Els bisbes parlen de la Quaresma

GIEC El papa Francesc va fer públic dijous 1 de febrer de 2024 el seu missatge per a la Quaresma 2024, titulat «A través del desert Déu ens guia a la llibertat”, en el qual subratlla que «és temps d’actuar, i per Quaresma actuar és també aturar-se», ens convida a veure la realitat i ens anima a aturar-nos i entrar en oració i actitud contemplativa en aquests dies preparatoris per a la Setmana Santa, i així acollir la Paraula de Déu i el germà ferit com el samarità.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Quaresma, concretament del missatge del Sant Pare Francesc per aquest temps litúrgic, de la reconciliació i de l’almoina, així com del parenostre, de l’examen de consciència i dels bons cristians de les nostres parròquies.

El cardenal Joan Josep Omella diu que “el papa Francesc, amb motiu de la Quaresma que estem celebrant, ha dirigit un missatge a tots els cristians titulat «A través del desert, Déu ens guia a la llibertat»” i remarca dos aspectes d’aquest missatge: la crida a viure el realisme i l’acció solidària. Expressa que “l’acció social de l’Església té un pes rellevant dins de la nostra societat a través de moltes entitats” i que “Càritas és un exemple notori del que fa l’Església”. Recorda que “en el darrer any, la nostra Càritas diocesana ha acompanyat més de 35.000 persones i prop de 80.000, si tenim en compte l’acció realitzada per les Càritas parroquials i arxiprestals”. Afirma que “cal que siguem conscients de la nostra realitat, de les necessitats de les persones més vulnerables i no ser-hi indiferents”. Prega que “demanem al Senyor un cor bo i una mirada atenta per saber identificar els germans, a través dels quals Ell se’ns fa present cada dia”. Manifesta que “és temps d’actuar, però a la Quaresma, com ens recorda el Papa, actuar és també aturar-se”. Considera que “cal que ens aturem per deixar passar tot el rum-rum i l’acceleració que portem a dins”, ja que “així, podrem posar-nos en actitud d’escolta”, “una escolta que, tard o d’hora, ens obre al diàleg amorós amb Déu”, encontre que “ens va omplint d’un amor que ens fa percebre els altres com els nostres germans i ens fa ser conscients que tots formem part d’una mateixa i gran família”. Explica que “com ens diu el papa Francesc, la Quaresma és també «un temps de decisions comunitàries», de petites i grans decisions, que poden ser capaces de canviar el dia a dia de les persones i la vida quotidiana d’un país sencer”. Finalment, demana que ens reunim, que invoquem l’Esperit Sant i que deixem que sigui Ell qui ens inspiri les decisions a prendre i ens ompli de la força necessària per dur-les a terme.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que amb les paraules «A través del desert, Déu ens guia a la llibertat» “el Papa Francesc titula el seu Missatge a tots els catòlics per viure el camí quaresmal cap a la Pasqua, tot afirmant que “quan el nostre Déu es revela, comunica llibertat””. Expressa que “el poble de Déu coneix prou l’experiència de l’esclavatge però rep al desert les 10 paraules, els 10 manaments, com a camí de llibertat” i que “és la concreció de l’amor amb què Déu educa el seu poble”. Considera que “per tal que la nostra Quaresma sigui també concreta, el primer pas és voler veure la realitat”, diu que “Déu es revela com un Déu que veu i sobretot que escolta quan li arriba el crit de tants germans oprimits” i es pregunta si ens arriba també a nosaltres, si ens sacseja, si ens commou. Afirma que “el camí quaresmal -segueix el Papa- serà concret si, en escoltar el clam de tants germans, ens interroguem sobre si desitgem un món nou”, que “el desert és l’espai en el qual la nostra llibertat pot madurar en una decisió personal de no tornar a caure en l’esclavatge” i que “per Quaresma, cal trobar nous criteris de judici i una comunitat amb la qual podem emprendre un camí que no havíem recorregut mai abans”. Considera que “això implica una lluita, que el llibre de l’Èxode i les temptacions de Jesús al desert ens narren clarament”, que “és temps d’actuar, i per Quaresma actuar és també aturar-se. Aturar-se en pregària, per a acollir la Paraula de Déu, i aturar-se com el samarità, davant el germà