Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ramon Bassas –CR) En Josep M. Dutrèn diu que no farà vacances. “Els que tenim la sort de disfrutar de la nostra feina no cal que en fem” –es justifica– “tot i l’estrés, els quilòmetres, la falta d’horaris i tot el que vulguis”. Qui millor com ell, doncs, per començar aquesta sèrie estiuenca de Catalunya Religió sobre els que han de treballar mentre la majoria, si tenim aquesta sort, som de vacances. N’hem dit ‘Obert per vacances’.

Dutrèn és el director del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) des dels inicis, el 2011, després d’haver participat en el seu disseny i amb una llarga experiència com a gestor cultural. Quan s’acabi l’edició d’enguany, el 22 d’agost, ja comença a treballar per la de l’any que ve. “Vèiem que feia falta: el Pirineu és un sector molt despoblat, els seus habitants tenen pocs serveis i molts problemes per accedir a concerts de qualitat i, a sobre, encara que no ho sembli, l’estiu no és temporada alta turística”, explica. “Així que vam aprofitar l’oportunitat que ens donava la Generalitat de convertir-nos en un dels cinc festivals estratègics de Catalunya si ens especialitzàvem en música antiga, i així ho vam fer, amb una oferta de turisme cultural de primera”. I com ha anat? –preguntem. “Vam començar amb 10 concerts i aquest any ja en fem més de trenta, a les quals cal afegir activitats culturals associades al patrimoni dels pobles o esglésies que ens acullen o concerts de caràcter social en residències de tercera edat o de salut mental”, respon amb orgull. El creixement més enllà de la frontera i la consolidació del programa social són els dos grans reptes que el FEMAP té plantejats pel futur.

El festival s’ha organitzat ininterrompudament des d’aleshores, excepte l’any passat, arran de la ditxosa pandèmia. “El vam haver de cancel·lar quan ja teníem inversions fetes, que vam poder recuperar amb els ajuts públics al sector cultural” –recorda– “però els contractes laborals que fem habitualment, per exemple, o les més de mil pernoctacions que calculem que origina el FEMAP, no es van produir l’any passat, i això es nota.” Aquest any només han de patir per l’aforament, “restringit a un 70%, cosa que afecta tant als que no podran accedir-hi com als ingressos de taquilla”, es lamenta estoicament Josep M. Dutrèn. 

L’associació que gestiona el festival, a més d’ajuts públics, compta amb el suport de municipis pirinencs que van des de la Vall d’Aran fins el Ripollès, i també treu el cap a Andorra i la Catalunya Nord. També compta amb les diòcesis de Girona, Solsona i, sobretot, Urgell. “La Seu és com la capital del FEMAP i allà sempre fem el concert inicial, amb l’arquebisbe”. Aquest any va estrenar una producció amb una Missa de Difunts o Rèquiem del compositor urgellenc Joan Brudieu, cinc cents anys després del seu naixement. “Bé, cinc-cents ú” –ens corregeix– “perquè l’havíem d’estrenar l’any passat i la pandèmia ens ho ha fet retardar.” 

“La música antiga és sobretot música religiosa i, al FEMAP, la immensa majoria de concerts els fem en esglésies, de manera que la religió és present com un enorme valor cultural, i fa que no calgui ser creient per apreciar-lo: tu pots ser ateu o agnòstic i gaudir a fons amb una Missa de Difunts de Mozart”, reflexiona el director del festival. “L’Església té una història molt llarga, on hi ha una mica de tot i de vegades coses que estan molt malament, d’acord, però un de les seves grans aportacions és la quantitat i qualitat de peces musicals religioses que tenim a l’abast i l’immens patrimoni que encara podem recuperar”, afegeix, pensant encara en la recent experiència amb Joan Brudieu a La Seu.

“De vegades l’expressió ‘música antiga’ fa massa respecte pels que no la coneixen gaire” –reflexiona Dutrèn mentre ens acomiadem– “de fet, no és molt correcta; correspon a un període de canvis dins el que considerem ‘música clàssica’... però jo demanaria als lectors que ho provin. Tothom que ho prova, repeteix.”