Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) L’arquebisbe Joan-Enric Vives demana en la seva carta setmanal d’aquest diumenge més compromís dels governs europeus en l’acollida de refugiats i emigrants. El bisbe d’Urgell utilitza aquesta tribunal episcopal per recordar que “reivindicar el dret d'asil, fomentar l'acollida i generar actituds solidàries cap als refugiats que s'escapen de la violència, és un deure indefugible per part dels països europeus”. En el cas dels cristians, a més, aquest deure és “una concreció indefugible de l’amor i la compassió que Jesús reclama dels seus amics”.

El bisbe d’Urgell fa seves les denúncies de diverses entitats davant la situació que s’ha viscut aquest estiu al mediterrani amb els vaixells de rescat bloquejats, “que cercaven refugi al països europeus veïns, a l’Europa que es vanta de ser bressol dels drets humans”. Una resposta insuficient a “un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres” que han “d’arbitrar respostes eficaces i respectuoses amb els drets humans davant aquestes situacions. La manca de resposta suposa un incompliment flagrant dels Acords internacionals i una gravíssima responsabilitat per omissió, davant les morts que es puguin arribar.

Aquest és el text la carta dominical.

 

Respectar els drets dels refugiats i emigrants

Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d'Urgell

15 de setembre de 2019

Aquest estiu hem viscut amb molta preocupació la sort de diversos vaixells sobrecarregats de persones buscant refugi, que enmig del Mar Mediterrani els havien recollit quan estaven a la deriva –com obliguen els tractats de mar-, i que cercaven refugi al països europeus veïns, a l’Europa que es vanta de ser bressol dels drets humans. Després de moltes negociacions es va acabar trobant una solució que donés resposta al clam de moltes associacions i de tants i tants ciutadans europeus que volien i que volen acollir aquests refugiats amb els braços oberts, perquè són persones que fugen de situacions d’injustícia i que cerquen un futur millor. No ens podem tancar en l’egoisme. La Bíblia en la seva llei reclama: “Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte” (Lv 19,33-34). Un text que Jesús va recollir per unir en un únic manament l’amor a Déu i l’amor al pròxim, com a tu mateix.

Reivindicar el dret d'asil, fomentar l'acollida i generar actituds solidàries cap als refugiats que s'escapen de la violència, és un deure indefugible per part dels països europeus, i els cristians hi trobem una concreció indefugible de l’amor i la compassió que Jesús reclama dels seus amics. Ens ho han recordat recentment les organitzacions catòliques que integren a Espanya la xarxa “Migrants amb Drets” -Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de Migracions de la CEE- que van denunciar la manca d'iniciativa de molts governs perquè les persones rescatades a bord dels vaixells de socors (com per exemple “Open Arms”) poguessin ser auxiliades i dirigides a port segur, per després ser acollides en països europeus que al final els acaben necessitant, ja que Europa envelleix ràpidament i perillosament.

Aquestes organitzacions, en el seu Comunicat “Migrants amb Drets”, valoraven que gràcies a la tasca d'aquests abanderats de la mar, milers d'emigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seva dignitat i els seus drets. “Cada vida compta -deien-, cada ésser humà és insubstituïble i és un projecte de futur. És una qüestió d'humanitat que ni una sola d'aquestes vides s’estronqui. És també un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres arbitrar respostes eficaces i respectuoses amb els drets humans davant aquestes situacions. La manca de resposta suposa un incompliment flagrant dels Acords internacionals i una gravíssima responsabilitat per omissió, davant les morts que es puguin arribar a produir en el present i en el futur”. I instaven els poders públics a arbitrar una solució a les situacions de greu desemparament que s'estan vivint al Mediterrani i a liderar el coratge polític necessari per concedir la protecció urgent que necessiten.

El Papa Francesc en el seu missatge per a la propera Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, que se celebrarà el 29 de setembre, recorda que "la resposta al desafiament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar, que expressen la missió de l'Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials". Inspirats per la compassió, la visió de futur i la valentia, hem d’avançar en la construcció de la pau, derrotant la indiferència.