Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) Sant Ignasi va sortir de casa seva, a Loiola, el mes de febrer de 1522. I va arribar a Manresa el 25 de març de 1522. És el camí que aquests dies han refet quatre pelegrins acompanyats d’un guia i que ha gravat la productora Animaset. Els ha seguit per Euskadi, passant per Navarra, La Rioja, Aragó i fins arribar a Catalunya per fer-ne un documental. Aquest dimecres acaben el rodatge d’una pel·lícula que s’estrenarà el març de 2022 a Manresa amb motiu dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi en aquesta ciutat.

“Avui estem caminant 500 anys més tard és perquè sant Ignasi va donar la primera passa”, explica el jesuïta Josep Lluís Iriberri, director del Camí Ignasià. És també el guia del grup que han seguit les càmeres durant el pelegrinatge.

La pel·lícula és una iniciativa de l’Oficina del Pelegrí i se’n faran dues versions. Una versió cinematogràfica d’hora i mitja i una altra de 50 minuts per televisió. La idea és que es pugui visionar per totes les poblacions per on passa el camí i que hi hagi passis arreu del món, gràcies a la col·laboració amb la Companyia de Jesús i amb l’administració pública.

El projecte de pel·lícula-documental sobre el Camí Ignasià va començar el 2020 quan Iriberri va rebre l’encàrrec del provincial, en aquell temps, de la província de Catalunya. A la base hi ha la promoció d’un camí de pelegrinatge que s’inspira en d’altres models, com el de Sant Jaume.

En aquest cas, però, seguint l’autobiografia de sant Ignasi i els seus exercicis espirituals. “Prenem Ignasi de Loiola com un model de persona que es posa en camí, que decideix un canvi de vida radical”, apunta Iriberri. “Aquest canvi de vida fa 500 anys el va canviar no només a ell, sinó que ens va deixar un llegat a tots els que hem vingut darrera”. 

Natura, cultura, art i gastonomia

El director d’Animaset, Jordi Roigé, explica que “tots els racons per on passa el Camí Ignasià conviden a fer una experiència cultural i de natura amb una experiència més interior, d’aquesta conversió de l’esperit”. És el que fan els quatre pelegrins a qui segueixen: “Aprofitem també per descobrir la cultura, l’art que ens parla, sobretot l’art religiós, aquest art que trobem en aquests pobles i ciutats, de vegades una mica amagats”, apunta Iriberri. 

Sant Ignasi ho deia en els Exercicis espirituals: el pelegrinatge busca trobar una orientació vital. “Això és el que cerca també el pelegrí del segle XXI”, diu Iriberri. “Quan iniciem aquest canvi que ell també va fer, el que cerquem és sortir més orientats, més enfocats, més situats en les nostres decisions i opcions de la nostra vida, amb més sentit”.

En el caminar s’hi estableix un ritme que ho propicia: “L’obertura que ofereix el pelegrinatge és un instrument que ens pot ajudar al segle XXI a tocar de peus a terra i a situar-nos en allò que és essencial en la nostra vida”. Com explica Iriberri, “quan fas un pelegrinatge no càrregues gaire la motxilla, no pots, saps que tindrà conseqüències negatives”.

Caminar en aquest cas implica “agafar la motxilla, el posar-se en un estil de vida que és tranquil, serè, una forma de viure marcada per un ritme molt constant”. Els pelegrins s’aixequen al matí, caminen, passen per diferents llocs i paisatges, ciutats, pobles, s’aturen, mengen, descansen i l’endemà, comencen de nou.

Ho subratlla dient que serveix per “obrir-se a la sorpresa, des de la senzillesa i la humilitat d’aquell que sap que els límits estan allà”. I, a partir d’aquí, “experimentar l’experiència dels altres i l’experiència de Déu, això és el que busquem”.

Un rodatge extraordinari

Pel que fa al rodatge, Roigé ho defineix com a “una experiència extraordinària” i “professionalment complexa”. Parla de moltes localitzacions diverses que requereixen una coordinació de producció important. En aquest sentit s’ha mostrat agraït amb l’equip d’Animaset: “Andrea Bossoms està fent una tasca de producció increïble i comptem amb un equip de producció audiovisual de primer nivell que requereix molta flexibilitat”.

Les jornades de gravació han estat molt llargues, amb “rodatges que comencen a quarts de vuit del matí i que de vegades acaben a les deu de la nit.”

L’equip ara ja és a Manresa, una ciutat que ofereix 22 llocs ignasians per visitar: “Anirem als principals: el Pou de la llum, lloc d’il·luminació; a la Seu, on anava a sentir la missa i a confessar-se; al santuari del Rapte, on sant Ignasi descobreix el valor de deixar-se fer per Déu, i la Cova, amb tots aquests nous exponents de la presència de Déu, que són els mosaics de Rupnik”, apunta Iriberri. I conclou: “Tindrem un parell de dies bastant plens!”