Els bisbes parlen de la jornada mundial de les missions

(GIEC) El proper diumenge 24 d’octubre l’Església celebra la Jornada Mundial de les Missions, coneguda també com a Domund, organitzada per les Obres Missionals Pontifícies, la institució de la Santa Seu encarregada de buscar mitjans per impulsar l’activitat missionera de l’Església. Aquesta Jornada, que enguany té com a lema “Explica el que has vist i sentit”, se celebra cada any a tot el món per tal d’ajudar els missioners en la seva tasca evangelitzadora, duta a terme entre els més pobres.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de les Missions, així com de trobar, escoltar i discernir junts i de què hem après davant situacions inesperades com les actuals.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda les paraules de l’inici de la primera Carta de Sant Joan (1Jn 1,1-4), “un passatge magnífic, on l’Apòstol no pot deixar de comunicar la seva pròpia experiència de fe, que viu amb convenciment i amb una immensa alegria”. Expressa que “en les dades bíbliques que tenim sobre les primeres comunitats cristianes —Actes dels Apòstols, Cartes de Sant Pau, Cartes apostòliques…— aquest esperit missioner hi és sempre ben present”. Afirma que “anunciar, comunicar, explicar el que Crist ha fet en cada un dels deixebles forma part de l’estil genuí de l’escola de Jesús” i ens convida a preguntar-nos: “Tinc esperit missioner en els meus ambients? És missionera la meva comunitat? Es nota esperit missioner a la parròquia a la qual pertanyo?”. Manifesta que “l’esperit missioner difon l’Evangeli com la llum que, en tocar les coses, les il·lumina i fa que esdevinguin llum” i que “l’esperit missioner valora i, per tant, respecta la persona i la seva llibertat, perquè sap que són criatura i do de Déu”. Considera que “l’esperó perquè Jesucrist sigui conegut als països joves i per les generacions joves és un símptoma de vitalitat” i ens convida a fer com l’apòstol de la primera carta de Sant Joan, a explicar el que hem vist i sentit i a fer-ho amb joia. Finalment, diu que “ara que hem començat la fase diocesana del Sínode, entre les moltes preguntes que ens farem els diversos grups, parròquies i comunitats, ens hauríem de fer també aquesta pregunta cabdal: «És missionera la meva comunitat?»” i que “la resposta us dirà el grau de vitalitat que teniu”.

El cardenal Joan Josep Omella diu que en aquesta data tan missionera, el papa Francesc “ens exhorta a reprendre l’audàcia de l’Evangeli” i “ens convida a tenir coratge i valentia per sortir de nosaltres mateixos, per resistir la temptació de la incredulitat, per desgastar-nos pels altres i pel Regne, per tenir el somni d’arribar a qualsevol racó del món”. Recorda que els missioners “han optat per viure l’Evangeli en tota la seva radicalitat” i prega que “demanem al Senyor que els enforteixi en aquesta preciosa missió, en què, certament, no els falten sofriments, disgustos i, fins i tot, persecució”. Afirma que “els missioners tenen clar que no estan sols”, ja que “tots els que formem part de l’Església estem units a ells en la seva missió, la compartim i en som corresponsables”, però recorda que “ells també necessiten la nostra col·laboració personal, material i econòmica”. Demana que “contribuïm, si us plau, en les col·lectes que, amb motiu del DOMUND, es faran aquest diumenge a les parròquies i centres de culte de la nostra arxidiòcesi, perquè es pugui evangelitzar i fer obres que ajudin els països que més ho necessiten”. Expressa que “tots els que hem rebut els sagraments de la iniciació cristiana som cridats per Jesús a ser-ne deixebles i missioners en el món, cadascú segons la seva vocació i segons les circumstàncies particulars de la seva vida”. Finalment, demana que “donem gràcies al Pare per tot el que fan els missioners”, ja que “la seva labor ens alegra i ens anima també a fer-la nostra per donar a conèixer Jesucrist i el seu Evangeli en la societat en què vivim i ens movem” i demana també que “siguem missioners al món i també a les nostres llars, llocs de feina, espais de lleure…”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la invitació a participar en el Sínode de tota l’Església ve acompanyada per tres paraules que concreten el seu significat i contenen sengles crides: “comunió – participació – missió” i que “és molt important, no només entendre cadascuna d’aquestes paraules, sinó també descobrir la relació que hi ha entre si, i l’ordre en què estan col·locades”. Recorda que el lema del Domund d’enguany “s’inspira en aquell bell text amb el qual s’inicia la Primera Carta de Sant Joan”: “Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans… A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres…”. Expressa que “el primer, fonamental i necessari, és la comunió, la comunitat de persones que han vist i escoltat”, que “aquestes persones se senten vinculades, són una fraternitat en la qual cadascun participa, a la seva manera, de la vida del conjunt” i que “és aquest conjunt, tot ell, el que realitza la missió, anuncia als qui no el coneixen el misteri de vida que havien vist i escoltat”. Considera que “l’autèntica missió brolla, gairebé incontenible, del misteri escoltat, vist, “tocat”… i compartit a l’interior de l’Església”. Finalment, diu que “els missioners van veure, van escoltar i van compartir la fe tan intensament que lliuraren la seva vida a anunciar-la” i que aquest és “un testimoniatge que tots hem d’imitar”.

