Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Víctor Rodríguez –CR) “Entrarem per aquí i sortirem per allà”, ens indica en Jaume Saladrigas. Hem quedat amb ell perquè ens ensenyi la capella de la casa nadiua de sant Josep Oriol (Barcelona 1650-1702). Des de fa anys en té les claus i cuida de l’espai.

Ens trobem amb ell al carrer Sant Pere Més Baix i des d’una porteria ens endinsem a la finca on el doctor ‘pa i aigua’ va fer el primer plor. I és que per l’interior de l’escala arribem a la capella, situada al número 4 del carrer Mare de Déu del Pilar. És en aquest indret on se situa el naixement de sant Josep Oriol, un dels sants catalans per excel·lència. Avui ho recorda encara el magnífic oratori dedicat a la seva memòria, a tocar dels convents de l’Ajuda i dels camils. 

Jaume Saladrigas es coneix bé l’espai i hi aboca, des de fa anys, esforços i feina perquè llueixi. Ell serà el nostre guia i ens ensenyarà els racons d’aquest tresor barceloní tan desconegut. 

Un orgue, una llotja, un pou i una campana

La capella, d’una sola nau, es va fer construir per iniciativa d’una família benestant del carrer Sant Pere Més Baix. Amb una capacitat per acollir una trentena de fidels, s’alça als baixos d’un edifici construït l’any 1856, un cop enderrocada la casa originària del sant. No obstant, la capella no és tan antiga, sinó que es construirà per iniciativa de la família bastants anys més tard, just abans de la Guerra Civil, com ho recorda una placa a l’esquerra de l’altar.

Just enfront, a l’altra banda del presbiteri hi ha una petita llotja on la família de la casa oïa missa sense barrejar-se amb el poble: hi podia accedir des de casa seva sense necessitat de sortir al carrer. Si ens hi fixem bé, sobre la llotja sobresurten els tubs d’un antic orgue-pianola.

“Per aquí hi entrava el capellà”, ens indica el senyor Saladrigas mostrant-nos un accés tapiat en una paret de la sagristia. I és que, a la capella, tant hi podien accedir els ‘senyors’ de la casa com el capellà encarregat del culte, que durant molts anys va viure al primer pis de la finca, just a sobre de la capella.

L’element principal i més destacat de la capella és el vitrall pintat que presideix l’altar. Hi surt representat sant Josep Oriol davant la ciutat de Barcelona, encara emmurallada. El sant barceloní també està representat en una gran imatge a la paret dreta de la capella, dins una fornícula de paret.

Rere l’altar, que encara conserva la disposició inicial anterior al Concili Vaticà II, hi trobem la sagristia, amb una bonica pica de lavabo de ceràmica. En aquest espai la llum entra tímidament pel celobert, i si ens hi fixem bé, hi descobrim un bonic pou comunal, probablement d’origen medieval, qui sap!

Des de la capella sortim al carrer de la Mare de Déu del Pilar per la porta principal. Mirant la façana, m’adono que hi ha una petita campana amagada. “Voleu que la toqui?” Des de darrere la porta, en Jaume Saladrigas estira una corda i la campana, després de tants mesos muda per la pandèmia, torna a repicar alegrement.

Quan encara som al carrer, una veïna de tota la vida que encara viu a l’escala se suma a la nostra conversa: “Veieu aquest buit? Aquí hi havia una imatge de bronze del sant, però fa anys que va desaparèixer. La majòlica de sant Josep Oriol la vaig posar jo quan vaig fer 60 anys”, ens indica amb orgull. També ens explica que no fa tants anys que per la diada del sant s’hi celebraven diferents cultes i es resava la novena. I per la Mare del Déu del Pilar, es feia la festa del carrer. 

La capella: passat, present i futur

Cap als anys noranta del segle passat tota la finca es va vendre i el futur de la capella va perillar. Gràcies a la pressió veïnal i l’estima de molta gent, l’oratori i un pis de la finca van passar a mans de l’Arquebisbat de Barcelona, que és l’actual propietari. Així, amb els ingressos del lloguer es podria mantenir la capella que fins abans de la pandèmia ha tingut culte mensual gràcies als caputxins del veí convent de l’Ajuda.

Del carrer estant en Jaume Saladrigas ens fa pujar fins al número 24 i ens mostra la façana d’aquesta finca de pisos senzills: “Mireu a dalt quins esgrafiats que va fer en Jujol”. I és que tota la façana serva uns bonics esgrafiats modernistes en honor de sant Josep Oriol amb les quatre dates més significatives del sant: el seu naixement, la seva mort, la seva beatificació i la seva canonització. Ens adonem llavors que aquest carrer amaga dos tresors que, com el pa i i l’aigua, són tan discrets com preuats. 

Si tot va com ha d’anar i passada la pandèmia, el culte retornarà a la petita capella nadiua de sant Josep Oriol. El senyor Saladrigas no hi escatimarà esforços.