(Càritas Grècia) Més de 70.000 refugiats han arribat a Grècia en 2015. El viceministre d'Immigració, Tasia Christodoulopoulou, estima que per a finals d'any el nombre de refugiats a Grècia arribarà fins els 100.000. Maristella Tsamatropoulou, experta de Càritas Europa, ha estat testimoni de l'arribada de centenars de persones en un parell de dies a la illa de Kos. Al costat de Quíos i Lesbos, aquesta és una de les illes gregues a la qual estan arribant la majoria de migrants i refugiats. A les costes de Kos han arribat més de 10.000 en el que portem d'any.
Com les autoritats gregues no tenen mitjans per abordar adequadament les necessitats bàsiques de desenes de milers de migrants i sol·licitants d'asil Caritas Grècia ha donat la veu d'alarma sobre les males condicions en les quals estan vivint aquestes persones mentre esperen el permís per traslladar-se a Atenes. Tots els dies, Càritas Atenes ofereix més de 370 racions d'aliments als migrants, a més d'oferir-los assessorament legal a ells i a les famílies.
Suport de Càritas Espanya
A més, Càritas Grècia, amb el suport de Càritas Europa i diverses Càritas europees, està duent a terme actualment un programa d'ajuda humanitària per als refugiats a les tres illes més afectades –Quíos, Lesbos i Kos– i a Atenes, ciutat a la qual tots arriben després de la seva identificació. Aquesta ajuda bàsica d'emergència s'afegeix a la qual es facilita també a les famílies de ciutadans grecs més afectats pels efectes de la crisi. Càritas Espanyola ha decidit recolzar aquest treball mitjançant l'alliberament d'una partida de 80.000 euros dels seus fons d'emergència amb destinació als programes d'ajuda desenvolupats per Càritas Grècia.
Davant la falta de programes estatals d'allotjament temporal i accés a la salut, aquestes persones resideixen en condicions precàries en campaments improvisats, en parcs i altres espais públics, sense una altra cosa a fer que esperar i somiar amb un futur millor.
Les guerres, els conflictes i la persecució estan empenyent a milions de persones a tot el món a abandonar els seus països amb l'esperança de trobar una vida millor en un altre lloc. A Grècia arriben des d'Eritrea, l'Iraq, Síria, Birmània, Afganistan i molts altres llocs on la vida està més sobre la supervivència que d'una altra cosa.
“Vaig haver d'escapar. Jo no vull lluitar”
Amir –nom fictici– és un d'ells. Té 35 anys i procedeix de Síria. "Vaig haver d'escapar. Els militars volien obligar-me a allistar-me, però no sóc un combatent. Jo no vull lluitar", explica quan parla sobre els motius que li van empènyer a abandonar Síria. "He caminat uns 1.200 quilòmetres. Vaig entrar a Turquia i després em vaig dirigir cap a la costa, on em vaig unir a un grup de 14 persones en un petit bot per creuar el mar fins a la illa", relata.
Moltes altres persones com l'Amir estan arribant a Grècia, un país econòmicament devastat, on, com assenyala Maristella Tsamatropoulou, "la situació és molt dolenta, ja que els grecs estan tan greument afectats per la crisi que estan completament aclaparats pels seus propis problemes i no poden afrontar l'ajudar als altres”. “Això pot aplicar-se també per a l'estat grec, afegeix, ja que no hi ha recursos ni econòmics ni humans per oferir qualsevol ajuda organitzada institucionalitzada als migrants i sol·licitants d'asil. En conseqüència, els migrants i els refugiats es queden sols i reben la poca ajuda que alguns ciutadans i les organitzacions no governamentals els poden proporcionar".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.