El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que “una de les temptacions en el camí del seguiment de Crist, fet sinodalment, és la d’oblidar que és un camí de lluita”. Afirma que “no és fàcil ser cristià” i que “solament el qui lluiti per vèncer la comoditat, la recerca de solucions ràpides i fàcils, així com la temptació de pactar amb un humanisme bonàs, que redueix la radicalitat de l’evangeli, podrà seguir caminant vers la meta de la santedat i la missió”. Constata que “enfront d’un món que no ens plau, on es fan presents massa sovint l’egoisme, la injustícia, l’hedonisme, la violència creixent, tenim clares les receptes de justícia, harmonia, compassió, solidaritat, fraternitat, perdó, sostenibilitat”, expressa que “tot això és bo”, però es pregunta si “és suficient”, així com “si entre nosaltres no està en crisi l’anunci clar i explícit de Crist”. Manifesta que la jornada del DOMUND “posa al davant nostre la necessitat de donar suport a l’acció evangelitzadora de l’Església per tot el món, assenyaladament en els països més pobres”. Expressa que “qui estima la fe en Crist no la té tancada en la seva intimitat, sinó que, com els apòstols en els inicis de l’Església, pensa que no podem deixar de dir el que hem vist i sentit”. Finalment, recorda que sant Pau VI ensenyava que «l’Església existeix per a evangelitzar» i que “l’anunci de Crist té, doncs, la prioritat permanent en la missió”, ja que, tal com digué sant Joan Pau II, «l’Església no pot negligir el manament explícit de Crist, no pot privar els homes de la “Bona Nova” que són estimats i salvats per Déu».

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que el DOMUND és el “dia en què d’una manera especial els catòlics miren, coneixen i col·laboren amb totes les missions del món”, un dia que s’assenyala “perquè les parròquies i comunitats proclamin amb fermesa l’amor de Déu envers tothom, que en ressaltin la seva vinculació fraterna i tractin d’ampliar l’ajuda a les comunitats més necessitades”. Expressa que “el segon aspecte de la comesa dels missioners, l’ajuda als altres, és el que desperta una admiració més gran per part dels que viuen en el món occidental”. Afirma que els missioners “són autèntics testimonis de l’amor de Déu”, que “per això són estimats i la seva paraula és plenament creïble” i que “la seva vida suscita les grans preguntes de sentit que la persona es formula al llarg de la seva existència”. Manifesta que “avui és un dia de festa en què ens alegrem perquè molts sacerdots i religiosos/es no tenen gens de por de viure amb persones pobres en països pobres i aquestes no temen estar amb ells”. Considera que el lema d’enguany “és una descripció preciosa del que tants missioners fan quan venen a visitar-nos”: “ens conten el que estan vivint i ens entusiasmen amb passió apostòlica”. Recorda que “a Espanya hi ha al voltant de 10.000 missioners a temps total en tots els racons del món, repartits en 135 països” i que “també hi ha més d’11.000 voluntaris que dediquen un temps de la seva vida a fer una experiència missionera”. Finalment, diu que “són molts els que ens expliquen la seva missió evangelitzadora i la seva solidaritat amb el proïsme” i que “els qui estem vivint en aquesta societat de relatiu benestar hi hem de contribuir amb les nostres oracions, amb part del nostre temps i amb les aportacions econòmiques que ens vinculen a aquesta impressionant obra”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, explica el testimoni de dos missioners, Mn. Prosper Mibé Lare, un capellà de 38 anys, originari del bisbat de Dapaong (Togo, Àfrica) i Josep Frigola Ribas, que ha estat missioner a l’Àfrica durant mig segle, per tal d’ajudar a “comprendre millor les missions i a sentir-nos-en responsa­bles”. Diu que Mn. Mibé expressa que allò primer que voldria oferir del que ha vist i sentit “és un profund agraïment al Senyor per l’obra i la vida dels missioners”, que el seu testimoni “d’experiència missionera se situa en dos nivells: vida i apostolat” i que “allò que més destacaria de la vida de missió és el profund sentit de fraternitat, que feia que el treball d’evangelització s’inserís sempre en l’interior d’una comunitat creient”. D’altra banda, Josep Frigola afirma que la vocació missione­ra “és un do de Déu” i “neix i creix a l’interior de cada persona i es realitza a través d’un testimoniatge de vida fidel i quotidià”. Constata que “el que compta és l’experiència de creure en Jesús, de seguir-lo i de transmetre als altres que Ell és Camí, Veritat i Vida” i que “transmetre i testimoniar la fe cristiana exigeix respectar, dignificar i conduir les persones cap a un alliberament integral” i explica que com a missioner, a l’Àfrica i aquí, ha tingut la sort de viure tres experiències diferents i enriquidores: la primera, a Burkina Faso, el va immergir “en un món de religió tradicional, islamitzat en part, i també amb comunitats de batejats i catecúmens”, la segona experiència la va viure a “Níger, un país islamitzat” i de retorn aquí li sembla que “hi ha prou arrels, però manquen nous brots i fruits vigorosos”. Per a concloure el seu testimoni, expressa que “només una altra embranzida missionera amb obertura a tota la societat podrà aconseguir que, tant de dins com de fora, es cregui en allò que hem vist i sentit”.

