Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Del 18 al 25 de gener, entre les festivitats de la confessió de sant Pere i la conversió de sant Pau, se celebra, a l’hemisferi nord, la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que aquest any té com a lema un versicle del llibre de l’Èxode extret del càntic de Moisès i Maria, “La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa”, un cant d’alliberament de l’esclavatge del faraó.

Aquesta Setmana, durant la qual arreu del món s’organitzen celebracions, pregàries i cultes ecumènics especials, vol ajudar-nos a buscar la unitat dels cristians durant tot l’any i disposa d’uns materials, preparats en aquesta ocasió per les esglésies i comunitats de la regió del Carib, que venen impregnats per la perspectiva històrica de poblacions que varen ser en una gran mesura objecte del tràfic d’esclaus durant els segles de la colonització i que han donat com a resultat una realitat política i social complexa.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians i dels 800 anys de la fundació de l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè, els actes de celebració de la qual es van iniciar el passat 17 de gener a Sant Pere del Vaticà; també parlen de la festivitat, diumenge 21, a Tarragona, dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i de la visita pastoral a les parròquies i comunitats.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians “ha complert ja més d’un segle, des del primer Octavari per la unitat de l’Església (1908)” i que es tracta de “pregar junts, conèixer-nos millor, i apropar-nos tots més a Crist, perquè ens concedeixi el do de la unitat que Ell va demanar ardentment al Cenacle”; i acaba parlant de l’esperança que poden oferir els cristians: “Quan els cristians ens esforcem per la unitat, en un món marcat pels conflictes, oferim un signe de reconciliació”. “Quan estem units, ens tornem més plenament la presència de Crist en el món, amb més capacitat per sentir, escoltar i respondre”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, afirma que la unitat és “un dels fruits més valuosos i guaridors de la fe cristiana”, recorda que “els cristians han hagut d'afrontar al llarg de més de dos mil anys un sofriment decebedor, en comprovar que aquesta unitat ha estat de vegades amenaçada i trencada efectivament… I que segueix avui sense estar restablerta plenament”, un sofriment que “es desperta particularment cada any quan mirem aquests dies els nostres germans separats i ens reunim per bastir possibles ponts i pregar per la unitat”. I es pregunta  “¿Com podem viure tranquils els cristians, veient que Jesucrist està trencat?”. Finalment, remarca que “el que va voler i va implantar Jesucrist és una autèntica comunió de germans, comunió concreta de fe, de vida, d'amor, d'esperança”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, expressa que les esglésies i comunitats del Carib “ens inviten a veure en aquesta setmana de pregària per  la unitat un temps de gràcia en el que, inspirats per l’obra salvadora de Déu, que alliberà el seu poble de l’esclavitud per a dur-lo a la terra promesa, no defallim en les proves que ens toca superar per a poder viure com a cristians en el món actual i també per a seguir avançant en el camí de la unitat de l’Església”. I acaba afirmant que aquesta Setmana és una ocasió propícia “per a conèixer-nos millor i per a reconèixer-nos, perquè els cristians hem d’afrontar junts el repte d’aquesta societat nostra que, essent cristiana en els seus orígens, s’allunya de la fe cristiana”  i “per a intensificar l’oració per la unitat visible de l’Església, que hem de construir però que és sobretot do de Déu”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que la unitat dels cristians “és una necessitat que brolla de la nostra mateixa fe i, per això, tots l’hem de sentir com a cosa ben nostra”, que “la divisió dels cristians, en diversitat d’Esglésies i de confessions, no ens treu la certesa, com confessem en el Credo, que l’Església és una” i que “ens pertoca a tots, caminar junts, reconeixent els dons que hi ha en les altres confessions” i “agraint, també, els dons que hem rebut en el si de l’Església catòlica”. I acaba dient que tots junts “hem d’avançar més i més en el diàleg i, sobretot, hem de demanar, amb pregària humil i confiada, la unitat que solament el Senyor pot donar-nos”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, especifica que “al demanar a Déu el do de la unitat, no fem una altra cosa que unir-nos a l'oració que Crist li va dirigir al Pare en l'última Cena i fer-la nostra” (Jn 17,21) i que “aquesta oració comuna és un signe d’humilitat per la nostra banda” i “també és un gest amb el qual li estem dient al món que, malgrat les divisions existents entre nosaltres i les dificultats concretes i reals per aconseguir la unitat, els cristians volem ser obedients a la voluntat del Senyor”. Finalment, diu que “no podem deixar de preguntar-nos què és el que podem seguir fent per avançar en el camí cap a la unitat”: “hem de pregar” i “hem de treballar també esforçant-nos per avançar en el camí de la santedat per la unió amb Déu; establint relacions fraternes amb els cristians d'altres esglésies que coneguem”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirma que “durant vuit dies, d’una manera especial, som més conscients de l’escàndol de les divisions entre els qui creiem en Crist, però sobretot preguem perquè el Senyor ens concedeixi avançar cap a la unitat”. També diu que “el desig de retrobar la unitat de tots els cristians és un do del Crist i una crida de l’Esperit Sant; però alhora és una recerca o camí que s’ha de recórrer amb fermesa i esperança” i que per això cal “una renovació permanent de les esglésies i comunitats, una fidelitat més gran a la seva vocació i la conversió del cor de tots els batejats”, “la pregària en comú i la pregària personal”, “la coneixença recíproca i fraterna”, “el diàleg entre els teòlegs” i “les trobades entre els cristians de diferents esglésies i comunitats” i la col·laboració entre els cristians “en tot allò que sigui un veritable servei a la humanitat”.

