Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Si cada 15 d'octubre la família carmelitana celebra amb orgull i devoció el dia commemoratiu de Santa Teresa de Jesús, enguany se l'hi ha d'afegir l'alegria i responsabilitat de celebrar també el Vè centenari del seu naixement. Teresa Sánchez de Cepeda y Ahumada, més coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Teresa d'Àvila; dona mística, de conversió definitiva tardana i salut fràgil; d'ascendència jueva i amant de la lectura.

Teresa, com carinyosament se l'anomena a la família carmelitana, va néixer el 28 de març de 1515 a la ciutat d’Àvila. La seva infantesa està marcada per un ambient familiar on destacaven la pietat cristiana i l’interès per la cultura, fet que possibilita que Teresa aprengui ben aviat a llegir i a escriure. La seva mare va morir jove i poc més tard el pare va portar Teresa a un internat de monges, on ella va començar a sentir interès per la vida religiosa. Als vint anys entra al monestir carmelità de l’Encarnació, on hi vivien més de cent cinquanta monges; aviat té problemes greus de salut que la porten a les portes de la mort i li deixen seqüeles per tota la vida. Ja a prop dels 40 anys d’edat experimenta la “conversió” definitiva” i entra en una etapa de fortes experiències espirituals. Després d’un temps de discerniment, l’any 1562, funda el monestir de Sant Josep d’Àvila, primera petita comunitat de carmelites descalces, on busca un estil de vida senzilla, fraterna i centrada en la pregària. Més endavant vindran moltes altres fundacions per Castella i Andalusia, i és quan també inicia la branca masculina de l’Orde, els carmelites descalços, amb la col·laboració de Joan de la Creu. Mor el 4 d’octubre de 1582 a Alba de Tormes.

El castell interior de cadascú

Per acostar-nos més a la figura de Santa Teresa en el dia de la seva festivitat CatalunyaReligió.cat ha parlat amb el provincial dels carmelites a Catalunya, Agustí Borrell, per saber quins són els moments vitals que configuren l'espiritualitat de la santa: "Teresa sent amb evidència que 'no estem buits per dins', i que la veritable riquesa de la persona humana és a l’interior de cadascú", afirma Borrell. Santa Teresa intenta explicar aquest sentiment interior mitjançant la metàfora d'un castell ple d'estances. "Aquí és on habita ni més ni menys que Déu mateix, que ens convida a una relació d’amistat profunda i permanent amb ell", explica Borrell. Per arribar a aquesta convicció, matisa, "s'ajuda de l’ambient familiar, de la relació amb persones que la van ajudar i orientar, de la lectura de bons llibres, i també, és clar, de la seva experiència personal."

Si hagués de destacar alguns moments decisius del camí vital de Santa Teresa, -que són molts- Agustí Borrell apunta a un molt clar: "el que ella viu l’any 1554 davant la imatge de Crist lligat a la columna: allí s’adona de l’amor tan gran de Crist per nosaltres, que el va portar a acceptar els maltractes i la tortura. A partir d’aleshores comença una nova etapa en la vida de Teresa, que la porta a dedicar-se completament a respondre a l’amor de Déu." Un altre episodi important, afegeix Borrell, "és la visita del P. Maldonado, missioner franciscà a Amèrica, que fa que neixi en Teresa una forta consciència apostòlica i missionera i que la transmeti a les seves comunitats."

Una espiritualitat basada en el quotidià i plasmada en els seus escrits que són i haurien de ser avui model a imitar. "Un dels plantejaments de Santa Teresa que més convé imitar avui i sempre és la seva decisió de posar-se a fer amb tota determinació allò que li és possible, que és viure l’evangeli a fons, en les circumstàncies concretes en què es troba." No es tracta, afirma Borrell, "d’elaborar grans projectes, sinó de començar a viure amb compromís i amb constància com a cristians, i d’ajudar-se els uns als altres en aquest camí." Un model de vida que enguany pren força amb la celebració del Vè Centenari del seu naixement i que es tradueix a casa nostra en multituds d'iniciatives i esdeveniments que traspassen els murs de les cases carmelites.

Un Vè Centenari que ha de fer revifar el compromís

Des de la renovació de la web del Vè centeneri, en motiu de la seva festivitat, fins a reculls dels seus escrits en forma de Goigs al blog carmelita Castell Interior, passant per múltiples eucaristies com la de la parròquia de Santa Teresa de Jesús, de Gavà, presidida pel bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés; Són diverses les accions per commemorar el seu naixement que s'estan duent a terme: el Secretariat Interdiocesà de Joventut, per exemple, ha creat en motiu del Vè Centenari, una sèrie de testimonis mensuals sobre la vida de la santa, i inclús el dibuixant Patxi Velasco –Fano– ha creat una sèrie de dibuixos sobre la vida de Santa Teresa.

Una commemoració, la del Vè centenari del seu naixement, que per Agustí Borrell suposa un repte i una responsabilitat: "el veritable repte és que els esdeveniments d’aquesta mena, certament útils i necessaris, no portin a desviar l’atenció dels veritables valors de Teresa. Una espiritualitat forta i compromesa que és una resposta adequada a la inquietud de tantes persones que cerquen un sentit a l’existència humana."