaurats.

Et supliquem, doncs, Pare sant, que et dignis a impregnar amb santificació celestial aquesta església i aquest altar, perquè així siguin sempre un lloc sant i una taula sempre llesta pel sacrifici de Crist.

Que en aquest lloc el torrent de la teva gràcia netegi les taques dels homes, per tal que els teus fills, Pare, morts al pecat, reneixin a la nova vida.

Que els teus fidels, reunits entorn d’aquest altar, celebrin el memorial de la Pasqua i s’enforteixin amb la paraula i el cos de Crist.

Que ressoni aquí la lloança joiosa que harmonitza les veus dels àngels i dels homes, i que pugi fins a tu la pregària per la salvació del món.

Que els pobres trobin aquí misericòrdia, i els oprimits assoleixin la veritable llibertat, i tots els homes sentit la dignitat de ser fills teus, fins que arribin, joiosos, a la Jerusalem Celestial.

Per nostre Senyor Jesucrist, el teu fill, que viu i regna amb tu en la unitat de l’Esperit Sant i és Déu, pels segles dels segles” ... amén ;)