Vés al contingut
Catalunya Religió
vella-quaresma-mataro

Josep Gordi –CR La Quaresma és un període del calendari litúrgic cristià que prepara el cos i l'esperit per a la Pasqua. Quan parlem d'aquests 40 dies que comencen amb el Dimecres de Cendra, ens venen al cap el dejuni, els bunyols de Quaresma, el bacallà, les set cames de la Vella Quaresma o les tradicionals conferències quaresmals. Però, quins simbolismes amaga aquesta festa cristiana?

Aquesta setmana he anat a comprar a la plaça de Cuba de Mataró i la major part de les parades tenien penjat un cartell titulat La Vella Quaresma 2023. En aquest es representa una vella no tan vella de set cames dissenyada enguany per l’arquitecte i artista mataroní Agàpit Borràs. La trobareu físicament penjada a la plaça de la Peixateria de Mataró, lloc al qual els més menuts han de portar cada setmana menjar i beguda perquè els serradors tinguin la força necessària per serrar-li la cama corresponent tot cantant la cançó:

“Serra la Vella,

un plat d’escudella.

Serra la Velló,

un plat d’escudelló”

Recordem que, des del 1979, un artista local la dissenya cada any per als mataronins i tots els qui s’acostin a la capital del Maresme en aquestes dates. En el text que acompanya aquest dibuix es diu: “Aquest calendari ens recorda que antigament la Quaresma era un període de reflexió, austeritat i privacions, ja que no es podia menjar ni carn ni ous”. La il·lustració funciona també com a calendari, ja que cada cap de setmana cal ennegrir i pintar una cama i quan no en queda cap... ja hem arribat a la Pasqua i la Quaresma s’ha acabat. La Quaresma, doncs, és un concepte religiós, un període del calendari litúrgic cristià que preparar el cos i l’esperit per a la Pasqua.

En el sistema pitagòric, el quaranta és el nombre perfecte, ja que és la multiplicació de quatre per deu

Els quaranta dies de la Quaresma els va establir el pontífex Gregori el Gran en el Concili de Nicea el 325. Comprovem que el número quaranta apareix nombroses vegades a la Bíblia: els quaranta dies de la durada del diluvi, els quaranta anys de la travessa del poble d’Israel pel desert, els quaranta dies de Moisès al Sinaí, els quaranta dies de dejuni d’Elias, els quaranta anys del regnat de David, els quaranta dies de Jesús al desert... En el Diccionari de símbols de Mircea Eliade s’esmenta que el quaranta és el número superior més important i es presenten exemples de com el quaranta ens apareix en rituals jueus i islàmics. En el sistema pitagòric, el quaranta és el nombre perfecte, ja que és la multiplicació de quatre per deu. Recordem que el quatre és el número que posa ordre en el caos i que és tant material com còsmic: les quatre fases de la Lluna, els quatre punts cardinals, els quatre tumors o els quatre humors.

La Quaresma és també el temps de preparació per a la Setmana Santa, tant corporalment com espiritual. Actualment, els dies de dejuni són el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant i tots els divendres caldria no menjar carn. La Vella Quaresma ens ho recorda portant una penca de bacallà a la mà. El dejuni és una purificació del cos que les grans religions monoteistes practiquen i també és una fórmula per identificar-se amb el patiment que viurà Jesús a la Passió. Té, doncs, una important repercussió en la cuina domèstica.

El periodista mataroní Manuel Cuyàs deia: “A casa, la Quaresma era menjar peix els divendres. La iaia cuinava un bacallà amb panses i ou dur que jo no he pogut superar. De postres, bunyols. Això era la Quaresma, a casa i a fora de casa.” L’abandó de la carn a la cuina aquests dies generà l’aparició d’àpats que alegraven els dies d’austeritat culinària. Eren comuns menges fetes amb cigrons, espinacs, arengades o bacallà.

Actualment, un dels fets que també ens assenyala que som a la Quaresma és que tots els aparadors de les pastisseries i els forns de pa s’omplen de bunyols de totes menes: de l’Empordà, de Girona, de vent, farcits de crema o nata. Els llaminers hi fan festa grossa.

Un calendari afegit: el litúrgic

Un altre element propi de la Quaresma és la preparació de la ment i l’esperit per a la Setmana Santa. En aquest marc i amb una clara finalitat didàctica i recreativa tenen una gran tradició les conferències quaresmals que moltes parròquies organitzen i les representacions de la Passió arreu del país. Per exemple, la d’Esparreguera que estrena les funcions de la Passió el dia 19 de març i a Mataró es fa l’escenificació, La Passió. Últims dies de Jesús, a l’hort del rector de la basílica de Santa Maria. És també temps de preparar les processons, l’assaig de les colles d’armats o dels manaies. Amades, en el Costumari Català, explica que anar a veure assajar els armats era tot un espectacle en els moments d’austeritat quaresmal.

No tots els dies i mesos de l’any són iguals. S’agrupen en setmanes o estacions. I, damunt d’aquest calendari, s’hi afegeix el litúrgic. Ara som a la Quaresma. Bona Quaresma!

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.