Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Monestir de Montserrat) L’hostatgeria de Montserrat pretén oferir, en primer lloc, el seu acolliment: és tota la comunitat que ofereix casa seva, sense exigir-li res a l’hoste, només que comparteixi el que pugui de la seva vida. El monestir ofereix el seu espai de silenci, de sostre, d’aliment i, sobretot, de pregària. Vol que l’hoste trobi el Déu de la pau, el Déu a qui preguem. Per aquest motiu, l’hoste té a la seva disposició aquesta casa i la comunitat que hi viu. Tal com diu Sant Benet pel que fa a l’acolliment que s’ha d’oferir als hostes (R. B. 53).

En primer lloc, el monestir ofereix els grans moments de lloança a l’Església: Missa Conventual, Laudes i Vespres. A més, aquest lloc de silenci ajuda a l’hoste a trobar la pau que molts vénen a buscar. Molts hostes fan un camí d’encontre amb Déu i amb els homes. Molts, a Montserrat, asserenen la seva vida prou estressada pel ritme que es viu en el nostre món. Altres troben algú amb qui compartir els seus problemes.
 
L’hostatgeria de Montserrat és un lloc ecumènic. S’hi pot trobar gent de moltes confessions cristianes i altres que no són de cap confessió. La carta credencial d’un hoste és que és el Crist que ens visita. Amb tot, pel bé de la casa i dels mateixos hostes, l’hostatgeria té les seves normes internes d’admissió per tal de portar endavant el seu acolliment.
 
A Jesús li agradava retirar-se a pregar al desert o a la muntanya. La seva pregària al Pare li servia perquè després pogués retornar enmig dels homes. Déu està a tot arreu. I el podem trobar en molts llocs. Si ens retirem al monestir per uns instants, ha de ser com un obrir i tancar d’ulls, per després poder portar endavant les tasques que tenim encomanades. Si ens retirem al monestir és per ajudar a discernir com hem de tornar al nostre món i amb quines actituds cal que visquem. Per fer aquest discerniment cal que ens trobem amb la Paraula de Déu. Cal que ens retrobem reconciliats amb ell per facilitar la nostra reconciliació amb els germans. De fet, no fem un retir per perfeccionar-nos, sinó per convertir-nos. Quan sortim de l’hostatgeria el nostre cor hauria de cantar:
 
“El Senyor és el meu pastor,
no em manca res; em fa descansar
en prats deliciosos; em mena al repòs
vora l’aigua i allí em retorna.
Em guia per camins segurs.
Per l’amor del seu nom...” (Salm 22)

Per a més informació sobre l'hostatgeria, aquí.