Dues de les cartes dominicals parlen de la fundació, fa 800 anys, de l’Orde dels mercedaris. El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, amb motiu de la celebració, el proper 29 de gener, de la festa de sant Pere Nolasc, ànima de la fundació de l’Orde de la Mercè a Barcelona, parla d’aquest sant, nascut vers el 1180, que “arran dels seus viatges comercials a València, a les Balears i al Nord d’Àfrica va conèixer la dura situació que patien els captius cristians”, que “l’any 1203, quan va heretar el patrimoni familiar, va decidir destinar els seus béns per alliberar els captius” i que “el dia 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, juntament amb Ramon de Penyafort, va fundar l'Orde de Nostra Senyora de la Mercè amb el consentiment del rei Jaume I”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, també parla de Sant Pere Nolasc. Concretament diu que aquest sant “l'any 1218, va procedir a instituir una Orde extremadament innovadora: redemptora de captius” i “va assumir la missió que Déu li demanà fins al punt d'establir un quart vot: disponibilitat dels frares de quedar captius i fins i tot morir enlloc dels captius”. El bisbe de Solsona informa que “el Sant Pare ha concedit a tots els temples mercedaris la gràcia jubilar de la indulgència plenària”, amb motiu de la celebració dels 800 anys de la fundació d’aquesta Orde i conclou el seu escrit dient que “la Mercè, orgull de Catalunya, gesta dels catalans de l'època medieval, fou clau en l'evangelització d’Amèrica perquè es dedicà, des de l'inici, a la dignificació de les presons i a l'atenció als presos i als alliberats de la presó després de complir les penes”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, aprofita que la festivitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi coincideix aquest any en diumenge “per ressaltar la identificació dels nostres primers màrtirs amb Jesucrist en el lliurament de les seves vides”, recorda la celebració de l’Any Jubilar (del 21 de gener de 2008 al 21 de gener de 2009) que va ser concedit per la Santa Seu amb motiu del 1.750 aniversari del martiri d’aquests sants, així com “els projectes socials que vam posar en marxa, la divulgació a les escoles, l’àlbum de cromos i tantes iniciatives en què es va bolcar la població de Tarragona” i anima a tots “a imitar la fe d’aquella primitiva cristiandat a les nostres terres”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de la Visita Pastoral, “una de les formes, confirmada fa segles, amb la qual el bisbe manté contactes personals amb el clergat i amb els altres membres del poble de Déu”, una oportunitat per “reanimar les tasques dels agents evangelitzadors, felicitar, animar-los i consolar-los” i per “convidar a tots els fidels a la renovació de la vida cristiana i a una acció apostòlica més intensa”; comenta que actualment té lloc la Visita Pastoral a l'arxiprestat de la "Seu Vella" i que ara es realitza la Visita a la Unitat Pastoral de la Verge del Pilar-la Magdalena “per continuar la setmana següent a la Unitat Pastoral Sagrada Família-Santa Teresa Jornet”.

Podeu trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense  i a la pàgina web de cada diòcesi.