L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “quan parlem de les missions ens imaginem i normalment pensem en aquells llocs llunyans on encara no es coneix l’evangeli o bé s’està predicant per primera vegada i l’Església encara no hi està del tot establerta ni organitzada”. Reconeix que “és cert que vivim uns moments en els que es parla d’Europa i de tot el món occidental com a terres de missió, i el Papa sant Joan Pau II fa ja anys ens parlava de la necessitat d’una nova evangelització”, però que “no hi ha dubte que tots ens hem de sentir compromesos en la tasca que realitza l’Església, els missioners, en molts llocs i pobles llunyans on hi viuen germans nostres que no són cristians encara, que no coneixen l’amor que Déu els té”. Comunica que la diòcesi de Terrassa “té actualment dos sacerdots diocesans en terres de missió, Mn. Manuel Homar a Cuba, i Mn. Xavier Serra a Veneçuela” i “també laics, religiosos i religioses que hi treballen dedicant-hi el seu temps i la seva vida”. Cita unes paraules de Mn. Xavier Serra des de la seva “missió” a la regió de Canaima, a la selva amazònica de Veneçuela des de fa anys i que ens diu: “De petit volia ser missioner, entre altres coses. Portar l’Amor de Déu a tot arreu, especialment als llocs més llunyans, on no tenen qui els faci present la Bona Nova de l’Evangeli. Ser portador d’esperança, de llum, d’amor, del sentit de la vida, de la felicitat autèntica”. Finalment, diu que “avui els recordem especialment, demanem l’ajut econòmic per l’obra de les missions i preguem per ells”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el Sínode de Bisbes que acaba de començar, proposa a tots els membres de l’Església aprofundir en la comunió, la participació i la missió, per “fer camí junts””. Comunica que “el Papa Francesc dissabte dia 9 en el seu Discurs d’obertura al Vaticà va dir que el Sínode, al mateix temps que ens ofereix una gran oportunitat per a una conversió pastoral en clau missionera i també ecumènica, no està exempt d’alguns riscos” i que “n’exposà tres: el formalisme elitista; l’intel·lectualisme; i finalment, la temptació de l’immobilisme”. I exposa que “l’endemà diumenge dia 10, a l’homilia, aconsellava a tots, tres accions: “trobar”, “escoltar” i “discernir” per caminar junts”, un trobar, fer encontre, “que exigeix ​​atenció i disponibilitat per trobar-se amb l’altre i deixar-se interpel·lar per la seva inquietud” i alhora “prendre’ns temps per estar amb el Senyor i afavorir la trobada entre nosaltres”. Parla d’un escoltar amb el cor i “no només amb les oïdes” i expressa que “cal que l’Església es posi a l’escolta de les preguntes, dels afanys, de les esperances de cada diòcesi, de cada poble i nació” i “també a l’escolta del món, dels desafiaments i els canvis que ens posa davant”. Parla també d’un “discernir per no deixar les coses tal com estan”. Afirma que “cal alliberar-se de l’immobilisme, del que és mundà i dels models pastorals repetitius, per interrogar-nos sobre què ens vol dir Déu en aquest temps i vers quina direcció ens vol orientar”. Finalment, recorda que “el Papa pregava a l’Esperit Sant en la inauguració del Sínode perquè “ens alliberi de convertir-nos en una Església de museu, bonica però muda, amb molt passat i poc futur””.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que en les visites que ha realitzat a les parròquies per administrar el sagrament de la Confirmació durant els últims mesos, ha constatat que, “d’una manera progressiva, estem tornant a la normalitat que tots desitgem” i que “sentim el desig de recuperar la vida que teníem abans de la pandèmia”. Recorda que “la vida eclesial també s’ha vist afectada en tots els seus aspectes per aquesta situació”, que l’Eucaristia dominical s’ha vist molt reduïda i que moltes altres activitats pastorals no s’han pogut realitzar. Afirma que “davant situacions inesperades com les actuals, els cristians ens hem de preguntar com reaccionem” i que tots hauríem de preguntar-nos què hem après. Reconeix que “el més fàcil és caure en una actitud de resignació passiva”, però considera que “és possible convertir la dificultat en una oportunitat per a renovar la nostra vida social, eclesial i personal”. Expressa que “en l’àmbit personal tots ens podem plantejar si el que estem vivint ens ha portat a preguntar-nos sobre els valors i actituds que ens caracteritzen a cadascú” i que “en les relacions amb els altres podem revisar si vivim aquelles actituds que ajuden a construir una societat millor”. Considera que “com a cristians ens hauríem de preguntar si l’experiència viscuda ens ha apropat més al Senyor, si intensifiquem el temps d’oració, si valorem més la vivència comunitària de la fe i la celebració dels sagraments”. Finalment, diu que “si hem reaccionat d’aquesta manera, l’experiència viscuda haurà sigut una ocasió de creixement personal, social i com a creients”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.