CÀRITAS BARCELONA Gairebé un 90% de les llars amb infants ateses per Càritas Diocesana de Barcelona es troba en situació de pobresa severa. Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'Cuidar i créixer en fragilitat: Famílies, infants i adolescents en situació de vulnerabilitat' que Càritas Barcelona ha presentat aquest dimecres al Palau Macaya. En l'acte, que ha aplegat més de 150 persones, també s'ha destacat que tres de cada cinc infants viuen el patiment psicoemocional.
L’informe l'ha presentat la cap de programa de famílies i infància de Càritas Barcelona, Mireia Milian; la cap de programa d'infància de Cáritas Española, Carmen García; i la cap d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Mireia Feu. En el document s'analitza els factors que influeixen en la vulnerabilitat i exclusió que viuen les famílies ateses per Càritas, i quines són les vulneracions dels drets de la infància que es produeixen. Per fer-ho, Càritas ha enquestat a famílies amb nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat, seleccionant a 606 pares i mares acompanyats per Càritas Barcelona, i 464 infants i adolescents fills/es d’aquests pares i mares.
Un 60% de famílies de Càritas Barcelona sense habitatge digne
“Pràcticament, el total de llars amb nens, nenes i adolescents ateses per Càritas estan en situació de pobresa severa (89,2%)”, ha indicat la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu. En l’àmbit laboral, ha explicat que només el 58,7% de les famílies ateses per Càritas treballen, però que malgrat tenir una feina, aquesta no és garantia per comptar amb uns ingressos que permetin arribar a final de mes.
Desgranant aquesta xifra, Feu ha destacat que el 51,5% dels pares i mares que treballen tenen una jornada parcial perquè no han pogut trobar una feina de jornada completa, i el 45,7% treballa sense contracte. “Malgrat que el 91% de les llars amb infants i adolescents tenen alguns ingressos, aquests no superen la mitjana de 850€ mensuals nets per a tota la família”, ha advertit Feu. Això situa la majoria de les famílies en la pobresa severa i afegeix moltes carències en el seu dia a dia.
Pel que fa a la situació habitacional, la responsable de Càritas ha detallat que un 60% de famílies amb infants i adolescents acompanyades per Càritas no tenen un habitatge digne, ja que un 31,5% es veuen obligades a viure en una habitació, en un pis compartit (majoritàriament sense contracte), en habitatges cedits per institucions o altres persones (11,2%), ocupant una casa per necessitat (9,2%) o en lloguer sense contracte (8,1%).
“Aquestes situacions generen un patiment molt gran a les famílies, i tenen una incidència directa en la seva salut psicoemocional”, ha constatat Mireia Milian, cap del programa de famílies i infància de Càritas Barcelona. En aquest aspecte, ha denunciat que pràcticament dos de cada tres pares i mares acompanyats per Càritas Barcelona es troben en situació de patiment psicoemocional, el triple que el conjunt de la població de Barcelona de 15 anys o més. Es reprodueix el mateix patró per als nens, nenes i adolescents: tres de cada cinc en situació de patiment psicoemocional, fet que triplica la mitjana de la població. Existeix una relació bidireccional entre els factors estructurals i el benestar emocional, i a més a més, existeix un cercle virtuós entre la xarxa de relacions socials, la resiliència i el benestar emocional.
L’estudi confirma que les competències parentals de les famílies acompanyades per Càritas Diocesana de Barcelona són elevades, i que els pares i les mares han de realitzar un sobreesforç per fer front a les carències del dia a dia que obstaculitzen l’exercici de la parentalitat. “Només poden sostenir aquest sobreesforç en uns alts nivells de resiliència, que superen la mitjana de la població, perquè les condicions estructurals i la manca de polítiques públiques els hi juguen en contra”, ha advertit Milian. A més a més, factors com la pobresa econòmica, la precarietat laboral, un nivell de formació baix, o unes polítiques socials insuficients multipliquen per dos les probabilitats d’aquests infants a ser persones en risc d’exclusió quan siguin adults.
Viure de relloguer, una aspiració per a moltes famílies
En la jornada el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, ha afirmat que la fragilitat que pateixen les famílies les condemna a sobreviure, i que la falta d’una política d’habitatge no té un efecte neutre. “Viure en una habitació de relloguer ha passat de ser una solució temporal a ser una aspiració per a moltes famílies, davant l’alternativa de viure al carrer” ha advertit el director de Càritas. A més a més, Busquets ha afegit que “la manca d’habitatge digne és una vulneració de drets per tothom, no només per les famílies amb infants”. Per aquest motiu ha demanat alinear les polítiques i les intervencions amb una coordinació real i efectiva, amb una visió multidimensional, que millori la qualitat de la intervenció tant des de les administracions públiques com de les entitats.
Per cloure la presentació la cap del programa d'infància de Cáritas Española, Carmen Garcia, ha fet èmfasi en la importància de com s’acompanyen a aquestes famílies, i ha posat d’exemple el model d’acció social de Càritas. “El model parteix de la idea que la intervenció social ha de fer-se centrant-se en les potencialitats i possibilitats de la persona, on la família ocupa un paper central”, ha explicat. En aquest sentit, Garcia ha demanat implementar polítiques públiques que trenquin amb la transmissió intergeneracional de la pobresa, a través de l’ampliació de la garantia d’ingressos mínims o treballant en col·laboració amb les administracions públiques, el tercer sector i la comunitat.
Així mateix, també ha demanat invertir en polítiques públiques de prevenció, diagnòstic i cura de la salut mental per a adults i fills/es. Garcia ha destacat la importància de garantir un nivell de vida digne i elaborar polítiques d’habitatge que garanteixen l’accés i el manteniment d’un habitatge digne a les famílies. “Cal que treballem per aconseguir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació des de la mirada integral, incloent-hi activitats de temps de lleure i extraescolars com a part del sistema educatiu en espais comunitaris” ha conclòs la cap de programa d’infància de Cáritas Española.
En el darrer informe FOESSA elaborat per la Fundació Foessa, i amb el suport de Càritas Diocesana de Barcelona, ja es destacava que un 41,4% de famílies amb fills de la diòcesi de Barcelona es troben en situació d’exclusió social, en comparació amb el 19,8% de les que no tenen fills/es. En el cas de les llars monoparentals, el 52,8% es troba en situació d’exclusió social, així com el 53,4% de les famílies nombroses.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.