Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Amb el lema “Sense tu no hi ha present. Amb tu hi ha futur”, diumenge 10 de novembre se celebrarà a totes les diòcesis la Jornada de Germanor, amb la qual es convida els fidels a enfortir el seu compromís amb l’Església diocesana, a col·laborar-hi per al seu sosteniment pastoral i econòmic i ajudar-la perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de Germanor, així com d’atrevir-se a ser sants, de reconstruir des de la misericòrdia, de la banalització de la vida, de la Visita de les relíquies de Santa Bernardette, del Sínode Diocesà, de si la mort pot ser vençuda i dels mitjans de comunicació catòlics.

Tres de les cartes dominicals parlen de la Jornada de Germanor. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, centrant-se en la frase “Amb tu, som una gran família”, diu que “la família fa pensar en el que ha de ser la comunitat cristiana”, que “en la família hi ha intercanvi de serveis” i que la família “dona quelcom únic: amor gratuït”. Reconeix que “és antipàtic barrejar estimació i diners”. Aclareix les coses posant com a exemple que “el jove que es casa no es casa per diners, però necessita un lloc per viure i aquí l’economia hi té una paraula a dir” i diu que “el mateix passa amb l’Església: presta un servei que no es compra ni es ven, però ho fa amb uns mitjans humans que tenen un cost econòmic”. Recorda que “el moviment econòmic de la diòcesi es pot consultar a la pàgina web de l’Arquebisbat” i que “es pot fer un ingrés directament a través d’aquesta pàgina web” i ens convida a visitar-la i a adonar-nos “dels diferents serveis i necessitats de l’arxidiòcesi”. No vol deixar de donar les gràcies a totes les persones que ajuden l’Església. Diu que pensem que “el to amb què a casa es parla de l’Església fa que se la valori d’una manera o d’una altra” i ens encoratja a continuar valorant-la i ajudant-la i a treballar perquè els nostres familiars i amics la valorin i l’estimin. Finalment, diu que la Jornada de Germanor “és un dia assenyalat per a valorar, estimar i ajudar l’Església amb més generositat”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que la jornada de Germanor ens hauria d’ajudar a créixer en sentit de la responsabilitat amb la nostra església diocesana i que “els qui ens sentim església formem una comunitat unida pel desig de seguir a Jesús posant en pràctica l’Evangeli, anunciant-lo, celebrant els sagraments que ens transmeten la seua Vida i estimant a tots”. En aquesta jornada vol “valorar i agrair el treball de tantes persones que amb el vostre compromís doneu vida a la nostra església i, d’aquesta manera, col·laboreu en l’edificació del Regne: mossens, catequistes, voluntaris de Càritas, lectors, membres dels consells de pastoral i d’economia de les parròquies, els qui teniu cura dels nostres temples parroquials i ermites, els qui ajudeu econòmicament a les parròquies i a la diòcesi, i els qui valoreu el que l’església fa en bé de les persones” i els diu que “sense vosaltres no hi ha present”. Diu, a més, que el lema de la Jornada “és també una crida a la nostra responsabilitat i compromís: amb vosaltres, hi ha futur” i que “vol ser una invitació, no sols als creients, sinó a tots aquells que reconeixen i valoren allò que l’Església fa en bé de la nostra societat, per a què col·laboreu amb ella”. Finalment, demana que aquesta jornada de Germanor “ens ajudi a tots a caure en el compte que formar part de la gran família de l’Església és una gràcia, perquè a través d’ella hem conegut Jesucrist; a recordar que formem part d’aquesta comunitat que ens ajuda a conservar i créixer en la fe; i a renovar el nostre compromís eclesial, perquè sense la generositat i l’entrega de tants cristians a la seua missió l’Església no pot tindre ni present ni futur”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que és molt encoratjador tornar a recordar-nos la definició de la nostra Església com una gran família. Recorda que “ho hem fet aquests últims anys com a portada per a la celebració del dia de l’Església diocesana el segon diumenge de novembre”, que “cada any posem un accent especial en aquesta relació lluminosa d’Església-família” i que “en aquesta ocasió es parla de la implicació personal de cada cristià en el present i cap el futur”. Afirma que el lema de la Jornada “és una frase que profunditza en els aspectes que impliquen a cada membre en el desenvolupament de la seva comunitat, sigui familiar o eclesial”, “té un clar i directe contingut pensant en el temps”: “Actualment, i