CR Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Catalunya Religió ha analitzat la participació de les dones en càrrecs de responsabilitat dins de l’Església de Catalunya. L’any 2021 vam iniciar l’anàlisi que va posar de manifest el baix percentatge de representació de les dones. Tres anys més tard tornem a analitzar les mateixes dades per saber quina és la realitat i si ha canviat alguna cosa. Spòiler: No. Ens hem fixat en els organismes diocesans, des de les cúries de cada bisbat, passant per les delegacions diocesanes, els consells pastorals i també els secretariats interdiocesans que depenen de la Conferència Episcopal Tarraconense. Hem buscat figures de responsabilitat que tant poden exercir homes com dones. La fotografia final hauria de desagradar tothom.
Els homes continuen presents en la pràctica totalitat d’òrgans de lideratge i de decisió. El cas més exagerat correspon als centres de formació superior o universitària: cap dona al capdavant d’una facultat ni tampoc d’un institut eclesiàstic. Tots els directors i degans són homes. Això inclou la Facultat de Teologia de Catalunya, l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut de Litúrgia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, així com els instituts superiors de Ciències Religioses de Barcelona, Vic, Girona, Tarragona, Lleida i el de Tortosa (‘Sant Dàmaso’).
Com a contrapès, igual que passava l’any 2021, només hi ha Mans Unides. En el 90% dels casos –a excepció de Girona– trobem delegades diocesanes. L’entitat dedicada a la cooperació internacional té una especial empremta femenina. Des del seu origen va ser impulsada per voluntàries dones i actualment, en els càrrecs de responsabilitat, també es manté aquest accent.
En canvi, les xifres s’inverteixen en un camp d’acció social molt similar: el de les direccions i delegacions de les Càritas diocesanes. A dia d’avui, continuen al capdavant d’aquestes presències eclesials en el territori un 90% d’homes i només un 10% de dones.
Però, què passa amb la resta de responsables diocesans? Si agrupem les delegacions en la resta d’àmbits –patrimoni, catequesi, joventut, vocacions, vida consagrada, diàleg interreligiós i ecumenisme, presons, pastoral obrera, gent gran, família, etc.–, així com les responsabilitats d’àrees i institucions diverses –museus, arxius, publicacions, confraries, etc.–, el còmput final suma en xifres absolutes 210 homes i 54 dones. Això és un 80% d’homes, i un 20% de dones, una pèrdua de representació de dones d’un 2% respecte a fer tres anys.
I en el cas dels secretariats interdiocesans? Aquests òrgans de coordinació entre diòcesis són liderats per bisbes, que tenen assignats diferents àmbits de treball. Al costat del bisbe responsable d’aquell secretariat, hi ha una persona de referència, que normalment té funcions directives. I és qui acaba gestionant amb una visió de pastoral de conjunt, l’àmbit que li pertoca. Aquí trobem la catequesi, joventut, patrimoni, salut, comunicació, ensenyament, pastoral obrera i turisme i santuaris. En un 80% dels casos, homes, la majoria dels quals, clergues o religiosos, el que representa un 4% més de dones que fa tres anys. L’any 2021 només hi havia una dona en aquest encàrrec, en funcions, al capdavant del SIMCOS, el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social. Actualment, també hi ha dones al capdavant de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, a l’Acció Catòlica Obrera i al Moviment de Centres d’Esplais Catòlics de Catalunya.
Si mirem els càrrecs a cúria –secretaries generals, secretaries personals dels bisbes, portaveus, cancellers, ecònoms i vicaris judicials– el còmput final també es comtinua decantant cap als homes, però amb petits augments de presència de dones. Parlem ja d’un 80% d’homes en vers un 20% de dones, un augment del 3% respecte el 2021. La cúria és l’equip de confiança del bisbe, que porta el dia a dia de la institució. Les poques dones que hi ha, en la majoria de cúries episcopals, són secretàries generals, cancelleres, i l’augment respecte al 2021 és presència de dones com a ecònomes generals en alguns bisbats.
Un altre capítol de reflexió s’obre a partir dels consells pastorals diocesans. A priori, un organisme molt més plural i divers. Es tracta d’un ens consultiu, amb una porció de representació per raó de càrrec –el bisbe, els vicaris territorials i per àmbits, els arxiprestes i els delegats diocesans–, així com diversos membres de lliure elecció. En aquest cas, i amb una visió de conjunt entre diòcesis, trobem que ha augmentat en un 1% la representació d’homes respecte al 2021, que actualment representa el 62% d’homes i el 38% de dones.
A la cua amb representació femenina en els consells pastorals, trobem Lleida (23% de dones) Tortosa (29%) i Terrassa (33%). I al capdavant, Vic (50%), Urgell (47%), Tarragona (45%), Solsona (39%), Sant Feliu (38%), i Barcelona (37%).
Per a elaborar aquesta infografia, hem consultat dades públiques i actualitzades dels diferents bisbats i de la Conferència Episcopal Tarraconense, i les hem comparat amb les dades analitzades l’any 2021.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.