Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(CR) Una altra presència monacal a Catalunya al centre de la població. Dins de la ruta de petjades benedictines arribem al Monestir de Sant Salvador de Breda, al poble amb el mateix nom de la comarca de La Selva.

Els vescomtes de la veïna Cabrera van prosperar molt i amb el temps es van convertir en vescomtes de Girona i Àger. Eren també senyors del castell de Montsoriu que domina la vall de Breda en el qual tenien moltes possessions i entre elles la població de Breda. Allà van decidir fundar un monestir. L'escriptura fundacional de 1035 diu que els patrons dediquen el monestir de Breda a Nostre Senyor Jesucrist, perquè els preservi del mal, els defensi dels seus enemics i els atorgui la salvació eterna de les seves ànimes. Per a això van dotar esplèndidament el monestir donant-li els drets parroquials de delmes i primícies, terres, boscos i molins.

El 1066 l'abat Sunyer començava la construcció de l'església abacial i altres edificis, que van consagrar el bisbe de Girona i el de Barcelona en 1068, en presència del vescomte, fill del fundador, i de la seva esposa.

El principal atractiu d'aquesta església eren les relíquies dels patrons de Còrdova, Sant Iscle i Santa Victòria, que va aconseguir el vescomte Guerau Cabrera i que van depositar a l'església abacial en 1263. Aquestes relíquies, després de molts avatars, sembla que es conserven encara almenys en dos reliquiaris.

El 1098, una butlla del papa Urbà II esmenta el monestir de Breda com una propietat del de Sant Cugat. Segurament ja des de la fundació, els Cabrera van sol·licitar la intervenció dels monjos de Sant Cugat per formar els de Breda en la vida monàstica però aquesta vinculació espiritual no es va formalitzar fins al segle XIII. El monestir de Breda va perdre la independència però va mantenir sempre la categoria abacial. Els seus abats assistien a les corts catalanes i als concilis tarragonins, i van exercir un paper important en la Congregació Claustral Tarraconense. L'abat Miquel Samsó va ser el 31è president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470- 1473.

El 1322 van començar les obres de l'església gòtica, que és l'actual. Aquest monestir no va conèixer èpoques de decadència com els altres. Va patir els avatars polítics de les guerres, com tothom, però les lleis de desamortització de 1820 i 1835 van sorprendre a una comunitat de vuit monjos i un abat que complien perfectament la seva missió. El Monestir i els seus béns van ser subhastats i l'església abacial convertida en parròquia.