Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri -CR) Al final de la transició va fer fortuna aquella expressió de "contra Franco vivíem millor". Costa menys protestar que construir. Es podria fer un nou paral·lelisme amb temps eclesial que ha obert el papa Francesc.  Quan els teòlegs se senten més alliberats i ja no hi ha notes doctrinals contra els díscols, quan ja no parla ningú de Lefebvre, quan ja no es discuteix si el Vaticà II va ser un Concili de reforma o de ruptura... toca una cosa més complica. Toca comprometre's.

Aquest és un dels eixos del debat que han tingut diverses entitats del moviment internacional Pax Romana a Poblet. Cada dos anys es reuneixen representants de les entitats catalanes, basques i navarreses federades a Pax Romana. Trobades que es van alternat entre Poblet, Aránzazu i Javier.  

Aquesta edició ha servit per resituar-se davant del nou escenari obert pel papa Francesc. Una constatació és que "no anàvem tant malament a l'hora d'afrontar la nostra manera de ser després de llegir l'Evangelii Gaudium". La voluntat d'una presència pública internacional amb la fraternitat i la justícia com a referència i la recerca d'un cristianisme adult i profètic que han marcat els 60 anys de Pax Romana tornen a ser "el corrent central de l'Església".

Aquest nou escenari va ser valorat pels participants amb les aportacions inicials dels teòlegs Salvador Pié i Gaspar Martínez, i dels representants del grup català i basc, Josep Maria Carbonell i Ramon Ibeas. A la jornada també hi van assistir el secretari general de Pax Romana, Philippe Ledouble, i el consiliari internacional Luís María Goikoetxea.

Hi ha un nou escenari que demana una participació activa per part de tota l'Església. "El que el papa diu és que vol moviment, no vol organització; també necessita l'organització, però vol moviment". Com a exemple, la paraula "Poble" com a subjecte de l'Església apareix 164 vegades a l'Evangelii Gaudium. O per això Francesc no ha optat per reformar el Dret Canònic, que trigaria anys; "el que vol és acció, que la gent faci coses".  En definitiva, demana un canvi de mètode, que alhora passa per "una identitat més forta".

"La primera missió de l'Església no és la comunió intraeclesial, és la missió", aquest seria el nou corrent central de l'Església que proposa l'Evangeli Gaudium. I "l'Església en sortida no és només una església missionera, va lligada a l'hospital de campanya: que quan hi hagi un ferit hi hagi gent al costat que l'ajudi". Alhora, un compromís és imprescindible que curi les ferides de la pobresa; una pobresa que és material, cultural o eductiva, relacional, i l'espiritual.

Entre les entitats catalanes hi han participat en aquestes jornades celebrades a Poblet hi havia membres del Moviment de Professionals Catòlics, del Grup de Juristes Roda Ventura, de Justícia i Pau i de la Fundació Joan Maragall.  Al País Basc els membre de Pax Romana estan integrats a Barandiaran Kristau Alkartea i al Navarra a Solasbide.