Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) 'La figura del Jesús històric: punts d'arribada' ha estat el títol de la segona sessió del cicle Espai Obert 'La utopia de l'Evangeli avui. De quin Déu parlem?' que organitza l'associació Cristianisme al Segle XXI. Ha estat una sessió telemàtica en què ha intervingut el periodista i escriptor Lluís Busquets que ha publicat diversos llibres sobre la temàtica. "Sobre Jesús no ho sabem tot", ha afirmat el periodista que ha remarcat les incoherències d'alguns textos sobre la vida de Jesús. També ha destacat la importància de fer una interpretació no literària d'aquests textos: "Cal que els ornaments literaris no pertorbin l'experiència religiosa".

La conferència, que ha tingut lloc aquest dissabte 12 de febrer, ha començat defensant quatre grans arguments: el llenguatge religiós és simbòlic i mític; una fe adulta i alliberadora demana reflexió crítica i renovació de coneixements; hi ha hagut tres onades d'investigació històrica sobre jesús; i la història, la imaginació i la imatge són enganyoses. 

"Tota expressió de fe és més mítica i mística, que no històrica", ha començat relatant Busquets sobre el llenguatge l'ús d'un llenguatge religiós simbòlic. Ha defensat que "ni la religió pertany a la història, ni a l'inrevés". Un fet que "no empetiteix el valor del mite", ha assegurat. 

Pel que fa a la renovació de coneixement constant, l'escriptor ho ha exemplificat amb els evangelis apòcrifs i els manuscrits de Qumran, descoberts el 1947 i editats a partir del 1993. També ha destacat, entre els escrits neotestamentaris, l'evangeli de Tomàs que comprèn 114 dites o sentències, 74 de les quals coincideixen amb els evangelis sinòptics. 

"No són certs els fets que ens arriben de la tradició"

Lluís Busquets ha parlat de tres onades d'investigació històrica sobre Jesús. Aquestes etapes recorden que "la imaginació i la imatge plàstica són enganyoses". En aquest sentit, des d'una fe adulta, "no són certs els fets que convencionalment ens han arribat de la tradició", ha afirmat. Són exemples d'aquests relats imaginaris els reis, la cova de Betlem o els pastors, mitificats com a bones persones. 

Altres relats bíblics que s'han posat en qüestió han estat la fugida d'Egipte o la matança dels innocents: "No són fets certs". Tampoc és cert, segons Busquets, que Josep fos exclusivament fuster. S'ha referit a un Jesús analfabet i és que, en el seu temps, a Galilea, "amb prou feines el tres per cent dels habitants estaven alfabetitzats". Els apòstols també són motiu de disputa. De fet, "la llista balla d'un evangelista a l'altre", ha dit. 

El relat de la darrera setmana de vida de Jesús també està ple d’incoherències. El sopar de Jesús amb els deixebles, ha explicat Busquets, va ser un sopar amical el dijous, no el divendres que és quan els jueus celebraven el sopar pasqual. A més, malgrat que les escriptures diguin el contrari, "al peu de la creu no hi havia ningú". Els evangelistes parlen de diferents dones que s'ho miraven a distància. Només coincideixen amb Maria Magdalena. Precisament, malgrat les diverses visions del personatge de Magdalena, "té totes les característiques pròpies de la figura de l'apòstol", ha dit el ponent. 

"Que els ornaments literaris no pertorbin l'experiència religiosa"

També s'ha tractat la resurrecció, un fet que "no pot ser provat des d'una consideració empírica". Segons Busquets, "és la imatge de la victòria de Jesús sobre els morts". Un fet "tan extraordinari" que Lluc el va exposar en tres escenes: la resurrecció, l'ascensió i la Pentecosta. 

Busquets ha acabat fent èmfasi en els diferents enfocaments de cada evangeli "a conseqüència dels diversos moments en què van ser escrits, la personalitat de cada autor i les circumstàncies". "Cal separar allò que és essencial d’allò que és accidental", ha dit. I ha destacat la importància d'intentar que "els ornaments literaris no pertorbin l'experiència religiosa". "Cal establir que els evangelis són els vestits que porta Jesús; com així s’esdevé també amb les biografies", ha conclòs.

Ramon maria Nogués ha estat l'encarregat de presentar la ponència.