Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Lucía Montobbio –CR) El principal objecte que té el llibre Enigmes de la bíblia i cultura contemporània, de Lluís Busquets i Grabulosa, és el d’explicar els continguts de la Bíblia a la societat present. “Tal com afirma Luter, aprendre a escriure sobre la Bíblia, continua essent una de les eines més transformadores per educar la humanitat sencera”, ha presentat així l’obra dividida en tres volums el director de Balasch EditorialRamon Balasch, aquest dijous a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona. 

I és que, en un context on s’augurava, per diversos autors moderns al s. XX que les religions perdrien importància i fins i tot desapareixerien, ha passat el contrari. Tal com es descriu en la introducció de l’obra, les religions han tornat a ocupar un espai públic des d'on "lideren opcions ètiques i s’afirmen com a part fonamental de la identitat cultural.”

A més a més, aquests nous moviments i religions es mostren reticents a acceptar “manifestacions irracionals, integristes, fanàtiques i intolerants” i busquen potenciar un “diàleg fructífer entre creients i no-creients defensors de la raó laica o secular”.

Per tant, en l’actualitat se cerca una religió raonada, una reflexió sobre els textos sagrats a partir de la crítica humana. I és, en aquest escenari, on sorgeixen els tres volums d’Enigmes de la bíblia i la cultura contemporània, que apropa el significat dels textos sagrats a la societat present.

Grans religions, la Torà i els llibres històrics

El primer volum porta per títol Grans religions, la Torà i els llibres històrics i el presenta Eulàlia Vernet i Pons, professora d’Estudis Hebreus i Arameus a la Universitat de Barcelona. Ella és qui ha escrit el pròleg d’aquest volum que “s’estructura en quatre capítols, en el primer es parla de les religions politeistes orientals i del món antic que deixaran la seva petja en el judaisme; en el segon és el Pentateuc, la Torà hebrea, la Llei Escrita jueva que és el nucli central del judaisme, a partir de la qual s’estructura tota la vida privada i religiosa del jueu; el tercer se centra en la història deuteronomista, transmesa en els llibres de Deuteronomi, de Josuè, de Samuel i de Reis, i finalment, el capítol quart se centra en el tema de l’exili a Egipte i a Babilònia. Tots dos exilis, descrits en la Bíblia, esdevindran històricament dos focus de floració importantíssims per al judaisme.”

Nebiïm i Ketubim: profetesi sapiencials, els grans desconeguts

Tot seguit ha parlat Victòria Molins, religiosa membre de la Companyia Santa Teresa de Jesús, i prologuista del segon volum: Nebiïm i Ketubim: profetes sapiencials, els grans desconeguts. En el segon volum es tracta el profetisme a l’Antic testament i la tradició sapiencial. Molins creu que ens trobem davant un estudi erudit, “amb una estructura analítica que constituirà un instrument de penetració genial en l’Antic Testament per a un lector no especialitzat, però sí interessat.”

El Nou Testament i l’islam: Jesús, Pau i Muhàmmad

El tercer volum, El Nou Testament i l’islam: Jesús, Pau i Muhàmmad el prologa Sor Lucia Caram, monja dominica contemplativa, qui s’ha excusat de no haver assistit a la presentació, donades les tasques relacionades amb l’acollida de famílies ucraïneses a Manresa.

Així i tot, en el seu text s’explica que en aquest tercer volum, l’autor repassa fragments de Pau i els Evangelis fins a arribar al Profeta Mahoma, l’Islam i l’Alcorà, “compartint els textos, la lectura i les aportacions d’una bibliografia que ajuda a continuar buscant en l’univers de la veritat, però fonamentalment, compartint la lectura actual i contrastada, enriquida i il·lustrada amb les aportacions de diverses fonts d’interpretació, estudi i reflexió.”

Més de cent il·lustracions

Tot seguit ha parlat Sergi Barnils, pintor que té el seu estudi a Sant Cugat, a qui se li han encarregat les il·lustracions d’aquests tres volums. Barnils ha referit l’anècdota que “havien de ser dues o tres il·lustracions, segons Ramon, i al final ens vam engrescar i han estat més de cent”.

