Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers ReligiososEls jueus celebren per aquestes dates la festa de Xavuot, també coneguda com a pentecosta jueva, que correspon al 50è dia després de Pasqua, dia 6 de sivan (maig-juny) i commemora l’alliberament espiritual del poble d’Israel en rebre la Torà de Déu (o els Deu Manaments) a la muntanya del Sinaí. També es coneix com a “festa de la collita” perquè coincideix en el moment de la sega del blat. El darrer butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos en parla amb Linda C., membre del Comitè Junior de la Comunitat Israelita de Barcelona, graduada en direcció d’empreses i especialitzada en màrqueting i comunicació.

Els fidels jueus celebreu molt sentidament la Khag ha-Xavuot, (festa de les setmanes o de la collita). Què representa i quina és la tradició en aquesta diada? Com ho celebren les diferents sinagogues?

Xavuot és una nit especial, on se celebra el lliurament de la Torà al Mont Sinaí. En general les comunitats organitzen, juntament amb el rabí, una activitat a la sinagoga dedicada a l’estudi de la Torà durant tota la nit. També és una de les festes mes importants, juntament amb la Péssah (pasqua jueva) i festa de Sucot (o festa de les Cabanyelles), totes tres les grans festes de pelegrinatge prescrites per la Torà. Tot i la importància d’aquesta celebració, la festa de Xavuot no és gaire popular quant a tradició i, de fet, en el meu cas mai no l’he celebrada. El motiu d’aquesta apatia envers aquesta festa potser s’explica perquè no hi ha cap símbol especial, com sí que n’hi ha a d’altres festes: xofar (un corn) a Roix ha-Xanà, sucà (cabana) a Sucot, o fins i tot la matsà (pa àzim) a la Péssah).

Què caracteritza en particular la Comunitat Israelita de Barcelona respecte a les altres comunitats jueves? 

La Comunitat Israelita de Barcelona és la més antiga de totes a la ciutat Comtal i, de fet, d’altres comunitats van néixer d’aquesta. Cal destacar que molts jueus freqüenten més d’una comunitat, ja que aquestes es complementen. Algunes tenen un caràcter més religiós i potser menys social, i d’altres al revés. En quant a religió, es considera com a ortodoxa, tot i que els seus socis, en la pràctica, no són els més ortodoxos de Barcelona, però hi van per tradició familiar.

La nostra comunitat no es caracteritza exclusivament per l’activitat religiosa, sinó també per l’activitat social, en organitzar molts actes de caràcter cultural i social, en els quals els socis es troben i poden gaudir plegats. Per exemple, s’hi organitzen conferències de tota mena de temes.

Per què totes les sinagogues són a Barcelona? No hi ha fidels a d’altres ciutats de Catalunya?

Les persones jueves tendeixen a romandre juntes i en comunitat, no només per necessitat religiosa, sinó perquè estan acostumades a celebrar les festes i fer la vida amb relació amb els altres. Per això, la majoria viuen a les mateixes ciutats, especialment a Barcelona, sense que hi hagi dispersió a Catalunya. Aquest fenomen també es dóna a Espanya, on la majoria de jueus se concentren a Madrid, Barcelona, Màlaga, Ceuta i Melilla.

D’altra banda, cal destacar que molts dels jueus que viuen actualment a Espanya porten poques generacions aquí a causa de migracions i exilis que varen tenir lloc durant el segle XX, accelerats per la Segona Guerra Mundial i la Xoà. Els jueus, que en el segle XV van ser expulsats d’Espanya, van viure moltes generacions a països com el Marroc o Turquia, i no va ser fins mitjan segle XX que no van tornar a Espanya. Molts d’ells van arribar junts després de compartir viatge i en el mateix vaixell, com és el cas dels meus avis paterns, cosa que va provocar un procés de concentració en les principals ciutats, perquè la gent es volia quedar junta, amb els seus coneguts, a la mateixa ciutat.

Com va néixer la vostra relació amb el judaisme i amb aquesta sinagoga. Quin és actualment el vostre paper?

La meva relació amb el judaisme comença en el meu naixement. He sigut educada en el judaisme, no de forma ortodoxa però sí tradicional i sobre tot molt activa a nivell comunitari. Aquesta sinagoga és la que els meus avis paterns ja freqüentaven i per això la freqüento. De fet, el meu seient a la sinagoga és el mateix que ocupava la meva àvia.

