48h. Open House Barcelona… també estan obertes les cases de Déu

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’orde del Cister. L’edifici actual es va construir en l’estil més modern de l’època, ara anomenat «modernisme català». L’església, bastida com la resta del monestir amb maons vistos amb un cert aire mudèjar, és d’intenció goticista però imaginativa. Hi destaquen els finestrals amb vitralls i els interessants reforços ornamentals dels arcs del creuer, i té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques. En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa. (llegir més)

Aquest edifici, plenament emmarcat en la dècada dels vuitanta, és una església de planta rectangular amb una coberta destacada i singular. Té una estructura de formigó armat en forma de paraboloide hiperbòlic, figura reglada construïble a partir de directrius rectes. L’entrada de llum es fa mitjançant unes grans vidrieres que re-interpreten les de les esglésies gòtiques amb la repetició d’una peça prefabricada de formigó. (llegir més)

La parròquia de de la Mare de Déu dels Àngels té els seus orígens al segle XV, quan una capella dedicada a la Verge dels Àngels estava situada a extramurs de la Ciutat de Barcelona, en el camí que portava de Sant Daniel a la Llacuna. L'any 1932, després de deixar la seva ubicació a l'actual plaça dels Àngels, es trasllada a l´Eixample, fent ús provisional de la capella de les Concepcionistes. L'any 1942 es comença la construcció de la nova església de maó vist, a excepció de la façana principal i el campanar que són de pedra, amb una certa influència nord-europea. A l'interior, l'escultura de la Mare de Déu dels Àngels fou obra de Manuel

Martí i les pintures anaren a càrrec de Ferdinandus Serra. (llegir més)

Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada des del segle X, L’edifici religiós -els vestigis del qual trobem als paraments de l’actual capella del Santíssim- era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al segle XVIII , l’edifici actual és d’una sola nau amb volta de canó. Corona la façana un campanar format per un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes d’esgrafiats. (llegir més)

Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte de l’església de Sant Pacià a l’arquitecte Joan Torras i Guardiola, que ocupava una càtedra en la recent Escola d’Arquitectura de Barcelona. En aquest centre docent, Torras va tenir d’alumne Antoni Gaudí, i, essent Gaudí encara estudiant, Joan Torras el va incorporar al seu equip. L’altar de l’església, el paviment, un conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics, i els aparells d’enllumenament foren dissenyats per Gaudí. (llegir més)

Aquest conjunt arquitectònic es compon, d’una banda, d’una part residencial, destinada a ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, de l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes externes, respecte de la casa mare ubicada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri. (llegir més)