Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Barcelona) Amb motiu del 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, Càritas Diocesana de Barcelona ha volgut posar xifres a la situació de les persones que fugen dels seus països d’origen. Durant el 2020 han augmentat un 28% les persones ateses per l’entitat que provenen de països en conflicte, passant de 7542 a 9655. D’aquestes, un 95% provenen d’Amèrica Llatina, de països com Colòmbia, El Salvador, Perú o Veneçuela. Les persones que provenen de països en conflicte representen el 27% de persones ateses per Càritas Barcelona durant el 2020.

Elisabet Ureña, cap de migració i refugi de Càritas Diocesana de Barcelona, ha afirmat que aquest és un fenomen creixent, i que malgrat que la COVID-19 ha aturat molts processos migratoris, són moltes les persones que venen a casa nostra cercant noves oportunitats. "La normativa actual no s'adequa als desplaçaments forçosos que fan moltes de les famílies que atenem per situacions de violència, motius econòmics o climàtics. Quan a una persona no se li reconeix el seu estatus de refugiat, cau en la irregularitat. Cal que la persona estigui a Espanya com a mínim durant tres anys i en situació administrativa irregular, abans de poder accedir a una autorització de residència i treball”, ha advertit Ureña. La cap de migració i refugi de Càritas ha afirmat que només 64 persones ateses per l’entitat tenen la condició de refugiats o gaudeixen de protecció internacional, i que 1192 encara estan a l’espera de saber si seran reconegudes com a refugiades. “A la majoria de les persones que acompanyem els hi deneguen el dret d’asil”, ha recordat Ureña. En aquest sentit i amb dades de CCAR (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat), Càritas ha recordat que a Catalunya es van presentar 9614 sol·licituds d’asil durant el 2020, i que Barcelona va ser la segona província de tot l’Estat espanyol amb més sol·licituds. L’any 2020 només el 5% d’aquestes es va resoldre favorablement.

D’altra banda, l’entitat ha recordat que des de 2015 té en marxa el Servei d’ajuda a les persones refugiades, un programa complementari al Pla Estatal de Refugi que durant el 2020 ha atès a 90 persones procedents de països que poden optar a asil o refugi. Aquestes persones són acollides en pisos de Càritas Diocesana de Barcelona, parròquies, ordes religiosos o particulars.

Una condició legal que aboca a les persones a l’exclusió

Càritas ha volgut recordar les dades del seu informe Fronteres in-visibles, on s’apunta que l'exclusió social de les persones de nacionalitat extracomunitària gairebé triplica la de les persones d'origen espanyol. La taxa d'atur es duplica, i la taxa de risc de pobresa es multiplica per quatre. 

Alguns dels majors greuges que pateixen les persones migrades són l’exclusió residencial (70% de persones migrades amb nacionalitat extracomunitària respecte del 29% de persones de nacionalitat espanyola/comunitària) quan, per exemple, volen accedir a un habitatge digne o no poden cobrir-ne totes les despeses, o la laboral, (39% de persones migrades amb nacionalitat extracomunitària respecte del 17% de persones de nacionalitat espanyola/comunitària) quan es tracta de trobar feina o tenir unes condicions laborals dignes. “Si l’administració no et reconeix, ets invisible, i no pots fer coses tan bàsiques com obrir un compte corrent, empadronar-te, llogar un pis o treballar amb un contracte. Són factors que t’acaben abocant a l’exclusió social”, ha afirmat Ureña.

D’altra banda, el percentatge de les llars ateses per Càritas amb persones de nacionalitat estrangera no comunitària que es van quedar sense ingressos durant l’estat d’alarma va ser del 32,1%, una xifra molt superior a les llars de nacionalitat espanyola, un 6,2%.

En aquest context, Càritas demana flexibilitzar els criteris d’accés a la regularitat de les persones en situació administrativa irregular, i que s’evitin situacions d’irregularitat sobrevinguda que trenquen amb tot el procés d'integració realitzat per la persona i la seva família.

Així mateix, ha demanat vies legals perquè les persones que necessitin emigrar puguin fer-ho d’una manera segura, sense jugar-se la vida durant el viatge ni caure en mans de màfies de contraban o tràfic de persones. Finalment, s’ha demanat garantir l’atenció als serveis socials de les persones migrades, especialment la d’aquelles que tenen una situació administrativa irregular, assegurant-ne el seu accés a prestacions socials bàsiques.