Miracles que no ho semblen, al Retaule de Sant Josep Oriol

(Laura Mor –CR) El doctor pa i aigua continua sent el pal de paller de la parròquia on va exercir el seu ministeri fins que es va morir. Cada any la basílica de Santa Maria del Pi s’omple de gom a gom amb el Retaule de Sant Josep Oriol. Previst pel 21 de març, el drama sacre ha sigut ajornat sine die. Així ho ha anunciat l’Associació Retaule de Sant Josep Oriol, d’acord a les mesures de prevenció que dicta la Generalitat davant del coronavirus, i que afecten els actes multitudinaris.

L’actual director artístic, Enric Majó, s’ha interessat per la proximitat de sant Josep Oriol amb la gent. “Vivia al costat de tota la noblesa i, sense desdir-se de ningú, atenia també els més pobres, feia miracles a tothom”. I parafraseja un fragment de l’obra, quan diu: “Vos els curàveu les malalties després d’haver-los curat les ferides i d’haver-los curat la gana”. Considera que “aquesta part social l’apropa molt a avui en dia i l’allunya, d’alguna manera, de la sagristia”.

Miracles que no ho semblaven

El director reconeix que sant Josep Oriol (Barcelona, 1650-1702) forma part de la història de la ciutat: “És un personatge que ha calat molt dins de la memòria de de Barcelona”. En l’encàrrec de la direcció escènica, que assumeix per segon any consecutiu, Majó subratlla elements folklòrics de la ciutat que encara perduren.

Però, sobretot, s’ha interessat per la vessant social del sant: “És curiós perquè sant Josep Oriol fa uns miracles que no semblen miracles”, apunta. “Són tan suaus, tan normals, cura malalties sense cap estridència ni histrionisme”, diu l’actor, ara jubilat.

“Aquest home no era només el mossèn pa i aigua que el va fer popular”. El director del Retaule recorda que va ser un home culte, que va culminar els estudis a Roma. I amb tot, valora que “sant Josep Oriol era ple d’una estranya humilitat” a diferència de “tanta exhibició com hem vist amb altres sants”, hi afegeix.

El missatge de fons

El públic que va a veure el Retaule és divers i plural. Quin missatge els volen transmetre des d’aquesta comunitat cristiana? “Ens agradaria que fossin conscients de les necessitats que té la gent”, diu Anna Agell, coordinadora del Retaule. “Per sant Josep Oriol els més pobres tan era qui no tenia res per menjar, com qui no tenien cap mena de sentit a la vida”. I considera que avui “les necessitats humanes són les mateixes”.

Demanem a Agell si trobaríem avui un capellà amb la popularitat i proximitat de sant Josep Oriol? “Tenia aquesta bonhomia i sentit de l’humor, era una persona molt senzilla, molt planera, que intentava no cridar mai l’atenció, però que les coses que feia no eren les normals”. I hi afegeix: “Era un tipus de persona com el pare Manel avui en dia”.

Entre les coses que no eren normals, Agell apunta que “de miracles en va fer tantíssims en vida que cada any podríem canviar-los tots”. Al text cada any hi ha alguna aportació nova. Enguany recuperen el relat del miracle d’Ignàsia Mates i Fontanet, una nena que va veure com curaven el seu germà. És un dels molts testimonis que es van aplegar per la beatificació. Tots els miracles són recollits en les actes de santificació de sant Josep Oriol.

L’origen: aglutinar la gent de la parròquia

L’any vinent farà 25 anys que es representa l’obra i en aquest temps hi ha hagut quatre directors. Enric Majó ja havia col·laborat un any de forma puntual recitant uns versos. La seva jubilació va coincidir amb la baixa del director anterior, Miquel Agell, i s’hi va poder sumar.

En l’origen del Retaule trobem mossèn Josep Maria Vidal i Aunós. Quan va arribar a la parròquia, va veure molts grups actius, com l’esplai, els geganters o el plat del pobre vergonyant. Però que no interactuaven entre ells, més enllà del consell pastoral. “Va pensar que calia aglutinar-los amb una activitat comuna, independent de les que ja es realitzaven”, explica Anna Agell. El retaule es va crear l’any 1997 amb aquesta intenció.