sempre, necessitem a tothom” i “mirant el futur desitgem comptar amb cadascun per continuar el mandat de Jesús en l’amor, en el perdó, en el servei i en l’anunci de la salvació a tots els pobles”. Diu que “la unió d’aquestes dues realitats, la familiar i l’eclesial, no és una novetat d’aquests últims anys” i que tenim abundants textos de sant Joan Pau II, de Benet XVI i de l’actual papa Francesc que “il·lustren amb molta clarividència la imatge familiar de la comunitat eclesial”. Recorda que en aquesta Jornada “fem palesos els nostres propis recursos, com els rebem i a quines finalitats els dediquem” i “donem comptes i expliquem les activitats que porta a terme l’Església”. Finalment, remarca que “volem demanar-vos a tothom oracions constants a favor de l’Església”, així com “que augmenti l’estima cap a ella, mare i mestra de tots”, diu que “és necessari agrair la feina i l’aportació econòmica de molts per a benefici de tothom” i com a bisbe prega a tots que “seguiu en el camí de l’ajuda material i de la col·laboració personal”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que “els sants no són persones diferents de nosaltres”, que “molts d’ells van viure durant bona part de la seva existència al marge de Déu” i que “no obstant això, quan es van trobar amb Jesucrist, van canviar radicalment i van decidir lliurar-li la vida”. Recorda que “a les Escriptures, Déu ens crida contínuament a la santedat”. Afirma que “ser sant és impossible si comptem només amb els nostres propis recursos” i que per a Déu “tot és possible, fins i tot, que un dia arribem a ser sants”. Diu que els sants no són “persones autosuficients ni perfectes”, que “als sants se’ls reconeix pel que creuen, pel que fan i pel que celebren” i que “un sant és algú que està en comunió amb Déu, que es fa un amb Ell, que parla amb Déu com amb un amic. És una persona que obre el cor a Déu i que es deixa transformar per Ell”. També diu que els sants “no treballen per ser importants, sinó per fer-se petits” i “viuen amb humilitat i alegria el camí de les benaurances”. Ens encoratja a atrevir-nos a ser sants, ja que “la santedat no és un camí per a uns pocs. És quelcom proper, real i possible per a cada un de nosaltres. És la nostra vocació fonamental”. Ens anima a “llegir l’exhortació apostòlica del papa Francesc Gaudete et exsultate sobre la crida a la santedat en el món actual”. Finalment, demana que “preguem perquè acollim el Senyor al nostre cor i ens ajudi a seguir el camí de les benaurances”, que Maria, Reina dels Sants, “ens estimuli a recórrer amb decisió el camí de la santedat” i que la Mare de l’Esperança “acompanyi fins al cel els nostres estimats difunts”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, creu que després de la sentència del Tribunal Suprem “ningú no pot restar indiferent ni es pot alegrar del dolor que aquesta sentència genera en la societat catalana però sobretot en els líders socials i els polítics condemnats a altes penes de presó i en les seves famílies, que pateixen tant”. Afirma que per això “ens hi hem d’acostar amb respecte i empatia” i que això “vam voler fer amb les nostres reflexions, els Bisbes de Catalunya, en el Comunicat fet públic aquell mateix dia en què es conegué la sentència”. “Sabent que la justícia ha de servir per solucionar els problemes, no per fer-los més grans, i sense interferir en les decisions dels tribunals, per dures que poguessin ser”, recorda que “els Bisbes demanàvem valorar la sentència emanada d’un dels pilars d’un estat de dret, amb respecte, per més que se’n pugui discrepar, apel·lar-la o fins rebutjar-la obertament”. Destaca que “és molt important en aquests moments tenir ben present la misericòrdia i la magnanimitat que fan grans els pobles”, que “cal l’ardu camí del diàleg real i l’entesa entre totes les parts interessades” i que “la violència és inacceptable i cal condemnar-la sempre, vingui d’on vingui”. Recorda que “diverses Entitats d’Església com Justícia i Pau, i altres comunitats, associacions i fundacions cristianes, han volgut deixar clar en un Comunicat que la sentència és un pas enrere per a la resolució del conflicte polític que afecta Catalunya i posa en perill la convivència i la democràcia”. Finalment, diu que els Bisbes “demanàvem amb respecte tres coses: la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada; que els dirigents retornin al poble el sentit esperançat de futur; i en tercer lloc reconstruir, sumant entre tots, una societat justa i solidària, propera als qui passen necessitat, que eviti el tancament i el localisme”. 

