Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(CR) Les petjades benedictines que resseguim aquest estiu de la mà del pare Laplana ens porten al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Està situat al bell mig de la població que porta el seu nom, a nou quilometres de Vilafranca del Penedès.

La partida de Gorgs "in ipsos Gorgos", s'esmenta per primera vegada en 976 com una donació al monestir de Sant Cugat. L'existència de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs surt documentada en 1024. Però la vida monàstica benedictina no s'inicia fins 1030 pel testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, "Príncep d'Olèrdola", al qual podríem considerar fundador del monestir. Ermengarda dóna al monestir, entre altres béns, els animals de càrrega que posseïa, per contribuir a la construcció d'església, amb la disposició que els quatre monjos que l'habiten ofereixin sufragis per la seva ànima en l’oració quotidiana de matines i vespres, a més de la missa.

El 1043, el monestir estava en normal funcionament sota el govern de l'abat Miró, convertint-se en el principal monestir del Penedès, i comarques veïnes. El mateix fundador, Mir Geribert, per assegurar la continuïtat del monestir el va posar sota la tutela de Sant Víctor de Marsella, perdent així la independència i la categoria abacial. Va quedar agermanat amb els monjos del priorat de Sant Miquel del Fai, que també pertanyia a l'esfera de Sant Víctor. Amb els "victorins" el monestir va anar creixent en patrimoni i jurisdicció sobre un petit entramat de parròquies.

Al segle XIV les rendes del monestir no eren suficients per al manteniment d'una comunitat normal i el personal es va reduir al prior i dos monjos, però només el prior vivia al monestir. La resta del personal vivia al seu aire sense cap observança monàstica. El 1360 l'últim prior nomenat per Sant Víctor va ser comendatari i mai va trepitjar el monestir.

Una butlla del papa Benet XIII, del 1400, va afegir aquest monestir a l'Abadia de Montserrat, separant-lo de la jurisdicció de Marsella. Però amb aquesta disposició tampoc va millorar la seva desastrosa situació. Montserrat el va convertir en un simple centre d'administració dels seus béns a la comarca. Les visites pastorals del segle XVI descriuen el monestir en estat ruïnós. Els priors freqüentment són antics abats de Montserrat, que arrendaven les terres als agricultors de la comarca.

Amb la desamortització de 1835, l'església va passar a ser parròquia i els béns van ser venuts en subhasta. El 1961,  la Diputació de Barcelona va iniciar una primera etapa de restauració, a la qual van succeir altres entre 1970 i 1974. Encara falta bastant perquè aquest interessant edifici recuperi el seu esplendor.