Rocío Elvira: "M’agradaria veure la transformació d’una zona àrida en un riu ple de vida"

Ramon Bassas -CR Tot i que treballa en el que li agrada, i li agrada molt, la Rocío Elvira afirma que quan està de vacances gaudeix de no pensar en la feina. De fet, tria un estiu ben diferent al seu dia a dia. “Actualment gestiono l’Espai d’Interioritat Francesc Palau de les Carmelites Missioneres a Barcelona, una aposta interesantíssima: oferir un lloc per buidar a través del silenci, la meditació, la pregària i omplir de pau el nostre interior. L’espai és obert a la recerca de l'espiritualitat diversa, no tan sols cristiana”, m’explica. D’origen mexicà, primer va anar a Madrid i després a Barcelona, on viu amb amb seva família. Compartit amb en Santi Boza, és co-presidenta de l’Acció Catòlica Obrera (ACO), on va a començar a militar des de fa més de vint-i-cinc anys.

—Comencem per aquí, Rocío. Què hi feu, a l’ACO?

—Com bé saps, és un moviment de laics que en grups fem revisió de vida a través de l’Evangeli. Per mi el grup de revisió de vida al que pertanyo, i el moviment sencer, són un acompanyament en la fe. M’ajuda a tenir forces i ganes de viure en tots els moments de la meva vida. Acompanyats, construïm el Regne i ens ho passem molt bé.

—Tu ets doctora en sociologia, oi?

—Sí. De fet, la meva vida laboral ha estat en projectes d’oenagés, treballant amb persones vulnerables. Tots els projectes han sigut productius: com adaptar al món del treball les capacitats de persones en risc d’exclusió social o persones amb discapacitat intel·lectual. Ha sigut una feina engrescadora, plena de reptes difícils d’assolir i també grans satisfaccions: generar treball digne i treure el millor a persones amb poques oportunitats ha sigut una línia professional que m’ha permet desenvolupar projectes comunitaris basats en la inclusió, el treball organitzat i adaptat i la il·lusió de portar-los a terme.

—També estàs molt vinculada a la teva parròquia, la de Sant Joan de Mata, al barri de Sant Andreu

—Sí, soc catòlica practicant i em considero dona de parròquia. Per mi és la casa del Pare on ens trobem amb una part de la comunitat cristiana i això alimenta la meva fe.

—Deia abans que, com a estiu de la teva vida, en triaves de ben diferent

—Sí, per mi l’estiu està associat al descans, o el canvi total de l'activitat quotidiana. I en aquest sentit he pogut gaudir amb la meva família de viatges molt interessants arreu del món. Un dels grans viatges va ser a Sudàfrica i vam poder visitar el Parc Nacional Kruger, un del més grans del món. I vaig poder veure el cinc grans mamífers, que ells anomenen els “big five”: lleons, rinoceronts, búfals, lleopards i elefants.

—Ostres, això sí que és diferent!

—I això no és tot. A mi m’agrada molt el previ del viatge: on aniré, com arribaré, què seria important conèixer abans d’anar-hi. Ja en el terreny, adaptar-me a altres formes culturals i observar com és la societat a la que vaig. Tampoc no em perdo mai llevar-me per contemplar l’alba i visitar els mercats on compra la gent.

—¿I creus que encara tindries algun estiu pendent per fer?

—Ui, sí. M’agradaria, com un somni, anar a Namíbia a la temporada de pluges i veure com s’omple d’aigua el delta del riu Okavango. Veure la transformació d’una zona àrida en un riu ple de vida, fer aquesta observació de la natura, seria un espectacle memorable.