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “hi ha preguntes incòmodes” i que “quan no tenim resposta a alguna qüestió important de la vida, en lloc d’esforçar-nos per a renunciar o corregir la nostra manera de pensar, mirem de sortir-nos-en mitjançant subterfugis”, com ara “silenciar el problema, oblidar-nos-en, eludir-lo, fer com si no existís o no tingués rellevància”. Recorda que la filòsofa i escriptora Hannah Arend “va posar en circulació l'expressió “banalització del mal”, col·locant-la com a subtítol de la seva obra Eichmann a Jerusalem” i “va publicar la seva particular interpretació de la conducta del nazi Eichmann, botxí de tants jueus, jutjat i condemnat a mort com a genocida”. Afirma que “segons Arend, Eichmann i una gran quantitat de correligionaris van viure el que ella denomina “la banalització del mal”: aquesta reacció de distanciament, evasió, oblit, enduriment, indiferència, davant del que en si és dolent i inhumà”. Destaca que “aquest mecanisme de banalitzar la vida es dona també entre nosaltres” i que “negar la transcendència de coses en si mateixes essencials és l'origen de molts pecats d'omissió i la justificació, no sols d'actituds d'evasió i indiferència, sinó també d'injustícies i accions inhumanes”. Diu que “sí que ens apuntem a denúncies profètiques que estan de moda, però no arribem a comprometre'ns, no passem d'aquí. I silenciem i bandegem molts altres problemes que posen en perill la persona humana i la seva dignitat”. Finalment, constata que “només la mirada de l'Esperit ens permet veure-ho tot, allò fosc i allò lluminós, i en la seva justa mesura” i que “al darrere, hi anirà el cor i la vida”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que un dels moments més entranyables per ell cada vegada que té ocasió de presidir la peregrinació de malalts a Lourdes és poder estar a la gruta de Masabielle, justament al lloc on una noia jove “va tenir un encontre especial amb la Mare de Déu a través de diverses aparicions entre els dies 11 de febrer i 16 de juliol de 1858”. Recorda que “al llarg de les diverses aparicions aquella “Dama vestida de blanc”, com l’anomenava Bernardette, li confià diversos missatges que ella va transmetre primer a la família i seguidament als conciutadans d’aquell petit poble”. Afirma que les aparicions de la Mare de Déu recordaven alguns dels elements essencials de la nostra fe com són la pregària en la vida de cada creient i especialment la pregària d’intercessió pels altres, la penitència, la peregrinació als llocs sants, i finalment el sentit eclesial de la nostra fe. Informa que “aquest cap de setmana tenim l’oportunitat de venerar les relíquies d’aquella jove que rebé el missatge de Lourdes, una noia sense gaire cultura que es trobava en aquells moments recollint uns branquillons per ajudar la seva família, que vivia pobrament”. Diu que venerar les seves relíquies ens ajuda “a donar gràcies a Déu perquè continua manifestant-se entre nosaltres a través de les mediacions humanes més senzilles” i “a intensificar la nostra devoció a la Mare de Déu, font de la veritable Salut, que ens porta sempre a Jesucrist” i “ens fa sentir-nos membres de l’Església”. Finalment, agraeix “la tasca i dedicació de tantes persones que com a hospitalaris acompanyen els malalts i propicien d’aquesta manera que puguin peregrinar a aquella gruta tant especial”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la dinàmica del Sínode Diocesà ens porta a fer tots junts un camí sinodal”, que “hem de viure en primera persona el que som: l’Església de Crist que camina en la comunió i la caritat” i que “el Sínode Diocesà és una oportunitat d’or que el Senyor ens posa en el nostre camí a fi d’entrar més a fons en l’aspecte sinodal de la nostra vida eclesial”. Afirma que “els grups sinodals són una ocasió única per a viure l’experiència de comunió en aquest esdeveniment cabdal per a la nostra Església de Vic”, que participar en un grup sinodal expressa que “sento com a meva l’Església concreta que el Senyor em dona per a viure la meva fe cristiana”, que “visc en primera persona la responsabilitat que tinc en la comunitat eclesial, parroquial, diocesana” i que “la participació en un grup sinodal és expressió de caritat envers els nostres germans que, perquè no coneixen i estimen Jesús, han perdut l’esperança en el fons del seu cor”. Remarca que “el grup sinodal tindrà una dinàmica concreta”, que es tracta de “posar-nos en l’escolta de la voluntat de Déu respecte a cada un de nosaltres, a les nostres comunitats i parròquies i a la mateixa diòcesi”, una escolta que “significa fer un camí que ens portarà des de la mirada a la persona i a la societat fins a la missió, passant, evidentment, per Crist i l’Església”, “una dinàmica que ens duu, des de la mirada de Déu a nosaltres i a la nostra societat, a sentir com som enviats a portar l’amor de Déu als nostres germans”. 

