El periple de la salvació de l’art català durant la Guerra Civil, en un llibre

Víctor Rodríguez –CR Gairebé una vintena d'investigadors han col·laborat per detallar en un llibre el viacrucis que va patir l'art català en esclatar la Guerra Civil. El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola: itineràncies, destruccions, salvaments és, a més d'un estudi, un homenatge a totes aquelles persones que van fer possible la salvaguarda del patrimoni, majoritàriament religiós, que ha pogut arribar fins als nostres dies.

El llibre, publicat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, ofereix una panoràmica de la preservació i la destrucció del patrimoni del país durant la Guerra Civil. Tal com afirma Vicenç Villatoro a la presentació "els que s’hi van enfrontar (a la destrucció) creien que l’art tenia un valor en si més enllà de l’ús ideològic". I és que, aquells dies, l’incendi de la majoria de temples del país es va convertir en símbol de la revolució proletària.

A més d'homenatjar aquells qui van protegir el patrimoni artístic català, la publicació també elogia els qui ho van procurar. És el cas de Pompeu Fabra, que establert aquells dies a Sant Pere de Vilamajor va intentar evitar -sense èxit- la crema de l’església parroquial.

El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola recull aportacions sobre Lleida, el Pirineu, les Terres de l’Ebre, Tarragona, Reus i Poblet, Solsona, Manresa, Sabadell i Terrassa, Mataró, Granollers, Vic, Girona i Barcelona. Una compilació d’estudis ben completa, però que no és total perquè hi ha territoris o zones que encara queden per estudiar. Així, esdevé una porta oberta a noves investigacions seguint la traça marcada. I és que com es reflecteix al llibre, a cada territori la salvaguarda de l’art va ser diferent, els processos, les persones i el resultat. Per aquest motiu els capítols del llibre estan organitzats territorialment.

L’edició, emmarcada dins la Col·lecció Referents, ha estat a cura de Joaquim Nadal, actual conseller de Recerca i Universitats, llavors director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural; i de la historiadora Mireia Capdevila, coordinadora de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Publicat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, és una realitat gràcies també al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i transparència, a l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC) al Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundació Carles Pi i Sunyer.

En la seva elaboració hi han participat Carmen Berlabé, Urgell Duró, Clara Arbués, Albert Curto, Jaume Massó, Carles Freixes, Àngels Casanovas, Patxi Ocio, Joan Bosch, Francesc Miralpeix, Glòria Fusté, Marc Guàrdia, Irene Abril, David Cao, Gemma Domènech, Yolanda Pérez, Carme Aixalà, Jordi Ramos i Eduard Caballé.

Primer una exposició, després un simposi i, finalment, un llibre

Els orígens d’aquesta publicació els devem ara fa un any, quan al 14 febrer de 2022 el Museu Nacional d’Art de Catalunya va acollir el simposi ‘Destrucció, salvament i itinerància de l'art a Catalunya (1936-1939)’ que va unir investigadors de referència de cada àrea geogràfica. Aquest simposi no venia sol sinó que es va organitzar en el marc de l'exposició ‘Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la Guerra Civil’, que inaugurada el juliol de 2021, va ser visitable fins al febrer del 2022. Amb tot, el llibre, tanca el cercle i uneix els estudis que arreu del país han fet diferents investigadors sobre el viacrucis que va patir el nostre art en esclatar la Guerra Civil.

El simposi de febrer de 2022 va posar en comú els moviments de l’art català a tot el que es va veure traslladat, salvat o destruït des dels dies posteriors al 18 de juliol emmarcat en la duplicitat de poders entre els Comitès Antifeixistes i les institucions, que van quedar subordinades i limitades en els seus poders. Els atacs cap a l’art i el patrimoni dels revolucionaris va comportar alhora, una eminent reacció de protecció i salvaguarda fulminant, i l’art salvat es va concentrar en diversos dipòsits que culminarien en el Museu del Palau Nacional de Montjuïc.