Vés al contingut
Catalunya Religió dc. 23/11/2022
girona-periodistes-00
Galeria d'imatges

Miquel Codolar –CR La sala Miquel Diumé del Col·legi de Periodistes de Girona es va omplir aquest dimarts en una taula rodona centrada en la veritat i el periodisme per commemorar els 400 anys de la mort de sant Francesc de Sales. Aquesta frase és rigorosa, però segons el que va dir la periodista del Diari de Girona, Laura Fanals, no seria honesta, caldria afegir quina és la capacitat de la sala, on caben 25 persones.

El que distingeix el periodisme de la publicitat és la recerca de la veritat, va destacar Fanals, que va dir com s’ha passat de buscar-la a través de l'objectivitat o la neutralitat, a fer-ho a través del rigor i l'honestedat. “Els cínics no serveixen per a aquest ofici”, va titular un dels seus llibres el periodista polonès Ryszard Kapuśiński.

La taula rodona va ser moderada pel president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau, que una de les primeres coses que va fer va ser criticar el títol oficial de la taula rodona 'Comunicació i veritat', recordant com el terme comunicació va associat al de publicitat, donant suport al comentari que en el mateix sentit havia fet Fanals.

“Francesc de Sales va defensar la seva fe amb fermesa i claredat”

El nom de la jornada va generar més comentaris. La periodista i teòloga Gemma Morató ho va considerar un atreviment. “Em va sorprendre que algú s’atrevís a parlar de la veritat, ara que la postveritat ens ha portat al que jo sento, el que a mi em sembla, i d’aquí no passem”. Va recordar que la veritat surt al Catecisme de l’Església catòlica. ”Anem forts, i el que estem fent és una mica a contracorrent”, va afegir.

També hi va participar Josep Casellas, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG), que va vincular la temàtica amb el personatge. Va explicar que Francesc de Sales, patró dels periodistes, va defensar la seva fe “amb fermesa i claredat però amb un estil de dolcesa, benvolença i humilitat”.

“La veritat està amenaçada”

“Les paraules de Francesc de Sales podien haver estat enteses com a bel·ligerants, però llegides segles després són com un bàlsam, fan bé”, va destacar Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna. Va explicar que Francesc de Sales havia mostrat la veritat “sense fer mal” i “explicant qui era des de la seva identitat”.

Fanals va dir que ara “la veritat està amenaçada” i va explicar que les notícies falses poden sortir tant de periodistes que no fan bé la seva feina o que no la poden fer per manca de temps o capacitat, com de forma deliberada per polítics o lobbies, o d’estratègies per aconseguir clics fàcils. Davant aquesta situació, ella ho té clar: “Cal una resposta de la ciutadania, que sigui conscient del que consumeix i el que això implica”.

La gironina Míriam Díez va explicar que li preocupen algunes respostes dels universitaris quan se’ls pregunta com s’informen. “La idea de no contrastar va molt lligada a la credibilitat que donem a les fonts i a la confiança: si us conec us crec, però, si no, ho posaré en dubte”. La seva recomanació en aquest sentit és clara: “Els dic que han de ser escèptics però no cínics”, en el sentit de tenir esperit crític.

“Hem de construir ciutadans amb esperit crític”

Morató va criticar la falta de referents dels joves i que no llegeixin prou, el que va dir que “els impedeix tenir perspectiva”. Fanals va anar més enllà. “Els universitaris no s’informen perquè no els interessa, però la informació ha de ser sempre interessant? Està molt bé menjar un croissant de xocolata, però també has de fer un esforç per la verdura i el peix”.

Per Casellas, que hi hagi joves que no tinguin interès a saber què passa ens ha de portar a pensar que tenim el futur “una mica negre”. La veritat no sempre és divertida, però l’objectiu del periodisme no ha canviat, va explicar Díez: “Hem de construir ciutadans amb esperit crític”.

Però “la qualitat té un cost”, va reaccionar Fanals. “I perquè algú pugui investigar una determinada informació hi ha d’haver algú que el pagui”. En aquest sentit, va apuntar com les redaccions s’estan buidant per diversos motius i així hi surt perdent l’intercanvi i el periodisme. Va concloure que “si és gratis és perquè hi ha algú al darrere que ho paga, ens hem de preguntar sempre qui paga la festa”.

Precisament insistir en això va ser una de les preguntes del públic. Tots els mitjans diuen que van malament, que tenen problemes econòmics, però no tanquen. Els grans grups tenen al darrere multimilionaris, bancs o grans empreses, van respondre. “Estem en una cruïlla on caldrà lluitar per demostrar el que és obvi”, va concloure Grau.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.