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que la celebració de la festa de Tots Sants i la commemoració dels fidels difunts han fet que pensés aquests dies en la mort, “que sempre és una situació dolorosa, incomprensible, pel desig natural de viure, però que és present a l’horitzó de tota vida humana”. Recorda algunes reaccions davant del fet de la mort, que “la celebració cristiana ofereix l’esperança de la Salvació i de la Vida” i que “en altres celebracions es fa memòria de la persona, però sense cap perspectiva que transcendeixi la mort”, però que “darrerament, i com a conseqüència dels grans descobriments científics en medicina, es planteja una nova qüestió: la mort pot ser vençuda?”. Afirma que la resposta a aquesta pregunta “es considera una qüestió tècnica” i que “la investigació científica intenta que visquem més anys, perquè creu que el procés biològic de deteriorament físic i mental associat a l’edat es pot revertir”. Diu que la pregunta la planteja “des de la fe o «en cristià»” i que “la manera com una persona se situa davant la mort està unida a la seva manera de pensar, de valorar, de viure la vida i de plantejar-se el «després de la mort»”. Exclama que “Crist ha vençut la mort!” i que “aquesta és l’afirmació central de la nostra fe perquè creiem en la seva resurrecció d’entre els morts”. Diu que “la mort ha estat vençuda, i nosaltres amb Crist podem vèncer la mort”, es pregunta “com viure aquesta veritat en la nostra vida” i respon que “vivint, perquè ja hem començat a viure la Vida Eterna en plenitud i per sempre”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que el fet de presidir la missa de TV2 del dia de Tots Sants ha fet que pensés “en la importància que tenen els mitjans de comunicació per fer arribar a moltes persones l’Evangeli”. Afirma que “avui dia, tots sabem que els mitjans no solen ajudar gaire l’Església, més aviat la perjudiquen”,  però que “aquest fet no ens ha de fer oblidar tants i tants mitjans de comunicació catòlics que treballen i informen objectivament sobre la vida de l'Església”. Recorda que “tenim els fulls parroquials i el diocesà, les webs i els canals de les xarxes socials, tant de les parròquies com de la diòcesi i organismes i grups diocesans” i que “en tots podem veure les bones iniciatives nostrades que van realitzant”. També recorda que “podem aprofitar-nos de revistes com Catalunya Cristiana, de digitals com Catalunya religió, d’emissores de ràdio com Ràdio Estel i de programes religiosos com Signes del Temps”, així com de “la xarxa mundial d’oració del Sant Pare que ha promogut en els últims anys un vídeo mensual amb les intencions de pregària del Papa” i diu que “la missa que retransmet la televisió –en els seus diferents canals- és moltes vegades l’únic que tenen les persones malaltes o impossibilitades de participar de l’eucaristia”. Finalment, demana que “no perdem l’esperança vers la tasca dels mitjans de comunicació” i que “pensem que n’hi ha molts que ofereixen el bo i millor i la majoria de vegades de manera voluntària”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.