Primera sessió del Seminari per a religiosos nouvinguts a Catalunya

(Lluís Serra -L’Horeb) A darrer cap de setmana de mes d’octubre s’ha celebrat a Barcelona la primera sessió del seminari “Missió pastoral avui a Catalunya”, adreçat a religioses i religiosos nouvinguts o que ja porten temps aquí i que desitgen implementar millor la seva missió pastoral avui a Catalunya. Hi han participat 13 persones, d’onze països diferents i de quatre continents. Fem un breu repàs geogràfic: Europa (España, Polònia i Portugal); Àsia (Corea i Filipines); Àfrica (Nigeria, Rwanda, R.D. del Congo i Madagascar) i Amèrica (Veneçuela i Uruguai). Són procedents de set congregacions: Salesians, Carmelites missioneres, Dominiques de l’Anunciata, Missioneres claretianes, religioses de Sant Josep de Girona, religioses terciàries trinitàries i paulines.

El primer dia de curs s’ha estructurat a partir de l’experiència de Pau a Atenes. El text del Fets dels Apòstols 18, 22ss, diu: “Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així: --Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. L’evangelitzador, quan arriba a un nou escenari, mira la realitat, la contempla… Només després d’això, troba claus per interpretat el que veu i serà capaç d’anunciar la Paraula endinsat en la cultura dels oients. En el curs, s’ha esguardat la realitat catalana a través d’una mirada al territori i a la història, a la societat i a la cultura, a l’economia i a la política, a la religió. Dins de la dinàmica de veure, jutjar i actuar, cal fer unes mirades al nostre entorn per trobar-hi camins d’evangelització de manera inculturada. La Torre Gironella de les salesianes ha estat un magnífic escenari de la trobada.

El segon, l’eucaristia a la Sagrada Família, ha eixamplat el cor amb un batec eclesial, ple de bellesa. El president i la vida vicepresidenta de l’URC han informat sobre la vida religiosa a Catalunya. S’ha dialogat amb un religiós indonesi i una religiosa polonesa sobre la seva pròpia experiència d’inculturació.

La meva percepció sobre els assistents, que han palesat un interès i una actitud de gran obertura, podria concretar-se en alguns punts.

Primer, l’afany evangelitzador. No preval la curiositat turística, sinó el desig d’entendre el millor possible la societat en la qual ara viuen immersos. Un dels contrastos clars fa referència a la vivència de Déu i de l’espiritualitat, tan diferent en els seus països d’origen. Fa la impressió que Déu, en part, ha estat expulsat de la nostra societat, i això esdevé un repte de grans proporcions per anunciar el Regne de Déu. Com fer-ho? Com arribar al cor de les persones? Com compartir la Paraula? Interrogants que bateguen en el seu pensament.

Segon, la voluntat d’inculturació. Moltes persones participants procedeixen de països plurilingüístics. Entenen que la llengua és un nucli fonamental de la cultura. El curs s’imparteix en castellà. S’entén que el coneixement i l’ús passiu i, més encara, actiu del català eixampla sense dubte les seves possibilitats d’inculturació. Són conscients de l’ebullició social que vivim actualment a casa nostra i tenen la distància suficient per respectar-la sense judicis fàcils.

Tercer, la intercongregacionalitat. La pluralitat d’orígens, països i llengües, s’incrementa amb la diversitat de carismes, un fil conductor avui de la vida religiosa. Es viu com un enriquiment que ens nodreix a tots, El coneixement mutu és un desig profund que afavoreix el diàleg i l’intercanvi. Quan un religiós o una religiosa reben una missió és important que se’ls ajudi a tenir les eines adequades per realitzar-la, com és el cas que ens ocupa, entre les quals l’aprenentatge lingüístic.

Felicitats a les superiores i als superiors que han facilitat la participació en aquest seminari, que el dia 25 de novembre viurà la segona fase a Montserrat, al matí amb els monjos i a la tarda amb les monges.