Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Ignasi Escudero –CR) Les persones en situació administrativa irregular han de superar una cursa d’obstacles per accedir a drets socials bàsics com el treball o l’habitatge. Així ho ha presentat Càritas Barcelona aquest dijous al matí en roda de premsa. L'entitat denuncia que hi ha “fronteres invisibles que condemnen a una ciutadania de segona” i reivindica una normativa d’estrangeria adequada a la necessitat de mobilitat actual de les persones. També demana agilitzar el sistema de concessió de cita prèvia i facilitar la tramitació dels informes d’estrangeria sense taxes d’emissió. I garantir l’empadronament sense haver d’acreditar títol de propietat o contracte de lloguer, i garantir vies segures per a la migració.

Són algunes de les propostes de l’informe Fronteres in-visibles dedicat a ‘Com la irregularitat administrativa t’estronca el projecte vital’, que acaba de publicar l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona.

El paper de les comunitats cristianes

Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, ha destacat que el paper de les comunitats cristianes és fonamental com a element de solidaritat per acollir i promoure la xarxa de suport de les persones migrades. “El reconeixement, en tant que veïns i veïnes, de les persones migrades a les nostres comunitats parroquials fa que sorgeixin iniciatives molt riques, de suport i orientació mútua”, ha destacat.

Les persones arriben al nostre país fugint de la pobresa o de la violència, “són sortides d’emergència”, afirma Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona. Un cop arriben a l’Estat, es troben una “cursa d’obstacles” per regularitzar la seva situació i tenir una vida digna. Feu ha destacat que “l’exclusió social es multiplica per 3 en les llars d’origen extracomunitari” i l’atur es duplica respecte als espanyols. Una desigualtat que s’accentua especialment en el dret a l’habitatge. Segons l’economista, “7 de cada 10 persones migrades es troben situació d’exclusió residencial” i busquen alternatives en les habitacions de relloguer, l’infrahabitatge o l’amuntegament.

Feu ha denunciat l’absència d’estadístiques oficials sobre la població migrada arribada en l’últim any. Segons algunes estimacions unes 100.000 persones han arribat a Catalunya en els últims 12 mesos, però la manca de xifres públiques demostra que “aquesta població està invisibilitzada, no existeixen ni a les estadístiques”.

El director del Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Joan Cabot, ha recordat els quatre verbs que el papa Francesc va sugerir el 2018 en relació a les persones migrants i refugiades: acollir, protegir, promoure i integrar. “Quatre verbs que fan referència a actituds que hauríem d'anar fent nostres com a societat d'acollida”, ha apuntat. Cabot ha denunciat les fronteres que estronquen tants projectes vitals i hi ha afegit: “Hem normalitzat que tinguin tants problemes per obtenir la ciutadania”.

L'impacte de la COVID-19

La situació s’ha vist agreujada per la COVID-19. És el cas d’un testimoni, atès per Càritas Barcelona, que per seguretat ha volgut mantenir l’anonimat. Va arribar a Barcelona pocs dies abans de l’estat d’alarma, escapant d’amenaces al seu país d’origen, Colòmbia. Vídua i amb fills a càrrec, aquesta persona va estar uns dies en un hotel fins que es va quedar sense estalvis per fer-hi front. Actualment resideix en un bar, tancat per la situació sanitària, i treballa informalment cuidant persones grans quan la truquen. És conscient que “la gent s’aprofita de que no tinc papers, i aprofita per pagar-me menys”, de totes formes prefereix “aquesta situació que la violència a Colòmbia”.

“Són els nostres veïns, els pares i mares del companys de classe dels nostres fills”, resumeix Feu, que també ha introduït el testimoni d’Ángela Sierra, sol·licitant d’asil que després d’aconseguir feina i una estabilitat per afrontar la vida familiar ha vist com la seva vida s’ha desmuntat al ser rebutjada la seva petició de protecció internacional. Sierra, d’origen colombià, ha afirmat que “sense permís de treball ni compte d’estalvis es perd tot, és com no existir per a Espanya”.

La cap del programa de migració, Elisabet Ureña, ha exposat algunes dades colpidores sobre la realitat dels sol·licitants d’asil. Més de la meitat d’aquestes són denegades i arxivades, especialment les de nacionalitat colombiana que compten en el darrer any amb 39.000 denegacions. “Només en un 4,57% de les demandes  es reconeix l’estatut de refugiat i la protecció subsidiària” ha explicat Ureña.

Menors estrangers sense referents

I, en el cas de la protecció de menors estrangers sense referents, demanen allargar la prestació d’extutelat fins als 23 anys, enlloc dels 21. Des de fa uns mesos, i emparant-se en la Llei d’Estrangeria, els requisits per renovar les targetes de residencia dels joves que han estat tutelats són molt més restrictius. L’ingrés de 2.500 euros mensuals, fins i tot sense tenir permís de treball, és la clàusula que “farà caure en la irregularitat administrativa” a molts joves que han arribat a la majoria d’edat estant en centres tutelats. Ureña ha reivindicat que aquests joves “han de tenir les mateixes condicions que els infants i adolescents que han arribat al país per reagrupament familiar”, i no en uns termes tant restrictius com els que s’imposen en els últims mesos.

Segons l’informe FOESSA de 2018, la taxa d’exclusió social de les persones de nacionalitat extracomunitària gairebé triplica les d’origen espanyol. Un barem que té en compte l’exclusió laboral, de consum, política, d’educació, d’habitatge, de salut, de conflicte social i d’aïllament social. “Tenir o no tenir la situació administrativa regularitzada marca molta diferència”, apunta Salvador Busquets en l'informe.

L’estudi parteix de grups de discussió amb 55 persones que han viscut processos migratoris i que són acompanyades per Càritas Barcelona. Viure en habitacions rellogades, al carrer; subsistir amb treballs inestables, sense protecció ni contracte; sense accés a prestacions; sense xarxa de suport informal, amb por de ser expulsats i amb una administració absent. Aquestes situacions afecten molt sovint la població immigrada i l’aboquen a viure a la intempèrie. Una desprotecció que en la majoria de casos s’allarga un mínim de tres anys. L'entitat alerta que la crisi de la Covid-19 ha impactat també de manera més intensa en les persones migrades.