L’abús de poder en comunitats religioses: “Una realitat que cal acompanyar”

Roger Vilaclara –CR Imagina que ets el capità d'un vaixell i saps que has de virar a l'esquerra, però algú t'obliga a fer-ho cap a la dreta. Així és l'abús de poder que pot exercir una persona sobre teu. I encara pitjor és en el cas del de consciència: gires el vaixell cap a la dreta, però no saps per què ho fas i penses que és el correcte. Amb aquest exemple explica la religiosa dominica de la presentació Gemma Morató què són aquest tipus d'abusos que, malgrat que no s'acostumin a tractar, també es donen a la vida religiosa. "Una realitat que cal acompanyar", explica la teòloga i periodista. I per aquest motiu, juntament amb un grup de religiosos i religioses, s'han proposat organitzar un seguit d'activitats per ajudar a "recuperar l'alegria de la vocació" després de viure una situació d'aquest estil en una comunitat religiosa.

Els abusos de poder i de consciència existeixen a la vida religiosa com existeixen "en qualsevol àmbit de la nostra vida", explica Gemma Morató. Si aquestes actituds, per si soles, ja són intolerables; en el cas de la vida religiosa, per a Morató, suposen "un greuge". "Si som gent de fe, per què m'han d'obligar a fer una cosa que no hauria de fer o per què abusen d'un poder que hauria de ser una missió de servei?", es pregunta l'autora del monogràfic de la revista Vida Religiosa Caminos para sanar toda situación de abuso. Vida Consagrada del siglo XXI publicat el 2022.

Quan es dona una situació com aquesta s'obre "una ferida". Una ferida en molts àmbits, però també en el de la vocació i la confiança en la comunitat de religiosos. El treball d'aquest grup de religiosos i de Gemma Morató va precisament en aquesta línia: curar la ferida i acompanyar les víctimes d'aquests abusos.

Morató explica que, quan s'ha viscut una situació d'aquest tipus, l'important és sempre "prendre distància i buscar un moment de reflexió". Parla de fer un recés, demanar un temps a un altre lloc, buscar acompanyament espiritual i, sobretot, explicar el que has patit. La majoria de congregacions tenen un protocol establert en aquests casos i, en cas contrari, els religiosos es poden dirigir a la delegació de vida consagrada del seu bisbat.

En aquest sentit, per a Gemma Morató, un camí que han de fer les congregacions és treballar la comunicació i "l'escolta activa" en les seves comunitats. "La gent ha de poder parlar i comunicar-se", diu. Un fet que a vegades és complicat per por a obrir-se, al que es pensarà, als prejudicis d'edat, entre d'altres. "Si volem fer veritables comunitats, hem de fer camí escoltant-nos", ho afegeix.

Sovint costa trobar a algú que escolti, però un altre perill després de viure abusos és la "revictimització". Es dona quan a la persona que explica, es queixa o denuncia una situació se l'assenyala en lloc d'acompanyar-la amb discreció. "Jo sempre demano discreció, rapidesa i eficàcia tenint en compte totes les parts", diu Morató. I és que la revictimització també es pot donar a causa dels processos d'acompanyament i aclariment lents que provoquen reviure la situació una vegada i una altra.

Amb tot, cal treballar per acompanyar les víctimes d'abusos de poder i de consciència, especialment perquè "són abusos més difícils de demostrar". Gemma Morató no s'oblida de qui ha comès l'abús, com tampoc no ho fa el papa Francesc. "Un cop l'abusador s'ha demostrat que és abusador, també se l'ha d'acompanyar", parafraseja la religiosa.

Una altra línia de treball dins les congregacions i ordes en aquest aspecte és el del bon lideratge. Una tasca que algunes comunitats, a instàncies de la Unió Internacional de Superiors Generals (UISG), han començat a fer obrint debats com el referent al terme "superior o superiora". "Algunes congregacions plantegen un canvi de nom per evitar la qüestió de superioritat i parlar de 'el primer entre iguals'", destaca la teòloga i periodista.

Morató diferencia clarament l’abús de poder del de consciència. El primer d’aquests es refereix a aquell en el qual una persona obliga a fer una cosa a una altra mentre aquesta n’és conscient. “Parlo d’una cosa que supera l’àmbit del vot d’obediència”, explica Morató.

El de consciència, per contra, és més “subtil”. “La persona que pateix un abús d’aquest tipus, durant molt de temps, no s’adona”, explica Morató. La religiosa ho concreta amb exemples que podrien ser un mal acompanyament espiritual o que el superior o superiora d’una comunitat es posi el lloc de Déu per aconseguir alguna cosa. “Durant molt de temps, la víctima perd les regnes de la seva vida sense ni tan sols saber-ho”, diu Gemma Morató.

“Seguir donant resposta al sí a Déu”

Per lluitar contra tot això, un petit grup de religiosos s’han posat en marxa per preparar un seguit d’activitats per “recuperar l’alegria de la vocació” quan algun membre de les congregacions ha patit abusos, principalment de poder o de consciència. Gemma Morató explica que hi ha mecanismes davant aquestes situacions que ja funcionen: acudir al superior major, al bisbat o tenir suport psicològic, entre d’altres. Però més enllà d’aquestes eines, el grup busca que aquestes males accions que “afecten al caminar d’un religiós” no permeti perdre “la crida de Déu”.

En aquest sentit, asseguren que no volen “trepitjar el camp de ningú ni entrar en qüestions jurídiques, psicològiques o mèdiques”. “El nostre àmbit és l’espiritual i el de la vocació religiosa”, hi afegeix Morató. Per a ella, es tracta de “seguir donant resposta al sí a Déu després d’haver patit a la comunitat”.

El grup el formen Gemma Morató; la religiosa del Sagrat Cor i membre del Consell Directiu de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida Margarita Bofarull; el delegat de Vida Consagrada de l’arquebisbat de Barcelona, Joan Josep Moré; la religiosa Conchi García; i el salesià Jordi Latorre.

La primera activitat que es planteja aquest grup de religiosos és un recés de vida consagrada. Serà el 3 de febrer al 'Projecte Maria, Reina de la Pau' de les Dominiques de la Presentació i comptarà amb una xerrada de Latorre i una altra de la mateixa Gemma Morató. Durant el recés, que compta amb la col·laboració de la delegació per a la Vida Consagrada de l'arquebisbat de Barcelona i de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), també s'oferiran molts espais de silenci, reflexió i pregària.

Després del recés, el grup es planteja que, en cas que funcioni, seguirà ampliant l’oferta d’activitats, siguin en format de grup o d’acompanyament personal.