ferit”. Manifesta que “la forma sinodal de l’Església, que en aquests últims anys estem redescobrint i cultivant, suggereix que la Quaresma sigui també temps de decisions comunitàries, de petites i grans decisions capaces de modificar la quotidianitat de les persones i la vida d’un lloc”. Finalment, demana que “la fe i la caritat portin de la mà la petita virtut de l’esperança”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que ja han passat vint dies d’aquest temps quaresmal” i que “els cristians valorem moltíssim la vivència personal d’aquest període de Quaresma tan significatiu, tan auster”. Informa i comenta “el missatge del Papa per a la Quaresma d’enguany”. Considera oportú que “tots nosaltres coneguem el sentir del Sant Pare que orienta i acompanya la comunitat universal en els diversos moments de l’any” i expressa que “és important que ens considerem part de l’Església a la qual es dirigeix la paraula del papa Francesc i que arriba al cor de tots els creients de les diverses parts del món”. Explica que “el títol del missatge d’aquest 2024 és ‘A través del desert, Déu ens guia a la llibertat’” i que “comença amb la citació del llibre de l’Èxode: “Jo soc el Senyor, el teu Déu, que et vaig fer sortir d’Egipte, d’un lloc d’esclavitud”. Remarca que “ens recorda les paraules alliberadores que regala al poble en el seu camí pel desert malgrat les seves rebel·lies i murmuracions”, que “més endavant, fa una referència al profeta Osees, que parla de la realitat del desert com a temps de gràcia” i que “aconsella buscar els aspectes concrets de la vida ordinària, començant per veure la realitat i reconèixer tot allò que oprimeix els germans”. Afirma que el Sant Pare “salta de l’època bíblica a la nostra perquè ens sentim interpel·lats per la gran quantitat de dificultats que viu el nostre món”. Manifesta que “encara que el poble d’Israel no li demana l’alliberament, Déu pren la iniciativa per caminar al capdavant i que ningú trepitgi la dignitat de l’altre ni es neguin els vincles autèntics de fraternitat” i que “Ell no es cansa de nosaltres i ens demana la conversió i la llibertat total”. Finalment, diu que “el missatge acaba amb una referència a la forma sinodal de l’Església que en aquests últims anys estem redescobrint i conreant”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el camí quaresmal no té sentit si no el vivim “davant Déu, en el marc de la nostra relació amb Ell”” i que “la Quaresma és una experiència essencialment religiosa, en el sentit de vivència experimentada en el camí, en la història que anem fent en relació amb Déu”. Reconeix que “la nostra relació vital amb Déu passa per moments ben diversos”. Afirma que “en primer lloc ens fixem en la nostra relació amb Déu quan som conscients de la nostra situació de “pecat””, “aquella situació, causada per la nostra voluntat, en què no hem respost a la voluntat amorosa de Déu i hi hem actuat en contra”, “l’acció o l’estat personal que ve a ser resultat de la nostra voluntat d’ésser Déu, amos i senyors de la nostra vida”. Admet que “hi ha altres moments en els quals Déu ens resulta molest, antipàtic, fins i tot contradictori”. Ens convida a preguntar-nos “on em trobo jo respecte de Déu? Avui, qui és Ell per a mi?”. Recorda que “en la Quaresma escoltem la crida de sant Pau: “Germans, deixeu-vos reconciliar amb Déu” (2Co 5,20)” i expressa que “és com si ens digués: deixeu-vos estimar per Déu, que és amor perdonador i us ofereix tornar a Ell perquè visqueu!”. Manifesta que “la nostra fe ens ha ensenyat que, almenys per part de Déu, la porta sempre estarà oberta i que el seu desig de tenir-nos a casa seva no s’esgota”. Finalment, diu que “sabem que la seva espera és pacient i que no deixa d’enviar-nos missatges, crides, signes o insinuacions perquè l’escoltem i tornem a Ell” i que “sabem per la fe i, sobretot, per experiència, que quan vivim reconciliats amb Ell, la pau ens embolcalla, fins i tot enmig de dificultats i sofriments”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que el passat 9 de febrer, va poder visitar el Centre Sara de Càritas, a la ciutat de Sabadell, i va rebre el Sr. Carles Campuzano, Conseller de Drets Socials de la Generalitat, “el