Vidal es va adreçar a l’historiador i capellà Tomàs Vergés, que investigava a l’arxiu i havia escrit un llibre sobre sant Josep Oriol. “Vergés pensava que es començava a perdre el seu record i que convenia que les noves generacions el coneguessin més”. Vidal va tenir la idea de convertir la vida d’aquest sant amb un Retaule. I va parlar també amb l’actor Enric Majó, veí del Pi. Però en aquell moment vivia entre Barcelona i Madrid i no va poder assumir la realització de la creació que requeria la proposta. “Partíem de res, d’uns llibres que eren les biografies del sant”, apunta l’actual director.

Anna Agell recorda el dia en què Vidal va convocar una reunió oberta per parlar-ne. Ella hi és des d’aquella primera convocatòria, tot i que en aquell moment només anava a missa i no tenia cap altre vincle amb la parròquia.

Treball voluntariós i solidari

Des d’aquella primera reunió convocada pel rector Vidal i Aunós, Anna Agell ha estat vinculada al Retaule. Ara fa feina de producció i de coordinació, però al llarg de les vint-i-quatre edicions d’aquest drama sacre, Agell ha fet una mica de tot: vestuari, utillatge, ajudar a redactar un nou guió, buscar actors i actrius. Una disponibilitat que té tothom: “La gràcia del Retaule és que tothom ho fa de forma desinteressada, i voluntària, la gent s’aboca allà on se la necessita”, explica.

El director de l’obra, Enric Majó, en parla com una experiència de “treball voluntariós i solidari”. El Retaule mobilitza un centenar de persones que, cada any, reben l’agraïment del públic. Anna Agell parla en particular de l’emoció que els transmet la gent gran. “Venen d’hora per agafar lloc, estan en uns bancs incòmodes, aguantant el fred i l’any següent hi tornen”.

L’estètica i la profunditat del text

L’arxiver del Pi, Jordi Sacasas, és qui va imaginar l’estètica de l’espectacle. “Sacasas és el creador total del Retaule, el primer que va pensar com la vida de sant Josep Oriol podia ser posada en escena i en un lloc concret com és el Pi”, diu Agell.

Enric Majó destaca la profunditat i la riquesa poètica del text, que “ve precedit de moltes mans i de moltes veus”. La versió actual, del dramaturg Aleix Puiggalí, relata el moment històric de la ciutat i l’estat d’ànim del personatge.

L’arxiu i el valor estètic

El Retaule es representa dins la basílica, el mateix temple gòtic on el sant va exercir el seu ministeri fins que es va morir. Els objectes litúrgics són tots autèntics i algun també de l’època del sant. I les peces de roba litúrgica també hi recorden.

En l’assessorament musical, l’arxiver del Pi, el músic Jordi Sacasas, ha comptat des dels inicis del Retaule amb la participació del musicòleg i col·laborador de l’arxiu Josep Dolcet. Justament Dolcet va morir dijous passat. Al llarg dels anys també hi han col·laborat el professor de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Gregori, l’organista i clavecinista Bernat Bailbé o l’organista Joan Cabot, entre d’altres.

Alumnes de música antiga de l’ESMUC són els encarregats aquest any de la música del drama sacre. “Moltes són peces que es conserven a l’arxiu i que no s’havien tocat durant segles”, explica Agell. Les han recuperat per la funció i les interpretaran amb instruments antics.

Obertura de la Festa Major del Pi

El Retaule és el tret de sortida de la Festa Major del barri del Pi. Es representa en dissabte i té tres parts. Al matí es fa el pròleg a la plaça del Pi, des dels balcons de la casa dels revenedors. A les set del vespre, es representa pels carrers de Ciutat Vella el que va ser l’arribada del llegat de Roma, anunciant la beatificació de Josep Oriol. “Pel baró de Maldà se sap que va ser una festa, en què tothom es va abocar als carrers i va sortir la gent a rebre’l: Barcelona sortia d’una guerra i va ser la primera festa pública que es va fer en anys”. I finalment, a les vuit es fa la funció dins de l’església.

L’associació per garantir el futur

La parròquia del Pi aquest any també estrena rector, Lluís Ramis. “Està encuriosit per veure què en resulta i ens està donant tot el suport que ens cal”, agraeix Agell. Un suport com el que sempre han rebut de Gaietà de Casacuberta, l’antic rector que continua a la parròquia.

Un cop enllestida l’obra d’enguany, volen dedicar-se de forma especial a la vint-i-cinquena edició, la del 2021. “Volem impulsar l’Associació del Retaule de Sant Josep Oriol per tenir més força i assegurar-ne la pervivència”, explica Anna Agell. L’entitat ja existeix, però la volen reflotar abans de l’estiu.