Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR/Maristes) El català Pere Ferré és el nou provincial dels germans maristes. La província marista de l’Hermitage s'ha reunit de l'1 al 5 d'agost a la casa mare de Notre-Dame de l’Hermitage amb motiu del seu cinquè capítol provincial. Ferré pren el relleu al germà Maurice Berquet, després d'un mandat de dos triennis.

La reunió ha aplegat 50 germans i 8 laics, a més del germà Emili Turú, superior general, i el germà Antonio Ramalho, conseller general. Els capitulars han decidit orientar el proper trienni de la província en base al laïcat marista, la formació i l'acompanyament, l'evangelització, les perifèries, l'espiritualitat marista i la comunicació.

Pere Ferré formarà govern amb els germans Xavier Giné, Mateos Levantinos, Manel Martín, Michel Morel, Jaume Parés, Jean Ronzon, Ramon Rúbies Gabriel Villa-Real, que són els nous consellers provincials. L'equip va resultar després de 15 votacions. El procediment l’elecció és per votació secreta de 2/3 dels capitulars en les dues primeres votacions i de majoria absoluta a partir de la tercera.

Els parlaments d’obertura

El germà Maurice Berquet va passar el relleu al nou provincial: “Acollim un nou provincial i som cridats a escollir els membres del seu consell... gràcies germans per respondre a la crida dels vostres germans, gràcies laics per dedicar aquest temps a aprofundir i caminar conjuntament”. Berquet va lliurar al germà Pere un objecte de l'Àfrica que recordava la delicadesa de la missió que té encomanada i també a tots els germans que estan en missió.

El germà Emili Turú, superior general, va projectar dues icones durant el seu parlament. La icona de l’Amistat, d’origen copte, on Crist posa la mà a l’espatlla de l’abat Mena fa el símil del “camí que fa conjuntament l’institut i la província” i ”és un moment per donar gràcies per tot el que aquesta província ha donat al llarg de la seva història a l’Institut”. Turú va agrair al germà Maurice el seu servei i li va lliurar un exemplar d’aquesta icona.

L’agraïment es va fer extensiu al germà Pere per acceptar la nova responsabilitat: “Pots comptar amb el suport del Crist, de la direcció de l’Institut i de tots els germans”.

La segona icona és la imatge de Sara, muller d’Abraham, refractària a creure en la fecunditat: “Parlem d’un nou començament per a l’Institut i potser tenim els nostres dubtes i fins i tot podem fer com Sara i ‘somriure’. La història sagrada està plena de fets que semblaven impossibles...”.

El germà Pere Ferré va donar breument gràcies al germà Maurice i al germà Emili per les seves paraules, als germans i laics reunits: “No comencem de zero, som hereus d’una història que ve de lluny, que hem de continuar”, va dir.

El primer dia del capítol es va elegir la comissió central, que va presidir el nou provincial, amb el germà Gabriel Villa-Real de coordinador; Jean Ronzon de secretari; i els germans Jaume Parés, Bernard Régis i George Vidalis.

Intervenció del nou provincial

La intervenció del germà Pere Ferré es va produir al final del Capítol. El nou provincial va començar el seu parlament a partir de les imatges de trobades: Maria i Elisabet, Champagnat i Montagne, les trobades de joves que generen vida. Va projectar la fotografia dels capitulars i es va preguntar sobre quina vida sorgirà d’aquesta trobada.

Va fer també un repàs sobre les sis orientacions aprovades pel Capítol. Una imatge de La Valla de 1820 aglutina aquestes orientacions: Jean-Baptiste Berne, un orfe acollit a la comunitat que esdevindria germà. Va demanar així viure les orientacions a fons i no a distància.

El nou provincial va comentar el lema de l’any La Valla 2016-2017: “Beguem de les fonts maristes”. I va esmentar que el contrari de la fe no és la increença sinó la por. I es va recordar del profeta Joel que va escriure: “Els ancians tindran somnis”, relacionant aquest fragment amb el lema 'Dare to dream' (Atreveix-te a somiar).

Ferré va agrair al seu predecessor els seus escrits “Carta al meu germà”, però sobretot la seva persona i el seu lideratge “dolç i ferm”.

Els documents de treball

Els capitulars han dedicat aquests dies temps a la lectura, la reflexió personal, la pregària, l'intercanvi i diàleg en petits grups, i també a micròfon obert al plenari.

Entre d'altres materials han treballat l'informe del consell provincial. El document consta de 40 pàgines i comprèn cinc àmbits d'acció per al proper trienni: animació i govern, els quatre secretariats, els principals serveis provincials, la cooperació internacional i la visió de futur.

Sobre la taula també s'hi va incloure un segon document de reflexió i treball que recollia les trobades de preparació del capítol. En concret, s’han realitzat 8 trobades de germans i laics –a Catalunya: Llinars del Vallès; a França: Notre-Dame de l’Hermitage, Beaucamps, Toulouse, Sant-Paul-Trois-Chateaux i Mulhouse; a Hongria: Karcag; a Grècia: Atenes– on es van treballar quatre qüestions: forces, signes d’esperança, reptes i propostes al Capítol.