El seu testimoni vital ha rescatat la importància que ha tingut per a ell la lectura de la Bíblia, i la fe, “abans pintava amb colors negres, quan sortia color posava betum a sobre; ara tot ha pres una altra dimensió i fins i tot la meva pintura és més alegre”. En paraules de Balasch, “l’artista ha fet de la Paraula de Salvació l’eix vertebrador de la seva obra". "Només un artista en majúscules com ell podia donar forma, color, gradient i sentit a unes creences actives, mai estàtiques, que acaben confluint i complementant els textos de l’autor, en una oceànica, profètica, sàvia, gradual i volcànica expressivitat, només amb la contemplació de les portades n’hi ha prou per adonar-se del seu procés creatiu”, ha dit.

“Hem invisibilitat el fet religiós”

Busquets ha explicat que una de les raons que l’ha dut a escriure aquests volums és el fet que s’està invisibilitzat el fet religiós. “Si bé és cert que avui en dia, encara som els cristians els que sumem més nombre de fidels al món, també ho és que fets com ara l’abús sexual dels infants, i la desigualtat entre l’home i la dona, han fet que la societat s’hagi apartat de la religió.” Tant és així que hi ha indicadors que són ben clars, “per exemple el 93% dels matrimonis durant 2021 han estat pel civil”. Altres els exemples els trobem a les escoles “on s’ha renunciat al fet religiós, ha quedat invisibilitzat com a fet cultural, els professors es troben en la situació de detallar qui era Abel o qui era Caín en presentar un quadre”.

L’autor puntualitza: “Aquests llibres no són llibres de religió, són llibres de cultura, Vicky Molins ha dit que sóc un erudit, jo espero no ser-ho, espero haver estat més aviat dinàmic”. I és que la seva intenció “no és fer classes de religió, molt menys de catequesi, no és una celebració de la fe”. La proposta vol apropar la Bíblia als ciutadans.

Per això, a cadascun dels capítols d’aquestes obres, es compta amb un apartat anomenat iconografia que vol fer de pont entre els textos sagrats i els lectors. “Es llisten manifestacions artístiques que hi ha dels textos sagrats a la nostra cultura, en l’àmbit de l’escultura, la pintura, l’arquitectura, la música, el cinema”, diu Busquets.

Queda demostrat així, com afirma Balasch que l’autor no sols ha volgut explanar liberalment els continguts bíblics, també ha proporcionat uns llistats impressionants del llegat cultural que els textos han generat, de manera que aquests tres volums conformen un veritable cànon de la cultura occidental.

L’autor ha sentit la necessitat de posar a l’abast de tothom una interpretació dels 73 llibres de la Bíblia. “I és la necessitat de disposar-ne d’una ell mateix, com a creient, a la llum de l’estadi actual de les últimes recerques, la seva visió és la d’un home culte, la seva lectura vol ser vàlida per al comú dels mortals, independentment de les creences de cadascú”, conclou l’editor.

Les set darreres paraules de crist

L’acte ha finalitzat amb el concert dels solistes Salvat Beca Bach: Rita Morais, Oriol Guimerà, Oriol Mallart, Vicenç Prunés al piano, i el cor Fòrum Vocal que té per director a Xavier Sans. “155 anys després ressonen aquí Les set paraules de Crist a la creu, de Théodore Dubois (1837-1924), en un concert extraordinari d’una inspiració elevada i d’un efecte grandiós i dramàtic” ha dit Balasch.

Un treball conjunt, una obra d’art

La presentació i l’elaboració d’aquesta obra és resultat del treball acurat de Lluís Busquets. Així i tot, destaca la implicació de qui ha participat. Les prologuistes Victòria Molins, Eulàlia Vernat i Sor Lucia Caram; l’il·lustrador Sergi Barnils; l’edició de coordinació de Ramon Balasch. Un esforç que fins i tot la distribuïdora del llibre, Llibreria de la imatge, subratlla “Ramon Balasch treballa molt acuradament, cada llibre que fa es pot dir que és una obra d’art.”