Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Tot i la recuperació econòmica la pobresa s'ha enquistat entre els col·lectius més vulnerables a Barcelona. La manca d’accés a un habitatge estable i digne és un dels principals problemes que pateixen. Aquestes són les dues principals conclusions de l'informe 'La llar és la clau. Històries d'un dret reconegut però vulnerat' que ha presentat Càritas Diocesana de Barcelona aquest dimecres 12 de setembre en una taula amb Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, Josep Matías, delegat episcopal, Miriam Feu, cap d'anàlisi social i incidència i Anna Roig, cap de comunicació i relacions institucionals. 

L'informe, acompanyat d'un vídeo de presentació, recull de forma exhaustiva les causes i conseqüències de no comptar amb la seguretat d'una llar. El document realitzat amb entrevistes a persones ateses per Càritas, recull una mostra que no només ha tingut en compte les persones sense sostre i sense llar, que són les més evidents, sinó que també inclou aquelles en una situació de precarietat econòmica que no els permet ni tan sols pagar un lloguer sense perdre-hi gran part dels seus ingressos. 

Un problema cronificat

Les dades desplegades per l'informe són preocupants ja que confirmen un estancament de les situacions de pobresa tot i estar superant ja la crisi econòmica. Això, han afirmat, denota que certs estrats socials no s'estan beneficiant d'aquest enfortiment. Ho evidencia el fet que una de cada tres persones de la Diòcesi de Barcelona visqui en un habitatge inadequat o insegur. Concretament es pot parlar de 950.000 persones, un 36% dels habitants a l'àrea de la diòcesi, té dificultats per aconseguir un habitatge en condicions. El problema, afirmen, és sistèmic, d'un model social i econòmic "que dificulta la sortida de la situació d'exclusió". En aquest sentit Busquets ha defensat que "l'habitatge no pot dependre només de la llei d'oferta i demanda".

Si s'obre el pla a  la resta de Catalunya, es pot concloure que des de l'inici de la crisi el 20% més vulnerable de la població ha vist caure la seva renda en un 8,5%. Aquesta situació s'agreuja encara més si tenim en compte que la despesa social a Espanya és molt inferior a la de la resta de la Unió Europea. Estrangers, persones a l'atur i les famílies amb menors en són els col·lectius més afectats. 

La presentació de l'informe ha comptat amb els testimonis en vídeo de tres persones en situació de pobresa. Aquests expliquen les adversitats per aconseguir un pis des d'on estructurar la resta de facetes de les seves vides: laborals, familiars, educatives, etc.

Les propostes de canvi

Davant d'aquesta situació Càritas proposa una bateria de mesures per intentar reconduir la situació. La primera, fent referència a l'estatus de l'habitatge, demana ratificar la carta social europea, considerar l'habitatge social un equipament públic i augmentar-ne el parc disponible.

Pel que fa als lloguers, proposen evitar l'augment desorbitat dels preus i adaptar els ajuts en funció del territori, "no és el mateix viure a Barcelona que a Lleida".

Referint-se a l'habitatge inadequat o insegur es demana el reconeixement del dret a l'energia i de declarar determinats barris com a àrees de conservació i rehabilitació, estatus del qual ja gaudeix Barcelona.

Pel que fa a la dificultat per empadronar-se, es demana un padró sense restriccions a tots els municipis de la diòcesi.

Davant l'augment del sensellarisme es proposa un recompte a tot Catalunya de les persones en aquesta situació i aprovar una estratègia catalana per combatre-la.

"L'habitatge és una qüestió central de l'ecologia humana"

Per cloure l'acte Matías ha recordat les paraules del Papa Francesc a l'encíclica 'Laudato Si'' núm. 152, 2015 en la qual remarca que "la possessió d'un habitatge té molt a veure amb la dignitat de les persones i amb el desenvolupament de les famílies. És una qüestió central de l'ecologia humana".

Càritas Diocesana de Barcelona és una entitat de l'Església catòlica conformada per 170 Càritas parroquials i arxiprestals i dividida en sis zones pastorals. Aquestes abasten una població de més de dos milions i mig de persones, la majoria en l'àrea del Barcelonès i el Maresme.