Aquest document de 20 pàgines va servir per proposar cinc temes per al capítol: la formació, les comunitats (germans grans, reestructuració de comunitats i repensar l’animació), la missió (les obres educatives i socials inserides en un món postcristià, fer visibles a la societat els punts forts de la institució, donar prioritats a la pastoral juvenil marista i reflexionar sobre la missió dels germans jubilats), la pastoral vocacional i les estructures.

Un tercer document de treball va ser la carta del germà Emili Turú, que va completar la seva primera comunicació. Turú hi assenyalava el fet de compartir el carisma amb els laics, la vitalitat de les comunitats, els germans grans i les vocacions. I també el realisme, les perifèries, el carisma i els nous projectes. Com a expectatives, el superior general parlava de proximitat i atenció a cada germà, lucidesa i realisme, espiritualitat marista.

Durant el capítol, el germà Xavier Giné, ecònom provincial, va presentar les dades de l'informe econòmic. Entre les principals estructures que funcionen a la Província, de Catalunya va parlar de l'Economat Catalunya, les comunitats, el Monestir de les Avellanes i l'hostatgeria de les Avellanes.

13è aniversari de la nova província de l’Hermitage

El calendari marista recorda que fa tretze anys va iniciar el seu itinerari la província marista de l’Hermitage, que aplegava dues províncies franceses, una catalana i diversos districtes i sectors.

Han estat tretze anys de confluència d’orígens, de cultures, de llengües, de tradicions maristes..., sense devaluar la diversitat, camí d'una comunió cada vegada més inclusiva. Sis països en dos continents, dues llengües oficials (francès i català) i quatre més en el camp de la missió (castellà, grec, hongarès i àrab). Amb presències i missions diverses, entre d'altres: educatives, socials en les perifèries, testimonials i ecumèniques.

Representació de 'Le cinquième Evangile'

Durant el capítol es va estrenar la primera representació sobre el germà Henri Vergès, assassinat a l’Algèria el 8 de maig de 1994 per motiu de la seva fe, i que parlava sovint del cinquè evangeli. Francesco Agnello, director, compositor i percussionista, va posar en escena l’obra 'Le cinquième Evangile', en un guió del dominic Adrien Candiard. L’actor Jean Baptiste Germain recrea la figura del germà Henri a través de un intercanvi epistolar entre l’esmentat germà i Ahmed, un antic alumne seu, entre l’Alger i Damasco.

Recollim aquí dues frases de la darrera carta d’Ahmed: “Diuen de tu que ets un màrtir i un sant. És veritat. Però el que la majoria de les persones ignoren és que el que fa de tu un sant no és pas la teva mort sinó la teva vida.” I la segona: “ Avui en dia, tothom vol ser pare i imposar als altres -amb el seu afecte- la seva autoritat i el seu poder. Tu no em vas imposar absolutament res; n’has tingut prou amb estimar-me. El món aniria millor si tinguéssim menys pares. El món aniria millor si només tinguéssim germans.”

Reglament del Capítol provincial

El germà Lluís Serra va presentar els resultats de la consulta efectuada a les comunitats, amb una participació notable, i que formulaven dues propostes: mantenir el reglament actual o modificar-lo (reduir el nombre de membres germans, modificar el nombre i la composició dels membres laics, qualitat del vot dels laics).

Dos fets com la celebració del Capítol general de 2017 amb unes probables noves Constitucions i Regla de vida i l’aplicació de les orientacions del Capítol que afecten als laics recomanaven mantenir el Reglament actual. I així es va aprovar.

Per diferenciar el Capítol d’una assemblea de germans i laics, que permet més llibertat, els capitulars van suggerir al germà provincial la celebració d’una assemblea abans del proper Capítol.

La comissió que va treballar sobre el Reglament del Capítol i les Normes de la Província la van integrar els germans Maurice Goutagny, Auguste Gras, Josep Lluís Martí i Lluís Serra, que va actuar de coordinador.

'Atreveix-te a somiar'

A finals de juliol, al pati de Sant Josep i en altres indrets de la casa, centenars de joves que van congregar-se per celebrar el 200 aniversari de Fourvière. El lema de la trobada, en l’horitzó immediat de la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, deia 'Dare to dream'. Els capitulars van recollir aquest testimoni per somiar un nou trienni en vista d’un nou començament.

Cap als 200 anys de l'Institut

El 2 de gener de 2017 els germans maristes celebraran el 200 aniversari de la fundació de l’Institut. Una data rellevant i significativa, que ha de servir per tornar amb més força a les arrels. Aquest és el context del V Capítol provincial de l’Hermitage, convocat amb motiu del canvi de provincial.

La província marista, iniciada a l’any 2003 com a resultat d’una reestructuració, comprèn França, Catalunya, Grècia, Hongria, Algèria i Suïssa, amb la voluntat explícita de viure els projectes compartits des de la internacionalitat. La província està integrada al dia d’avui per 290 germans. La cúria es troba a la ciutat francesa de Lió.