Vian: “Els mitjans de comunicació tradicionals són un antídot”

(Jordi Llisterri) La premsa en paper continua sent necessària i rellevant, també en el món catòlic. Així ho van defensar aquest dijous dues de les persones que pinten més en l’àmbit de la comunicació eclesial a Roma i a Madrid, el director de L’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian, i el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo. Via i Gil Tamayo van participar en una taula rodona sobre “Comunicació religiosa a l’Església” organitzada pel setmanari Catalunya Cristiana i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

“Els mitjans de comunicació tradicionals són un antídot davant una boira que pot enganyar”, va explicar Vian. Malgrat l’eclosió digital, el paper continua assentant les idees i orientant enmig d’un relat dispers. La mostra és que “cap diari digital compta políticament si no té una edició en paper”. Gil Tamayo va reafirmar aquesta tesi recordant que “cap nou mitjà de comunicació ha anul·lat els formats anteriors, però els ha transformat”.

Mitjans de majoria

Un altre aspecte en el qual van coincidir els dos participants és que els mitjans eclesials no ha d’abandonar la seva vocació d’adreçar-se a les majories. “Cal posar la vida de l’Església en el menú informatiu de la gent”, va demanar Gil Tamayo. Per això cal fugir de “les publicacions editorialitzants. La gent està farta que li diguin que ha de fer. El que cal és anar a buscar històries que expliquin la vida de l’Església”.

Per Vian és una aposta “molt difícil perquè l’Església no té el poder dels grans grups mediàtics”. Però hi ha models de mitjans catòlics que arriben a un públic generalista com el diari francès de La Croix.

Gil Tamayo també va insistir que aquests mitjans de comunicació eclesials “no poden ser un mitjà de partit o personalista” i que han de ser “mitjans de comunió, no per eixamplar la divisió”.

El responsable de comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola també va valorar la situació de la comunicació institucional de l’Església i va assegurar que els darrers anys en la majoria de diòcesis hi ha hagut una millora molt significativa en aquest aspecte. Tot i això, encara “hi ha d’haver més comunicació pastoral i tota la pastoral ha de ser més comunicativa”. I els responsables eclesials han de confiar més en els experts i professionals d’aquest àmbit: “L’ordenació en el grau episcopal no dona un grau en comunicació”.

‘Catalunya Cristiana’ i ‘L’Osservatore Romano’

La taula rodona que es va fer l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna s’emmarca dins dels actes de celebració del número 2.000 del setmanari de l’arquebisbat de Barcelona Catalunya Cristiana. Aquesta setmana ha començat una nova etapa amb un nou format de revista i més enfocat als temes de fons i d’anàlisi.

El director de Catalunya Cristiana, Jaume Aymar, va anunciar també una nova etapa de col·laboració més estreta amb L’Osservatore Romano. A partir d’ara es publicarà en català el suplement mensual del diari vaticà Donne, Chiesa, Mondo. També es recolliran periòdicament alguns dels continguts del diari.

En la presentació de l’acte, la periodista Míriam Díez va explicar que el nom de “Catalunya i cristiana ja és una declaració de principis: en temps de secularització mostra la voluntat de ser, de ser cristians i de ser catalans”. Carme Munté, que va moderar l’acte, va remarcar la vocació del setmanari de “ser la plaça pública de l’Església catalana”. També en la benvinguda, el degà de la Facultat de Comunicació, Josep Maria Carbonell, va definir la trajectòria de gairebé 40 anys del setmanari com “un petit miracle”.