qual es va interessar detingudament pel centre i la tasca que allà es realitza a favor del col·lectiu de persones amb risc d’exclusió social degut a la malaltia de VIH”. Pensa que és bo que “reflexionem sobre com la Quaresma ens ajuda a viure una de les dimensions essencials de la nostra fe i que queda expressada en la pràctica de l’almoina”. Informa que “el papa Francesc en el Missatge de Quaresma d’enguany ens recorda que “la pregària, l’almoina i el dejuni no són tres exercicis independents, sinó un únic moviment d’obertura, de buidament”. Explica que “des d’aquesta perspectiva, entenem, doncs, l’almoina com una de les cares de l’únic procés de conversió que Déu demana als seus fills, i que a més de ser profitosa per als més necessitats, ens ajuda en la nostra purificació i maduració com a persones”. Recorda que Sant Joan Crisòstom “unia la celebració de l’Eucaristia amb l’atenció als més necessitats com a expressió de l’únic Amor de Déu per la humanitat”. Recorda també que “en les Orientacions pastorals per aquests propers cursos us convidava a intensificar l’atenció als pobres, marginats, sense sostre i necessitats com quelcom que forma part de la nostra missió” i que “no s’hi val excusar-se dient que ja hi ha institucions que n’ocupen”. Finalment, ens convida a “intensificar també la pràctica quaresmal de l’almoina com a expressió de la caritat cristiana envers els germans”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de la darrera petició del parenostre: «Ans deslliureu-nos de qualsevol mal», “el clam de les filles i fills que imploren la protecció del seu Pare davant les necessitats”. Expressa que “alliberar és una de les accions més característiques del Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob”. Afirma que “la salvació definitiva i plena arriba a través de Jesucrist, el Fill encarnat” i que “la bona notícia és que Jesús ens ha salvat”. Considera que “creure això no vol dir tenir una visió simplista de les coses”, que “tristament seguim constatant el mal arreu: guerres, injustícies, pobresa, vulnerabilitat, divisions” i que, “malgrat tot això, continuem resant el parenostre i, potser més desitjosos que mai, seguim demanant al Pare que intervingui a favor de tota la humanitat”. Explica que “per això, com diu el papa Francesc: «Si no hi haguessin els últims versets del parenostre, com podrien pregar els pecadors, els perseguits, els desesperats, els moribunds? L’última petició és realment la nostra petició quan estarem al límit, sempre.»”. Manifesta que “l’Església està cridada a ser signe de salvació, no perquè estigui més enllà del mal, ni perquè tingui una recepta màgica per a combatre’l, sinó simplement perquè se li ha revelat el secret del Regne, a saber, el mal no es pot combatre amb el mal, restant empresonats en una espiral sense fi, sinó únicament amb el bé”. Constata que “en la força esclatant de Pasqua, el dolor es converteix en joia, l’egoisme en solidaritat, l’odi en amor, la divisió en comunió, el mal en bé”. Finalment, demana que “diguem a Jesús que sí, que creiem tot el que ens ha ensenyat, que ens comprometem a viure segons el designi del Pare, i que volem comunicar el seu projecte, amb joia i convicció, arreu on siguem”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “Jesús ens ensenya en el parenostre a demanar al Pare del cel tot el que necessitem” i que “després de les peticions amb desig que Déu es manifesti plenament en la nostra vida, som convidats pel nostre Mestre a resar: «El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui»”, petició que, “juntament amb la que ve després —demanar el perdó— expressa la convicció que solament Déu és qui pot donar-nos el pa i el perdó”. Expressa que “el pa de l’aliment és un do que amb confiança hem de demanar cada dia al Pare”, que “demanar el pa és una petició ben humana” i que “hem de menester l’aliment per a viure i sabem que el Pare no ens deixarà sense el nodriment necessari”. Afirma que “ningú no pot implorar el pa de cada dia sense demanar-lo per a tots els germans” i que “tenir en compte els qui pateixen fam en el món i a qui manca el necessari per a viure, és un requisit necessari per a implorar el pa de cada