Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

El passat 13 d'abril, durant la segona sessió del Seminari Intern sobre Patrimoni Sacre de la FJM, posteriorment a la intervenció de Josep Maria Riba (post), els arquitectes Guillermo Maluenda i Tom Ivars van presentar la Parròquia de Sant Francesc de Paula (2003-2009), a Diagonal Mar (Carrer Ramon Turró 324-330).  Tot i que es tracta d'una construcció nova, canònicament és el trasllat d'una altra parròquia que es situava al costat del Palau de la Música Catalana, el convent dels mínims, d'on li ve el nom del seu fundador, Sant Francesc de Paòla (o Paula). L'Arquebisbat de Barcelona va intercanviar el solar de l'antic convent pel de la parròquia actual per tal de poder dur a terme l'ampliació del Palau de la Música Catalana i, per altra banda, satisfer la necessitat d'una nova parròquia a Diagonal-Mar.

Un dels temes interessants del projecte va ser el concurs restringit que es va realitzar en el seu moment i la proposta de compatibilitzar l'espai parroquial amb un equipament geriàtric per tal d'amortitzar els costos de la construcció. Aquí hi ha un gran tema de debat: una església ha de semblar-ho? Prima el fet econòmic o el fet compositiu-simbòlic? Tot i que la proposta guanyadora comptava amb la creació d'aquest equipament, des de l'arquebisbat finalment es va optar per renunciar-hi a favor de la seva total dedicació només a centre parroquial. Evidentment, aquesta aposta va donar més llibertat als arquitectes i va fer que el temple es pogués visualitzar com a tal, però personalment em resta la pregunta si no es podria haver aconseguit una cosa i l'altra. També es va arribar a plantejar la possibilitat de posar-hi un columbari, en la mateixa línea de cercar recursos econòmics complementaris, però també es va desestimar.

En línies generals, la parròquia és un edifici exempt en forma de ventall pentagonal que situa el presbiteri als carrers peatonals (menor impacte acústic) mentre que disposa l'accés a la part oposada, obrint-se cap al barri en el seu xamfrà. En un extrem de la façana principal es situa el campanari, entès com una porta oberta al cel, que actua alhora com caixa de l'ascensor que es podria instal·lar en cas que s'edifiquessin més plantes dels locals parroquials. L'estructura es resol amb formigó armat, cobrint la llum del temple amb  4 jàsseres de 23 m de llargària. Pel que fa a la il·luminació, el projecte contempla tres tipus d'intervencions: un lluernari tronco-cònic al presbiteri; 26 lluernaris zenitals a coberta; i una "Rosassa bíblica" sospesa a la façana principal de 11x11m realitzada amb acer corten perforat que actua de pòrtic. Les lletres d'acer sostretes "volen" i s'encasten en el presbiteri. També cal notar diferents elements simbòlics inserits en el formigó, com la creu, el peix, la petxina, l'espiga, etc.

Una darrera nota "neo-evangelitzadora": Un dels punts forts del projecte, que ha quedat "tapat" en l'actualitat, era la possibilitat de veure el Santíssim des del carrer, acomodant un espai de la façana com "capella oberta", que és una de les reclamacions del Papa Francesc a l'Evangelii Gaudium.