Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(CR) En la ruta de petjades benedictines d’aquest estiu recollim la proposta del pare Laplana per visitar el Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Es troba al municipi de Beuda, a la comarca de la Garrotxa.

En el testament del comte-bisbe Miró Bonfill de Girona de 979 s'esmenta per primera vegada les esglésies de Palera. Però la titularitat del Sant Sepulcre no apareix fins el 1075,  quan el senyor de Palera, Arnald i la seva dona Bruneguilda, manen edificar la església del Sant Sepulcre de Palera.

L'església va ser consagrada el 1095 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, acompanyat per Dalmau, metropolità de Narbona, i pels bisbes de Carcassona, Magalona, ​​Albí, Elna i Barelona a més de l'abat de Santa Maria de la Grassa, al qual els fundadors van lliurar el monestir perquè el poblessin i el governessin. També els fundadors Arnald i Bruneguilda estaven presents. Els bisbes assistents van atorgar el privilegi que els visitants d'aquesta església obtinguessin la mateixa indulgència que si visitessin la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem. No sabem quan ni com va arribar a aquest monestir una relíquia insigne de la Vera Creu, que juntament amb la indulgència va provocar una gran atracció de peregrinacions.

A mitjans del segle XVI el monestir de Palera deixa de dependre de la Grassa i els seus priors van ser monjos d'altres monestirs veïns: Banyoles, Besalú o Ripoll. En aquest període la comunitat es trobava reduïda a tres monjos. Aquest lamentable estat de decadència es va perllongar fins a la supressió definitiva de la desamortització de 1835. Actualment només queda l'església que depèn de la parròquia de Sant Pere de Lligordà. Una lamentable restauració de 1962 va eliminar alguns elements romànics originals, però i tot així,  el 1964 el Sant Sepulcre de Palera va ser declarat Monument Nacional de Catalunya.