dia”. Constata que “en aquesta petició apareix l’adverbi «avui»” i que “el qui sol·licita el pa per a avui ho fa després de pregar que el regne de Déu es manifesti”. Explica que “amb una mirada potser més profunda, fins i tot podríem entendre que aquesta petició expressa la sol·licitud que els dons del món venidor en la plenitud dels temps es facin presents en la realitat de cada dia, on els creients en Crist actuem per la paraula i les obres”. Finalment, diu que “amb això s’indica el pa de l’Eucaristia, en què rebem les primícies de la salvació” i que “en aquest món, doncs, el cristià pot viure l’avui amb plenitud”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa que “hi ha un text del papa Francesc que val la pena que coneguem en el nostre itinerari de conversió quaresmal vers la Pasqua”, un text que diu “«La forma de relacionar-nos amb els altres que realment ens guareix en lloc de fer-nos posar malalts, és una fraternitat mística, contemplativa, que sap mirar la grandesa sagrada del proïsme, que sap descobrir Déu en cada ésser humà, que sap tolerar les molèsties de la convivència aferrant-se a l’amor de Déu, que sap obrir el cor a l’amor diví per buscar la felicitat dels altres com la busca el seu Pare bo. Precisament en aquesta època, i també allà on som “petit ramat”, els deixebles del Senyor són cridats a viure en comunitat que sigui sal i llum del món. (…) No ens deixem robar la comunitat!» (Evangelii gaudium, 91 i 92). A la llum d’aquest text ens proposa que “en aquests dies de Quaresma, en el moment que trobem més oportú, cerquem una estona de silenci i de pregària, i fem un examen de consciència de la fraternitat en el dia transcorregut”. Enumera tot un seguit de pautes que ens poden ajudar. Recomana repassar “en silenci tot el dia”, demanar al Senyor la gràcia de poder veure amb la seva mirada on hem fallat i tornar al dia que hem viscut i intentar descobrir en quins moments hem mirat a l’altre amb una mirada de judici, de condemna, de crítica, de murmuració… Aconsella que, en aquest examen de consciència, demanem perdó al Senyor, preguem per les persones que hem jutjat, i fem propòsit d’esmena, així com que demanem “ajuda al Senyor per poder posar en pràctica aquest propòsit d’esmena” i que acabem “amb l’oració del Pare Nostre o l’Avemaria”. Finalment, diu que “val la pena realitzar habitualment aquest exercici perquè té un valor educatiu enorme per a créixer en fraternitat”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que en la resposta a la pregunta sobre quins són els valors predominants a les nostres comunitats, molts diocesans han coincidit a assenyalar que “el millor patrimoni de les nostres parròquies és aquell grup de persones que són fidels a la seva fe i hi perseveren”. Expressa que “és admirable la constància de tants cristians, que s’esforcen dia a dia per viure la seva fe, que estimen la seva parròquia, que són constants a les celebracions dominicals i, a més, es mostren sensibles a l’atenció dels més vulnerables”. Afirma que “alguns estan molt compromesos en l’evangelització” i que “en moltes de les nostres parròquies trobem persones que tenen un fort desig de viure la seva fe i de transmetre als altres el goig de creure” i que “no tenen por de complicar-se la vida i de gastar el seu temps en el servei als altres”. Considera que, per sobre de qualsevol activitat que fan les nostres parròquies, “el més important són les persones que formen una comunitat i viuen en aquell lloc la fe en Jesucrist”. Manifesta que “és just reconèixer la fidelitat de totes aquestes persones que estimen les seves parròquies i ens ofereixen un testimoniatge senzill i discret de la seva fe”, que “són el millor patrimoni de les nostres comunitats” i que “és important també estimular-los a continuar vivint amb alegria la seva fe al si de la parròquia”. Finalment, diu que “és necessària la tasca de despertar tants cristians que fa la impressió que caminen com somnolents, vivint un cristianisme còmode, fugint de tot compromís” i que “serà oportú animar-los perquè aportin els seus carismes i les seves qualitats a la comunitat, perquè només si entren en aquesta lògica de la donació podran viure la seva fe en plenitud”.