Des de ben jove he sigut activa a la comunitat, perquè sempre he cregut que un paper molt important a les comunitats jueves és el d’organitzar esdeveniments socials, sovint relacionats amb les festivitats, encara que no necessàriament, per assegurar que la comunitat segueix activa i viva. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

Quan tenia 15 anys vaig començar a ser madrichà, és a dir, monitora de nens, organitzant jocs i activitats per a ells. Va ser una època fantàstica perquè tots els meus amics també eren madrichim, i junts ens ho passàvem molt be mentre ensenyàvem als nens petits tradicions jueves. Ara mateix tinc un rol similar, però enlloc de dedicar-me als nens, treballo per organitzar esdeveniments per a joves de 18 a 30 anys.

Quina relació manteniu amb altres comunitats jueves i quin és el grau d’implicació del jovent?

Tot i que pot haver-hi discrepàncies ideològiques, els joves de les diferents comunitats es coneixen i sovint van als mateixos esdeveniments. Sempre que organitzem un acte a la Comunitat Israelita invitem joves jueus de qualsevol altra comunitat, de la mateixa ciutat o d’altres, perquè un dels objectius dels esdeveniments que organitzem es precisament facilitar la coneixença entre diferents joves jueus de la ciutat, i no pas crear barreres entre ells.

Encara hem de treballar perquè aquestes petites discrepàncies no interfereixin la relació entre els joves de les comunitats. A vegades, és difícil convèncer algú poc practicant d’anar a un esdeveniment a Jabad Luvavitch, que és la comunitat més ortodoxa, però quan ho aconseguim, no se’n penedeixen!

Com valoreu el nivell de prejudicis que encara hi ha a la nostra societat? L’heu patit? Teniu alguna dificultat pel fet de ser joves i jueus?

El nivell d’ignorància sobre el judaisme és molt elevat, i aquest és un dels motius pels quals hi ha tants prejudicis. La gent no sap què vol dir ser jueu. Amb sort, hauran sentit algun cop les paraules Hannukà i bar mitsvà, però poc més. Trobo que el primer problema és d’educació: a l’escola no es parla de religions ni de les seves tradicions, i això fa que molts joves i també adults es pensin, per exemple, que el jueus celebrem el ramadà.

No només hi ha un problema d’incultura entre la gran majoria de la població, sinó que els que sí saben què és ser jueu, tenen una opinió en general negativa o amb sort neutral, a causa dels mitjans de comunicació i de la forma com informen dels esdeveniments a Israel.

El resultat és que jo, com a universitària, no em sento còmoda dient que sóc jueva. No per no sentir-me’n orgullosa, al contrari, sinó perquè no és fàcil haver d’explicar-ho tot des de zero i prefereixo mantenir-me al marge, tot i que els meus amics més propers sí que ho saben.

Sovint em passa, per exemple, que em pregunten perquè “no menjo mai carn” (tot i que a casa sí que en menjo, la caixer), i llavors ignoro la pregunta perquè no em ve de gust haver d’explicar-ho tot i no queda malament dir que sóc vegetariana.

D’altra banda, i això sí que és més greu, quan el conflicte a Israel s’agreuja, m’incomoda molt veure l’odi ignorant i sense arguments que tenen algunes persones i les bestieses que publiquen a les xarxes socials. Mai he tingut cap problema perquè tendeixo a la discreció, evitant així possibles conflictes verbals. 

És una pena haver de tenir una certa actitud passiva, ho reconec, però prefereixo pecar de discreta que parlar més del compte. Tanmateix, si sentís cap comentari greu contra el judaisme o Israel, hauria de posar en evidència la ignorància de què alguns fan gala.

Quines accions fa la comunitat perquè se us conegui i quines activitats organitzeu des del comitè de joventut?

Per raons de seguretat, ens comuniquem internament, però ens assegurem que tots els jueus nous a Barcelona, tinguin accés a aquesta informació i puguin assistir als esdeveniments que organitzem. D’altra banda, ara estem treballant per desenvolupar una pàgina web.

Des del comitè de joventut organitzem molts tipus d’activitats: dinars de sàbat, excursions, festes amb la col·laboració de la unió d’estudiants jueus i d’altres comunitats... L’objectiu és poder oferir una gran varietat de possibilitats que puguin agradar a tot tipus de joves, des dels més comunitaris als que vénen només esporàdicament. En quant a esdeveniments religiosos, ens agrada mantenir-ho a un nivell tradicional però no completament ortodox perquè això no sigui una barrera per a joves no practicants. Com ja he comentat prèviament, tot i que tots som jueus, hi ha algunes diferències que poden incomodar algunes persones, i per això ho intentem mantenir al nivell de la majoria.