Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

D’acord, el llibre de referència del que us vull parlar és “Arquitectura religiosa del siglo XXI en España”, del Dr. Esteban Fernández-Cobián, professor a l’Escola Tècnica Superior de la  Universitat de la Coruña i impulsor de les diferents edicions del CIARC (Congrès Internacional d’Arquitectura Religiosa Contemporània). És una publicació ben recent i arriscada, tal com apunta una frase genial al final del llibre: “Este libro (...) se acabo de imprimir, tras no pocas desventuras, un luminoso día de primavera del año dos mil veinte”. Certament, el part és una molt bona metàfora del que representa una publicació en paper. Ara només resta esperar el desconfinament editorial de l’obra de David García-Asenjo “Manifiesto arquitectónico, paso a paso”... però ja arribarà quan toqui, potser ho reservarem com a lectura estival!

El cas és que, al llarg de les seves 245 pàgines, es van desgranant 27 casos d’arquitectura religiosa a l’Estat Espanyol, majoritàriament temples catòlics, construïts aquest primers anys del s.XXI. Dels 27, n’hi ha cinc que s’ubiquen en territori català i, atesa la discreta tendència a fer safareig entre els del ram de la construcció d’aquesta cantonada peninsular, els poso a citació sabent que el despatx T113 – Arquitectura hi ha entrat com qui marca el gol per l’escaire en el darrer moment, arran de la trobada amb l’autor durant el darrer CIARC d’Oporto, un “puntasso” del qual estem molt agraïts a l’autor. En la primera solapa del llibre s’anota “Es difícil saber si estos edificios son realmente significativos de la reciente arquitectura religiosa española; en cualquier caso, su selección responde a una elección personal del autor, cuyo criterio se ha apoyado exclusivamente en valores arquitectónicos”. Doncs bé, anem a donar un cop d’ull a aquests valors escampats recentment al territori.

1_Església parroquial de Sant Francesc de Paola. Diagonal-Mar, Barcelona.

Obra del despatx Erithacus, amb Guillermo Maluenda. No m’estenc en aquest cas perquè ja va ser presentat en el seu moment al seminari de patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall i en vaig fer uns apunts en aquest blog que podeu veure clicant l’enllaç. Destacar el gran llenç metàl·lic de lletres perforades de l’accés, la possibilitat (inicial) de poder resar al Santíssim des del carrer o, també, els signes evangèlics resultants del buit del formigó.

2_Església Evangèlica Unida. Terrassa.

Obra del despatx OAB (Office of Architecture in Barcelona) inaugurada per l’expresident dels EE.UU. Jimmy Carter. Agosaradament, m’atreveixo a pensar que sembla una continuació de la capella de Mies van der Rohe a l’ITT de Chicago, en el sentit que s’hi representa l’austeritat formal i espacial pròpia de l’espiritualitat evangèlica. Certament, aquest cas ens convida a veure que, com deia l’arquitecte alemany, “Déu està en els detalls”.

3_Capella del Roser. Cerdanyola del Vallès.

Obra també del despatx Erithacus, amb Guillermo Maluenda. Es tracta d’una capella del Santíssim adossada al temple parroquial existent. Resulta molt interessant el joc de lames del fals sostre que permet penjar la il·luminació del forjat i acompanya la vista cap al lluernari del presbiteri. També cal notar el joc de textures del formigó i la creu perforada al mur de darrera l’altar. (veure més detalls a l’article on-line de Plataforma arquitectura)

4_Església parroquial de Santa Maria Assumpta. Bonavista – Tarragona.

Obra dels arquitectes Daniel Gimeno i Miguel Guitart, és el darrer temple parroquial edificat a l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta d’una composició volumètrica molt interessant que crea un espai intersticial entre el volum del temple i la resta del conjunt parroquial. Aquesta dualitat del programa es mostra també en el tractament dels dos conjunts, petri pel temple i metàl·lic per la resta. El temple polièdric emergeix en alçada respecte la resta de la composició amb un llenguatge abstracte que defuig els estilismes i es presenta com una afirmació icònica contemporània del transcendent en el barri.

5_Reforma de la capella del Col·legi Lestonnac. Barcelona.

Obra del despatx T113-Arquitectura (G. Giacalone, M. Viladot, E. Aran). Aquest projecte ha estat explicat abastament en aquest blog. Així que no m’hi entretinc i deixo posat el darrer enllaç. Potser, a diferència de la resta, en aquest cas apareix una reflexió sobre el com celebrar i com aprofundir en el caràcter pastoral d’un espai sacre per al segle XXI.