Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Càritas BarcelonaSota el títol ‘Vida interior i acció social’ Càritas Diocesana de Barcelona ha celebrat la tercera sessió del Cicle de reflexions entorn del voluntariat. Aquesta vegada, a càrrec del jesuïta Josep Maria Rambla, que és formador i acompanyant espiritual i està compromès en comunitats populars i en l’acció social contra la marginació. 

Què és la interioritat? Segons Rambla, la interioritat no s’oposa a l’exterioritat, sinó a la superficialitat. No suposa viure allunyats de la gent i de la vida. Interioritat és “viure amb totalitat i profunditat la nostra vida; una forma de ser, de fer i d’estar al món”, va exposar Rambla. Es tracta de portar una vida simfònica, coherent en tots els àmbits.

La interioritat també és la qualitat d’humanitzar totes les nostres accions, la capacitat d’escoltar i de posar-nos en el lloc de l’altre. És la capacitat de descobrir i valorar la riquesa de les rutines. Segons Rambla, la interioritat es manifesta quan “turifiquem” la nostra acció, quan posem un tu, quan veiem una persona darrera de tot el que fem, de tot el que ens arriba, “les persones són més importants que les coses”, va destacar.

Un servei per al bé comú

La interioritat es manifesta també quan se supera l’individualisme i es comparteix un projecte comú amb les persones que ens envolten. “La xarxa és molt important en el terreny social, compartir una inspiració comuna dóna qualitat a una feina”, va apuntar Rambla.

També es manifesta quan es dóna qualitat a les reunions i es viuen com una experiència humana en la qual entre tots se cerca la veritat a través del diàleg. Quan hi ha implicació en tot el que es fa, quan es posa el cor, i es té en compte que hi ha persones que es beneficiaran de la nostra acció.

I, per últim, es manifesta quan se supera la globalització de la superficialitat i de la indiferència, quan es busca el perquè de les coses que es tracten i se sent compassió i misericòrdia per l’altre, “quan les injustícies causen algun efecte en la persona”, va exposar Rambla.

"Estimar és sacrificar"

Segons el formador espiritual, la interioritat s’ha de treballar. Per aconseguir-la, en primer lloc s’ha de superar la inèrcia, perquè la interioritat demana activació. S’ha de saber escoltar i comprendre la realitat i anar actuant. Així mateix, s’han de respectar els marges de la tolerància en acció, preveure el temps i les coses que es necessiten per fabricar espais en els quals es pugui actuar amb tranquil·litat.

Per últim, s’ha d’estimar i estimar bé, és a dir, s’ha de valorar allò que no és verificable quantitativament però que sí que és real, com per exemple un somriure. “Estimar vol dir estimar aquelles coses que són reals, estimar és sacrificar, donar sense esperar res a canvi”, va assenyalar Rambla.

En definitiva, es tracta de creure en el que es fa, ja que les coses de cada dia poden tenir un valor molt important. També cal potenciar allò que ja s'ha fet, treballar per créixer i fer-ho millor. I per últim, crear arxipèlags de solidaritat, xarxes de complicitats entre persones i institucions.

Una escola per a voluntaris

La sessió, celebrada el 16 de desembre, forma part del 5è Cicle de reflexions entorn del voluntariat que ofereix l'Escola de Formació de Càritas. El proper dimecres 20 de gener tindrà lloc una nova sessió sota el títol 'De què parlem quan parlem de pobresa infantil?' a càrrec de Marta Caramés, pedagoga i educadora social, responsable del Projecte Paidós.